De Dilluns a Diumenge

-Dilluns: Btt amb la Laura, ara que està animada cada cop que hem diu de sortir, "lo dejo todo". 20 kms .
-Dimarts: Gym amb el Julio 1 hora a la estatica (que dolor de culo) fen series de força -
Dimecres: Carretera al Tibidabo, solita de tranqui, arrivo a casa i cap a la piscina 1200 nadan +40 kms. -
Dijous: Carretera amb el Dani, Gelida, Creu D'Aragall, Els Onze, Castebisbal amb paradeta al Distop cuan vem arrivar per comprar xuxes. 65 kms
-Divendres: Btt amb la Laura, Rierada, cami de les pedres, Colonia Montserrat, ermita la Salut, etc 22 kms
-Disabte: Carretera amb el Dani a Olesa i esmorzar al Manolo amb classes incloses de nutrició, jejeje ah i parada a la farmacia a comprar, vitamines, Magno no se que, tot el que em va dir el Dani, jeje com hem deixo timar. 46 kms .
-Diumenge: 0 patatero El disabte al vespre miro al Facebook la sortida prevista del Bicimuntanya es una sortida que m'agrada, Collbató, Rellinars........(si Pep no m'hen recordo de mes noms, o serà vacarisses?? jeje) Canvio l'hora no sigui que no m'enrecordi i arrivi tard. Al igual que la setmana pasada (que hem va anar molt be) esmorzo be i sento un sms em diu un noi del grup que ell no surt que comença a ploure una mica i que està el cel molt tapat, obro la porta del carrer aviam quin dia feia i no se si eran les ganes que tenia o que estic mitj cega, peró jo he vist un dia "espectacular" per sortir, li dic al Joaquin, el ...........es un cagón dice que no sale, con el dia tan bueno que va hacer, aixó m'ha pasat per dolenta i tan el dia que "va hacer". Hem diu el Joaquim: - agafa el xubasquero per si de cas -Que va no fa falta Obre la porta del parking i estavan caient 4 gotes, no si no llovía no , ja anavam tard i discutin, jeje dono la volta a posar-me el xubasquero. Pujem la rampa del parquing i cada cop plovia mes abans de sortir del nostre carrer a la carretera plovia cada cop mes, no m'ho podia creure, quina mala llet, jo anava pensant arrivarem a la benzinera i no hi haura ni Deu amb la que està caient, arrivem a la benzinera i al menys i havian uns 20 tios, estem malalts, amb la que estva caient però tots allà plantats, jajaja, després de veure que allò no tenia intenciò de parar, cap al Manolo a esmorzar algo haurem de fer no?? Quina ravia volia completar la setmana amb una bona kilometrada dons avui havian de sortir uns 115 kms i no ha pogut ser, que hi farem la setmana que ve mes i millor!!!

LA GARMIN ENS ESPERA

Qui m'ho havia de dir fa uns mesos.

Els hi vaig proposar a les meves filles grans de fer un triatlò per relleus (la Garmin) i cuasi en matan en van dir de tot, que si estava boixa, que jo fes el que volès però que ellas pasavan molt de fer aquestes coses.............per mes que vaig insistir no va haver manera, sempre he insistit molt en que fesin sport(sobretot a la gran) i per mes que insistia menys feia, fins que al final vaig desistir i al Octubre/Novembre va comenzar a anar a classes d'espinning, desprès a sortir a correr, va fer la cursa de la dona (jo vaig flipar) per començar ja es un pas, i jo calladeta no deia ni piu, el dilluns hem diu si la puc inscriure a la cursa dels bombers, li dic que si tan normal com si fos tot normal i al endemà al mati ja estava inscrita, avui em diu que s'ha apuntat amb una amiga de la uni a fer una cursa de 5kms nocturna a l'Hospitalet, estic al.lucinant.

I si estic flipant amb la Marina, la Laura no s'ha quedat enrrere i avui hem sortit juntes amb biciiiiiii, ja feia uns dies que ens deia que li preparesim una bici que volia començar a sortir amb la btt, el dia no pintava molt bè però no m'ho he pensat i encara que ens mullesim però jo sortia i allà a les 3 hem sortit a donar un volt, per ser el primer dia no la volia cremar i hem fet 17 kms planets, nomès amb alguna pujadeta light, per no espantarla i que no vulgui sortir mès, les tinc a les 2 al bote, jejeje.

Espero que la petita aprengui rapidet a anar amb bici, però no insistirè, de veritat que ja se que no dona resultat, uf quina feinadaaaaaaaa.

