El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

lunes, 22 de octubre de 2012

GARMIN 2012

Segons escoltava a parlar a molts Tris de la Garmin que era una triatló molt "globera" i que pel preu que té hi han de molt millors, potser es veritat que es un preu desbordat (jo vaig pagar 72€ per la modalitat olimpica) em sembla caríssima i estic d'acord, Peró l'any passat en volia apuntar a la Sprint amb la meva amiga Yolanda i en vaig despitar quant vaig voler apuntar-me ja no quedaven inscripcions, aquest any vaig engrescar a la Yolanda per fer L'Olímpica i no quedava mes remei que pagar la can-titat que em demanava.
Lo de globera si s'anomena a "globeros" tot aquella gent que s'inica en el mon del triatló dons potser es veritat, pero a mi en va semblar una pasada L'organització (sempre es poden millorar coses pero en general molt bé), no ha de ser gens fàcil organitzar a 6.000 persones en les diferents modalitats, segons vaig llegir ahir ja esta en la 3 triatló amb mes gran d'Europa.
El tram de nedar un cop mes em vaig sentir "como pez fuera del agua", a la piscina nedo el que faci falta, m'encanta, em relaxo i no tinc problema en fer mts i mts, pero en fico al mar i hem bloquet-jo d'una manera que sembla que no sàpiga ni nedar, em desoriento moltíssim, em molesta tothom i no gaudeixo, els 1500 mts (diuen que van ser mes) se'n van fer llarguíssims no arribava mai, també era el primer cop que nedava amb neoprè i les sensacions son diferents.
La transició que mes m'agrada es la de sortir del aigua i agafar la bici, hummm aqui si que estava como pez en el agua, vaig gaudir moltíssim el tram de bici, van ser 4 voltes a un circuit per dintre de barcelona, un luxe anar pel mig de Barcelona sense cotxes.
Un cop vaig deixar la bici venia per mi lo que teoricament se'm dona pitjor, el tram de correr, anava molt mentalitzada a agafar el meu ritme't i xino xano.... tan tranquil·lament m'ho vaig prendre que vaig acabar encantada, també va ser un luxe córrer per dintre de Barcelona sense cotxes i amb avituallaments inclosos.
Propera Tri al Abril 2013 la Tristar a Mallorca amb la Marina, ja estem inscritas, es una distancia diferent, son 1000  mts nedant, 100 kms de bici i 10 kms corrent.

martes, 16 de octubre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 4ª ETAPA

Coll de Mente/Vielha, 46 kms i 836 desnivell.

Bueno ja ho tenim, això està xupat nomès ens queda una etapa curta i de poc desnivell, encara que mai s'ha de treure importancia a les distancies per que a vegades poden haver sorpreses (que no va ser el cas).
Sortim del refugi de Coll de Mente, per cert molt recomanable, la nit d'abans ven poder gaudir d'un cel ple de estels, estirades en unes tumbones.
Refugi Coll de Mente

Sortim a les 8 i "sin prisas pero sin pausas" no voli-am que s'allargués massa l'etapa amb l'excusa de que era curta, voli-am afanyar-nos que al mig dia ens esperava una pizza a Vielha.


Pugem, fins arribar a unes pistes D'esquí, d'allà baixaria per uns camins un tan complicats, com ja tenia experiència en això de caure vaig decidir no caure mes, o sigui en quant no ho tenia clar desmuntava de la bici, crec fins i tot que vaig encomanar a algunes de les meves companyes, en quant en veient que desmuntava, elles també.
Ens fiquem per uns corriolets super  macos (dic macos per que els vaig poder fer montada) amb unes vistes impresionants, li demanem al pastor de fer unes "fotillos".



Teníem intenció de fer una parada a Bossots a fer una coca-cola i menjar alguna coseta, a un bar que vam descobrir a l'anada que feien un pinxos boníssims, per que dels camins no ens enrrecordem però dels BARS no ens oblidem, jeje.
Cap alla les dotze ja eram a Vielha, contentes, satisfetes i amb molta il.lusiò, com era el dia de la Diada i no podiam estar a Barcelona, desde Vielha vam posar el nostre granet de sorra.

I de la mateixa manera que fan els cantants a un concert de presentar als seus musics, jo us presento al meu gran equip.


La Núria la millor baixant trialeres, es una pasada, algun noi la va intentar seguir i sempre es recordarà del seu cul.




L'Angels, el control i equilibri a sobre la bici.

La Paqui, ningú frena com ella, us aviso quan la veieu no us poseu davant d'ella, intenteu fugiiiiirrrr.

La Iolanda, si algù va tocat o apajarat allà esta la Iolanda per donar-li soport.

La Yolanda, incansable, algu dubte de que alguna cosa no acabarà?? s'equivocaria
 La meva gran compi de Tri.
El Pep, el MILLOR pastor per aquest ramat i millor persona, no cal di res mes....

Entre tot@s en fet un gran grup i uns dies inolvidables, fins la propera!!!!

( Ahhh 4 etapa sense xubasquero, quina sort )









































martes, 9 de octubre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 3ª ETAPA

Saint Bertrand/Coll de Mente
74 kms 2.400 desnivell.

Aquesta la podem anomenar l'etapa reina, potser per que era la mes dura i un cop que tinguesim aquesta etapa la seguent sería "coser y cantar".
                                                                           A les 7:30 encara no era de dia.
Com sabiam que l'etapa seria dura vam decidir sortir mitja horeta abans, mes val ser previsores.............els varios grups de nois començaran a esmorzar quan nosaltres casi sortiam per la porta, bueno, bueno, ja us ho trobareu, desprès ens vem adonar de que bem fer molt bé.

Els primers kms van ser rapits amb un terreny molt rodador i deseguida teniam fets els primers 30 kms.
Aquesta etapa acabava pujant i els ultims 40 kms van ser pujar i pujar.
                                                                                     Primers kilometres


Parem a menjar alguna barreta i fruits secs, hummmm que bons, que preparades que anem!!!
En un moment de l'etapa ens vam equivocar en la ruta, arrivem a un punt que teoricament teniam que segellar i  no se per que pero ens despistem, continuem i despres de fer una boooonaaaaa baixada i una boooonnaaaaa pujada d'un 6 kms aprox ens adonem que ens pasat, ohhhh quin mal rotllo, aqui menys mal del pastor......
- (les dones) noooo, nooooo continuem pasem de segellar i continuem, (sense pensar)
-(el pastor) aviam, cabretes no us dic de girar per que ens posin el segell, a mi tan en fa, el problema es que si continuem no tenim ni un sol lloc per menjar, els camels van mig buits, i encara quedan moltes hores per arrivar al refugi, vosaltres decidiu.
Aixxx menys mal que tenim un bon guia, i les cabretes van obeir al pastor, vam girar cua amb tota la pena del nostre cor i cap abaix, despres tornariam a pujar.

Arrivem a puesto i era un lloc que estava plagat de ciclistes, era una mena de club ciclista, li preguntem a la senyora si ens faria algu per menjar i ens diu que nosaltres mateixes ens fesim uns entrepans, dons res manos a la obra, amb la gana que teniam en un "periquete" estavam liades, mentres la Núria anava tallan el pa i possant oli (tot un exit tenian oli d'oliva) la Yolanda tallava el formatge i no donava al abast a tallar i nosaltres de menjar, jeje, quins bocatas tan bons, no se si era la gana que teniam o que el formatge estava bonissim.


Omplim la panxa, els camels i disposades a afronar lo que quedava d'etapa, de fet la part mes dura.
Tornem a pujar lo que ja haviam fet pero amb el descans i la panxa plena no va ser tan dramatic, al reves.
Comencem a pujar La Couage, uff quines rampes, son 4 kms pero tela marinera i despres els 12 kms del Coll de Saubage que també es va fer pesadet, aqui vam agrair tan el haver parat, si no haguessim parat no tindriam ni aigua, dons no hi vam veure cap font fins arrivar al refugi, aiii quin bon pastor que portem, si no fos per tu Pep.... (per que et penses que et deixem venir?? jijiji)

                                                                     L'Angels controlan que tot estigui correcte.
La Núria
                                                                   La Paqui i la Yolanda