Una de les meves il.lusions es fer la Garnin amb les meves filles i estic convençuda que la farè.

El debut de la Laura

"LA CRONOMATADA"

Un cop mes avui hem tornat a participar en la CRONOESCALADA que ja fa 15 anys el Bicimuntanya organitza, es una pujada curta uns 4 kms aprox però molt intensos hi han rampes molt fortes de fins el 28% (m'han dit del 30% però no se jo si serà tant ja m'informarè).

Hem començat a les 8 del mati i cada 2 minuts surt un dels participans per ordre segons els temps que cadascu va fer l'any pasat o en el cas de que algù participi per primer cop (el Jose ) se li asigna un lloc mes o menys veient la seva forma fisica.

Aquest ha sigut el segon cop que he participat i la veritat es que es pateix que no vegis, per que surts en fred i a tope, el terreny estava molt enfangat de les plujes del disabte i tots (menys el Dani) hem fet de 2 a 3 minuts mes que l'any pasat.

Cuan he començat a pujar els primers repexons pensava, joe quin mal de cames, hem cremaban , en algun tram hem patinaba la roda del darrere he anat fen i cuan he arrivat a la Ermita (per mi es la meitat de la crono) aniria a 200 ppm (no m'he posat ni el pulsometre per no espantar-me) hi ha un troç de baixada que no dona temps ni a recuperar i comencen els últims i mortals trams però aqui no estavan tan enfangats es mes terra de pizarra i es feia mes facil encara que anava mes cansada i ja se que queda poc, psicologicament ho faig mes be, però com costa pujar allà adalt.

Desde aqui vui felicitar al Jose que ha estat el primer cop que a fet la crono i ha guanyat, Felicidades Jose, peró el año que viene te lo pondremos más dificil, jeje.

El Jose el campió de la crono 2011

El Dani a fet el segon i primer de Papiol, s'ha entrenat molt aquesta setmana i avui a recollit els fruits, Felicitats Dani.

Desprès tots a esmorzar a la Fonda (pobre Joan despres de fer la crono a servir-nos a tots el esmorzar) gracies Joan, ara a esperar divendres al sopar i l'entrega de diplomes, com ens ho pasem.

LA CULPA LA TINGUT EL DANI

Desprès de mes de 2 mesos sense tocar la BTT, avui l'he agafat.

La meva intenció era anar a Olesa i pujar per el Suru, però hem sona un sms aquest mati del dani,

Sortim avui a les 3 per muntanya???

M'agafat de tot, ja haviam quedat la setmana pasada i hem vaig salvar per la pluja.

Li contesto que tenía les cames carregades per fer muntanya (cualsevol excusa es bona)

-Bueno dons no et preocupis fem muntanya suau jo tambè tinc les cames carregades de la duatlo de ahir.

-valeeeeeeeeeeeee (no tenia mes remei)

Netejo i preparo una mica la bici i a les 3 pujo la rampa del parking i ja m'he estav esperant el Dani.

Ha fet un dia espectacular, hem agafat la muntanya i sense donarme, parlant i parlant anava molt còmoda de cames i a un ritme molt tranquil hem fet 30 kms amb 2 hores, he arrivat a casa super contenta d'haver tornat a agafar la btt desprès de tant de temps, m'ho he pasat molt bè i com m'ha dit el Dani la sortida d'avui ha estat UNA SORTIDA REGENERADORA I MOTIVADORA, cuant arrivava m'he quedat amb les ganes de fer 2 hores mes.

Ara el diumenge la Cronoescalada del Bicimuntanya, l'any pasat la vaig fer varias vegades abans del dia de la crono, però aquest any com no tinc ganes de fer-la no penso fer-la fins el mateix dia de la Crono, si no encara m'arrepentirè.

Gracies Dani per l'empenta de sortir amb la btt.

UNA DE CAL Y UNA DE ARENA

EL Miracle

Ultimament les sortides les faig molt irregulars, igual faig 115 kms i arrivo super be (bueno tampoc per tirar cohets) però bè i ni han d'altres que "no me siento las piernas", i es el que m'ha pasat aquest disabte.

Ja vaig sortir de casa com una moto, per arrivar al punt de trobada haig de baixar, poca cosa no arriva ni a 500 mts, però arrivo em miro les pulsacions i anava a 134 ppm, no pot ser amb deia a mi mateixa però si acabo de sortir i això es baixada, avui no serà un bon dia per mi vaig pensar.

Sortim una colla de uns 10 que cadascu ens vem anant fent la nostra ruta i al final nomès van arrivar 4.