Aixó ja ho tenim, veiem una casa a lo lluny ohhh es allà, el refugi, quines ganes d'arrivar i com son les coses eh, que no et pots fiar de ningú quan quedavan uns 200 mts, el bon pastor, el millor guia, el .......
comença a esprintar i jo que soc una picada dons treient el fetge, ho dono tot i qui dels dos va arrivar primer?? jo dic que JO i tu Pep?
Ens emportem l'etapa reina, som el primer grup en arrivar, oeoeoeoe, fem una cerveseta i riem molt, molt, vam acabar cantant..... quin efecte te aquesta beguda que per cert te moltes propietats bones pels esportistes.
Es fa de nit i encara faltava gent per arrivar, comencem a sopar i encara arrivavan nois, us adoneu de lo bo que es matinar i ser precavides???

Nota:
3 etapa sense xubasquero i primer dia sense pinyons, biennnnnn.


domingo, 23 de septiembre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 2ª ETAPA

LUCHON/SAINT BERTRAN
64 KMS 1900 desnivell


Sona el despertador i encara que ja estem despertes peró no ens eixequem fins que el brrrrmmm del movil fa que t'aixequis a parar-ho.
Després de la caiguda en l'etapa de ahir els canyells estan inflamats i casi que no els puc moure, ufff, agafo el raspall de dents i no tinc forçes per raspallarme les dents uixxx anem malament, no vui dir-lis res pero suposo que amb la cara pago i m´ho noten deseguida.
Li comento al Pep que potser no podré fer l'etapa tal i com estan les meves mans, agafo el numero de telefon de l'asisstencia que tè la Pedals en cas que hagi algú que no pugui continuar hi ha un taxi que et porta a lloc.
Baixem a esmorzar, en prenc un anti-inflamatori, m'embadurno de cremes, hem posso una munyequera i decideixo intentar fer l'etapa, ho haig de intentar tot sigui que hagi de trucar pero aixó será com a ultima opció.
Després de tans mesos preparant la Pedals, il.lusio, la companyia i el primer dia cataploff........ dons NO una caiguda no podrá amb mi.
Cada mati sortiem les primeres de tots els grups (tots homes), despres diuen de les dones que som lentes, serem lentes pero ORGANITZADES, cada mati teniem les bicis preparades, cadenes netes i engreixades, bidons i camels plens d'aigua, etc. aixo si la foto de rigor de cada sortida i arrivada (la de la cerveseta) no podia faltar, aquest cop ens la va fer la noia del Hotel, per cert molt agradable.


Hem pujo a la bici i cuan agafo el manillar penso, dons no fa tan de mal, NO HAY DOLOR, aquest es el lema de la Yolanda, que ja totes utilitzem, pero no feia mal allá en pla i afaltadet aixxx cuan començi la ruta de veritat.
I que millor per començar que uns corriols de pujada amb "barranquillo" inclós, precios el cami SI, pero XUNGO tambè, ven trigar a fer els primers 15 kms en 3 hores, una pasada.
Cada cop que teniam que baixar veia les estrelles uff quin mal, només desitjava que s'ha acabessin les baixades, encara que sembli raro pero nomès volia pujar i pujar.
Arrivem a Port de Bales un port asfaltat, comencem a pujar i al hotel que teniam que segellar ens van preparar uns entrepans que mes tard ens els menjariam adalt del coll Palomeres.



 Impresionants vistes





Un cop adalt dubtem el cami a seguir,  mentres el Pep feia de "sherpa" nosaltres en feiem fotitos.
Sempre hi han moments en cada sortida que pel motiu que sigui que et quedan gravats i no s'oblidan mai, recordo molt a La Pedals de Foc cuan vaig coronar el Triador, en va agradr moltissim, l'any pasat tambe tinc molts bons records com del dia que vem passar al refugi del Sr Joan fent una classe de body balance i estic segura que no oblidare mai el entrepa de truita que ens vem menjar adalt de Palomeres, impresionants vistes.





Despres de menjar i descansar una estoneta tocava baixada, argggg aviam com serà la baixada, que no sigui ni molt llarga ni amb moltes pedres ni amb molts sutracs, pensava jo, insensata, que et vols trovar a la muntanya?
Buenoooo era pista ample, encara........
Pero com es alló que diuen, si no quieres caldo toma 2 tazas, pués si no havia tingut prou amb la nata dl primer dia, el segon no seria menys.
Entrem per uns corriols molt macos i divertits, el Pep i la Núria anavan davant i pel mati li comentava que a mi m' anavan millor els "barranquillos" cuan m'agafavan a la esquerra per que tinc la mania de treure primer el peu dret, L'Angels al revés, dons aquest el tenia a la dreta, anava fent molt be, contenta i cuan menys m'ho espero el cami s'estreta mes del compte (per mi) li dic a la Paqui uuyy me parece que no se si me atrevo, pero com soc tan tossuda, segueixo clavo la roda del davant amb una arrel, trec el peu de la cala,`pero vaig treure el dret, que pasa si a la teva dreta tens "barranquillo"?? que directment vas al barranc, jo nomes escoltava crits de les meves companyes, el Pep i la Nuúria en sentir els crits van girar, aixxx com puju jo ara, peró no en vaig fer mal, va ser mes el sustu que un altre cosa, si que en vaig fer un blau a la cama i rascades pero sense cap importancia, desde aquell moment vaig dir JA PROU, a la minima que tinguis dubte baixo de la bici per que encara en matarè. Aquesta Pedals m'ho he endut jo tot, bueno la Paqui tambè a pillat pero no tan com jo.
Arrivem a Saint Bertrand i sense ni pasar per la dutxa fem una cerveseta devant mateix de la catedral.




(segona etapa sense xubasquero)


miércoles, 19 de septiembre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 1ª ETAPA

Aquest es el tercer any consecutiu que fem una travessa amb bici de muntanya, Pedals de Foc, Trinxat i aquest any tocaba Pedals d'occitania.
Ens havian dit que potser era algo mes dura que la Pedals de Foc i mes tecnica, dons donc fe de que SI per mi bastant mes tecnica.
Sortim de Papiol les 6 cabretes i el pastor mes contents que unes pascues, per mi son unes mini vacances que desconecto de tot, només m'interesa el perfil de la ruta, kms, etc si maillot de maniga llarga, culotte curt , pirata....
Pep, Yolanda, Paqui, Núria, Angels, Iolanda i jo.
Arrivem a Vielha, recollim les bosses i cap a l'hotel Riu Nere, baixem a sopar i coincidim amb molts grups que igual que nosaltres aprofitem el pont de la Diada per fer la pedalada, uns la de Foc i d'altres Occitania.
Deixem tot preparat al vespre i al mati despres d'esmorzar fotito i al ruedo.
En principi la 1ª etapa no tenia masses complicacions, Vielha/Luchon 56 kms i 1.300 de denivell.
Comencem a pedalar per un carretera asfaltada la deixem per agafar "sendero tecnico" que per mi va ser una trialera del "COPON" i cuan portavem uns 5  kms aprox, baixant la trialera del copon em foto una nata de campeonato, XD, vaig clavar la roda del davant i cataplam quina ostia, vaig parar amb les mans i els canyes van ser els que es van portar la pitjor part, ufff quin mal, les rascadas als genolls mans etc aixo res pero els canyes...........
Pero habia de continuar, no podia ni volia deixar la meva aventura a l'hora de haverla començat i despres de tot un any preparan-la.
Es va comenzar a inflamar i a sortir el blau pero NO HAY DOLOR.
Parem a Bossot a fer un bocata i una coca-cola i aprofito per posarme glassons.
Amb la meva compi Yolanda
El Portilhlon es deixava fer encara que la calor començava apretar, jo nomes volia pujar i si era asfaltat encara millor, cada cop que haviam de baixar era una tortura pels meus canyells.
Fen amics
La maajoria de gent que ha fet Occitania ens deia que pluja un dia o altre pillariam o sigui que nosaltres previsores cada dia el xubasquero al camel.
Acabem amb una baixada molt tecnica (per mi un altre trialera del copon) fins arrivar a Luchon que super contentes anem a una tenda de bicis que ens havian de segellàr la cartilla de ruta i d'aqui fins al hotel, un hotel de 4 estrelles que estava genial, ens indica un noi molt agradable on deixar les bicis i deixem les bicis preparades per l'endemà, la piscina del hotel uauuuu com s'agraeix, zona de Spa, aigua calenta.....dutxa i a sopar a un marroqui que el Pep i l'Angels coneixien.
Vem sopar tant que despres no ens podiam ni bellugar.
I ara a dormir que l'etapa de demà serà mes dura i les meves mans no se com reaccionaran.
Ahhh primera etapa sense treure el xubasquero.