Ja per Palleja que es tot pla completament amb molts trams anava a 160 i 170 ppm, a mi avui , m'agafa algo segur, soc una bomba de rellotjeria, comencem a pujar Gelida que estic farta de pujar a bon ritme i nomès al principi de la pujada ja vaig veure que anava molt forzada en vaig deixar caure i vaig agafar un ritme que hem permetès anar mes tranquila, vaig pensar que la sortida acabava de comenzar i encara quedaban molts kms per fer, preferia afluixar per desprès poder aguantar millor.

Vaig anar mes o menys "con mas pena que gloria" però allà que anava, vem parar a Piera a esmorzar i no tenia ni gana, acabava de menjar.me una barreta per que no haviam de parar a esmorzar i a les hores no tenía gens de gana, amb vaig pendre una coca.cola que suposo va ser gloria de los Dioses, per que a partir d'aqui hem vaig comenzar a trovar millor.

Al Joan, Dani i l'Emilio van tirar i ja nomès quedavam les 3 noies el Pep i el Joan.

Tinc la mala costum de sortir de casa sense esmorzar o nomès amb un got de llet i fer 100 kms amb una barreta i una coca.cola suposo que el cos no dona per tant, la benzina es va gastant.

De fet cuan vem sortir d'esmorzar amb vaig sentir millor suposo que la coca.cola hem va donar una mica d'alegria "al cuerpo", es el que mes m'agrada i millor efecte noto cuan vaig algo tocada una coca.cola es "milagrosa".

Desde Piera pasem per Hostalets de no se que, Esparraguera, Olesa de Montserrat i el Pep, Joan, Iolanda i l'Angels van pujar per el Suru, jo vaig tirar recta per que tenia una mica de presa, amb va enganxar un noi de Palleja i vem anar tirant tots dos fins que amb una rampa, vaig pensar, vinga xato adeu, paso de treure mes el fetge, per avui ja he tingut prou, i hem vaig deixar anar.

En total amb van sortir 98 kms però un mal de cames com feia molt de temps que no tenia, potser es que el dijous vaig fer series de força i encara no havia recuperat prou bè, no se però aquets dies son d'aquells que en fan pensar i hem ratllo, si fen 100 kms arrivas aixi, serè capaç de fer una Quebranta de 200 kms i uns ports molt exigents???

MONTSERRAT

Desprès de tans dies de fer la sortida i no escriure la cronica , no m'hen recordo de res, ja de per si soc dolenta per quedarme amb els noms del pobles per on anem pasem, imagineu-vos si a sobre deixo pasar els dies.

Sortim de Papiol, Pep, Angels, Emilio, Joan, Dani, Eduard, Joan, al seu amic, Pep i jo, direcció Montserrat, feia un dia gris, però no feia gens de fred, bueno no feia fred aqui.

A Olesa de Montserrat l'Eduard i el Dani van girar (el Dani tenia una duatló diumenge, q per cert li va anar molt bè)

La carretera que va fins arrivar a Monistrol es horrible sempre fa molt de vent i mlts cotxes, vem agafar una carretera molt maca que puja una mica però val la pena per que t'estalvias un tram de carretera molt dolent.

Comencem a pujar a Montserrat els nois van tirar i ens vem quedar l'Angels i jo bueno i com no el nostre manager Pep (quina paciencia que tens) encara que ultimament t'en valentonas molt amb l'Emilio, jeje "todo se pega", i no vegis com s'enganxa la pujadeta de Montserrat, ara mateix no se cuants kms son de pujada, peró es durilla o al menys per mi.

Adalt la boira que feia no es veia a 100 mts.

On mireu??

Baixant com sempre que he anat a Montserrat he pasat fred, paradeta a Monistrol per esmorzar i la tornada per vacarises. Mentres anavam pujant l'Emilio i el Pep hem van donar classes teoricas de quines rodes portava, (ara ja ho se 23x700 no estic foten la pota?) la diferencia entre portar compact a no portar, pinyons,a cuants kgs s'han d'inflar les rodes .......un master ,vaig aprendre molt i mira de tant que m'heu arrivat a maxacar d el tema punxades que estic desitjan punxar per demostrar-vos que l'arreglo amb no res.

Diumenge vem sortir a Castelldefels a estirar cames encara que no va ser aixi per que al anar cap allà va tanta gent que encara que voliam anar al nostre ritme ens picabam, bueno hem pico jo, l'Angels hem va frenant i al final vem arrivar mes cansades de lo normal, era la primera sortida de la Iolanda desde que va caure.

La Iolanda, Angels i jo

El mes de febrer he fet un total de 823 kms.

Al Març mes!!!