jueves, 23 de agosto de 2012

TRIATLO DE LA VILA

Vaig mooolt atrasada

domingo, 24 de junio de 2012

QUEBRANTAHUESOS 2012

Pués ya tengo otra QH en la saca y os tengo que decir que no me ha costado ni la mitad que el año pasado, no se el motivo pués mas o menos el entreno a sido el mismo, al revés como decía en la ultima cronica este año llevaba algo menos de kms y las tiradas mas cortas, pero en contra supongo que no tenia la incertedumbre del año pasado de que si sería capaz de hacerla y eso me agobiava.
A las 5 de la mañana no dejo al despertador que suene, pues no se desde que hora ya estava despierta, pero como compartia habitación con yolanda para no darle el coñazo, pués yo quietecita hasta las 5 que era la hora que teniamos prevista















A las 5:30 todos abajo esperando que abrieran el restaurante para desayunar, cojemos el coche dirección Sabiñanigo, las colas a esas horas de la mañana se hacian notar.

Aparcamos y nos vamos para la salida, me despido de Yolanda, ella hacia la Trepa, y nos vamos Joaquin, Dani (el que sería mi compi de QH) y  yo.
No hacia nada de frio pero si un poco de fresco, decido ponerme manguitos porr que nunca se sabe y me llevo también el paraviento, que en la parte francesa siempre hay sorpresas.
Nos plantamos en la salida deseando que lanzaran el petardo que nos haria desfilar a mas de 10.000 ciclistas.


Disfrutando del dia
El momento de la salida es complicado por el hecho de salir tanta gente a la misma vez, pero es también muy emocionante cuando se escucha el pitido de los chips y el clack de las calas, durante tantos minutos.









Nuestra estrategia no era otra que ir guardando que la marcha era muy larga y no queriamos tener luego que arrepentirnos, cojer un ritmo y ir tirando.
Volví a utilizar la caja de quesitos en este caso 4 puertos, 4 quesitos.
SOMPORT
Al ser el primer puerto se hace muy bién y encima el sabado tuvimos la suerte que no llovió por que casi siempre llueve.
Subiendo me adelanta Pep, Emilio y Joan, nos saludamos, nos deseamos suerte y ya nos veriamos en la meta.
Al coronar el Somport fué uno de los momentos mas emocionantes de la Quebranta, estava lleno de gente animandome, tenia la piel de gallina, le digo a Dani- miram els braços. GALLINA DE PIEL, impresionante.
Dani, tenim el primer quesito.
Paro un momento a cambiar el bidon del agua y para abajo.
Bajando la temperatura era fria, jolines menos mal que me he puesto manguitos.
Nos colocamos con un grupo y vamos tirando, se pone Dani tirando y engancha a otro grupo y al final igual eramos 50 personas.
MARIE BLANC
Pués sin darnos apenas cuenta nos plantamos en el duro Marie Blanc, mi recuerdo del año pasado era que lo pasé fatal, que el ultimo kilometro lo hize de cabeza por que no me quedavan apenas fuerza en las piernas.
Empezamos a subir y los primeros 4 kms se suben con una pierna, pero cuando aquello se pone cara arriva, no te da descanso. Dani me dice- ara no parlis tant i concentrat en la pedalada, señor SI señor, es que llego a hablar.....blablablabla.....
Voy contando las pedaladas, 23, 24,25,26.....46,47,48.......63,64,65..... contava hasta 100, ahora de pie, hasta 50, me iba entreniendo, y pensando en otra cosa, me pasa uno con musica el Hay si ti pego hay hay....
y así hasta llegar arriva.
Quesito conseguido, ya tenemos 2, biénnnnnn y no me ha costado ni la mitad del año pasado, también teniamos la mitad de la QH, arriva el Polar me marcava 102 kms, vasito de cocacola, rellenamos bidones, estoy contenta euforica, la gente me anima, y me siento BIEN, no me duele nada y estoy disfrutando, otra vez la piel de gallina por los animos de la gente.
Empezamos a bajar y de golpe como si abrieran una puerta pasamos a tener una temperatura con un frio que pelaba, me dice un ciclista estos franceses no tiene nada bueno, ni siquiera el tiempo.
PORTALET
Ojala que no apriete mucho la calor y el sol pensava entre mi y de hecho habian unas nubes que las mirava y pensava no os movais de ahi, habian sombras que todos perseguiamos.
Km 29, 28, 27, 26, 25, 24,23..........voy bién, genial, paramos en un avituallamiento liquido y rellenamos bidones, agua fresquita, todo un lujo los avituallamientos.
Seguimos para arriva, y en un tramos ibamos unos 10 chicos y yo, y me dice una señora- TU SI QUE VALES MOZA, se me queda mirando un chico y me dice - si claro solo subes tu, nosotros no, jajajaja empezamos a reirnos, que bueno.
18,17,16,15,14,13,12,11,10........no recuerdo en que km esta el avituallamiento grande de solidos y liquidos del Portalet pero cuando ibamos llegando me dice Dani. mira uno de Papiol, nos acercamos y era Joan que no se encontrava nada bién le animamos, comimos algo y continuamos para arriva, en ese momento le digo a Dani, esto es un milagro pero NO ME DUELE NADA, me encuentro bién y tengo fuerzas, estoy contenta, disfruto de lo más minimo y me lo estoy pasando bién, QUE SUERTE (me acuerdo de Lourdes)
9,8,7,6,5,4.......aixxxxx me parece que se me esta acabando la suerte, 3...........momento crisis........2 .......la gente me anima, mi cara tiene que ser un poema, por que no paran de darme animos, aprieto y Dani me avisa, eiii, on vas?? quedan 2 kms,afluixa.....1....Bravo neska, que bien puestos los tienes, campeona....otra vez la piel de gallina.
- ja ho tenim Dani, el 3 quesito es nostre, ens queda l'ultim.
Tiramos para abajo, y aunque ya no voy tan bién como antes pero aún tengo fuerzas.
HOZ DE JACA
Yo a este mini puerto le llamaria el de la ESTOCADA, por que despues de 170 kms llegas ahi y te encuentras con unas rampas durissimas, parece que digan , no has tenido suficiente pués ahora te ponemos las banderillas y te rematamos, tengo que ser sincera y reconocer que este puerto no me lo merezco pués me iban empujando, yo alucinava y Dani me mirava  flipado, me soltava uno, me empujava otro, que alegria cuando me daban ese empujoncito y me decian,-vamos neska que ya lo tienes, no te rindas ahora, eso me daba fuerza para seguir y por fin coronamos, el 4 quesito era nuestro, Siiiiiiiiii.
Vamos para Sabiñanigo y con más ganas que fuerza nos plantamos en las larguissimas rectas interminables que nos llevaria a meta, Dani iba tirando, nos pasaban los grupos y  no era capaz de cojerme a ninguno, y así llegamos los 3 a meta, cansada, me sobraron los ultimos 15 kms pero estava contentisima, me sentia tan feliz, por que a diferencia del año pasado que me dolia todo, este año no, me he sentido muy bién, será que las piernas tienen memoria.
Y encima he hecho ORO !!!!
Desde aqui quiero agradecer a todas esas personas que nos han animado sin descanso y te hacen sentir como si fueras un deportista profesional, a todos los voluntarios que hacen que todo sea mas facil, a mis hijas mayores que aunque protestan pero se quedan con la peque para que yo pueda entrenar, a tu Dani que me has ajudat molt tan amb els entrenos com al disabte a la QH, t'estic molt agraida, a mi marido que me aguanta muchas veces mis inseguridades, que si no podré....
A toda mi gente que esta a mi lado y me hace sentir tan bién.
QUE SUERTE TENGO!!!