El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

miércoles, 10 de abril de 2013

TRIATLO PORTOCOLOM 111 MALLORCA





No se si me acordaré de como va esto de hacer una crónica pués después de tanto tiempo....

El Agosto pasado me dice Marina que a visto una Triatlón en Mallorca que tenia una pinta espectacular y que era la ideal para mi, era distancia Half la bici (un poco mas) pero el correr eran 10 kms, que es lo que peor llevo,  la llaman distancia 111, que son 1 km nadando, 100 de bici y 10 corriendo, y estaba la versión corta 55, que era la mitad de todo, 500 mts nadando, 50 kms d bici y 5 kms corriendo, cuando me lo planteó me gustó la idea pero el tenir que ir a Mallorca, vuelos, hotel, alquiler de bicis, etc veía que la cosa se iba de madre, en resumidas cuentas que llegó septiembre que es mi cumple y ya tenia regalo de cumple LA TRISTAR, en versión 111 osea ir por ir no, nosotras caballo grande ande o no ande.
Nos inscribimos en septiembre, en Octubre compramos los vuelos, reservamos el hotel, alquilamos las bicis... y un mes antes recibimos un e-mail de la organización Tristar que habían unos cambios y que la franquicia Tristar NO haría la Triatlon por problemas financieros, que la empresa estaba en concurso de acreedores y que pasaban a Triatlon Portocolom.
-ahhhhhhh, que bonito
Recibimos de Triatlon Portocolom un e-mail explicándonos que la empresa Tristar los había dejado colgados y ellos como venian haciendo esta tRiatlon durante 16 años querían continuar haciéndola y así asumieron las deudas que los otros les habian dejado, menos mal por que si no nos quedamos mas colgadas que un fuet.
Pués tocaba empezar a entrenar........ enero, un dia mucho frío, otro dia mucho viento, otro dia la gripe, otro dia...... total 160 kms de bici en todo el mes.
Febrero, mas de lo mismo..... total 190 kms en todo el mes.
SE ACABO en marzo nos ponemos las pilas si o si y acabamos el mes con decencia 900 kms de bici en todo el mes.
Llega la semana Santa que también aprovechamos para entrenar y cuando queremos darnos cuenta nos plantamos en el 6 de Abril, aixxx que nervios, cojemos el avión el sábado a las 8 de la mañana y en un abrir y cerrar de ojos estamos en Mallorca, a las 9:30 tardamos más desde el aeropuerto a Portocolom (1:40 h en autocar) que desde Barcelona a Mallorca.





Casi a la 13 horas mas o menos llegamos, dejamos todo en el hotel y nos dirigimos a los stands a buscar las bicis que teníamos alquiladas, no sabíamos ni que bicis nos tenian preparadas, al menos teníamos que darnos ni que sea una vuelta para ver la altura del sillín si era la correcta.....aunque nosotras le habíamos dado las medidas de nuestras bicis pero ni por esas, una era una Scot y la otra una Orbea.
-(el señor del alquiler) a que altura te la pongo??
- Hombre yo envié una foto de las bicis nuestras con nuestras medidas, para que mas o menos tuvieran la misma medida.
- No pasa nada ahora mismo te la pongo Nos da la bici, salimos a provarla
Las habian puesto muy bajas llegamos para allá otra vez
-Oiga que estan muy bajas
-Ah no te preocupes que ahora mismo te la subo, lo que tu me digas
- Pues subela 2 cms mas (a ojo del buen cubero, vengaaaaa que mas da, destrozamos todas las teorias de la biomecanica)








Pués nada, que sea que lo Dios quiera, ya veremos mañana.
Por la tarde teniamos que dejarlas en boxers y cuando llegamos y vimos lo que habia alli metido nos miramos y pensamos tierra tragame, donde nos hemos metido??
Unos "pedazos tios" con unos musculitos, (la mayoria "guiris") jovenes, altos, con sus "tatus" correspondientes, y las bicis que llevaban, madre mia iban descalzos.....llevaban cabras pero a cual mas pepino y nosotras allí meandonos de la risa, un show.



Encima cuando nos dan el dorsal miramos las listas dde participantes, en la larga solo 200 personas y 8 mujeres de las 8, 4 PRO, pero esto que es?? argg mas risas, tenemos los dos ultimos puestos asegurados. Si los tios estaban "cachas", las tias no tenian desperdicio, eso si, feas como ellas solas parecian tios, menos mal algo tenian que tener, jiji
Nos encontramos a Montse y Pedro (Triatlo gava) unos conocidos de Marina que también la hacian, Montse no habia entrenado y al final decidió hacer la corta (hiciste bien), nos fuimos juntos al breefing y cuando acabó nos fuimos a ver el recorrido de la bici.
El recorrido era espectacular de bonito, habia un puerto de 5 kms con 500 mts de desnivel, hacia pupa y se tenia que subir dos veces.




Cenamos los 4 juntos, nos despedimos hasta mañana y a dormir, bueno eso de dormir es un decir por que no dormí en toda la santa noche, que mal lo paso antes de hacer alguna prueba que no he hecho antes, miraba el reloj, las 3, 4, 5 y Marina durmiendo, ohhhh que rabia me daban ganas de despertarla.
A las 6::30 nos levantamos, nos preparamos todo y bajamos a desayunar.
Nuestra estrategia era que Marina saldria del agua unos 3 ó 4 minutos antes que yo, yo la pillaria en la bici y iriamos juntas toda la marcha aunque teniamos que mantener los 8 mts de distancia para que no nos eliminaran.
Solo pensaba en el agua, bufff que mal rollo, con lo fria que esta , nadar con tanto salvaje junto, solo queria SALIR DEL AGUA, era mi principal objetivo, me encanta nadar en la piscina, con el agua limpia, calentita, yo solita, pero en las triatlones que mal lo llevo xd.
Dejo todo preparado en el box, (bueno eso creia yo), nos ponemos el neopreno y para allá que vamos yo iba como si me llevaran al matadero vaya.

Dan el pistoletazo de salida y lo tenia mas claro que el agua le digo a Marina tu tirate que yo me tiro la última, paso de que me maten estos tios, y así lo hice cuando se tiraron todos pero todos incluso tuve tiempo de mirar para atras comprovar que no quedaba ni el "quisqui" entonces me tiré yo.
La natación genial a mi ritmo sin golpes ni estres, yo solo queria SALIR DEL AGUA, voy a buscar la bici, tenia preparado un culotte (100 kms son muchos y hay partes muy sensibles) el maillot de mi Papiol querido, era otra de las cosas que tenia claro, queria hacer la bici con el maillot del BICIMUNTANYA PAPIOL, me empiezo a quitar el neopreno, arggg como cuesta y encima medio mareada que iba, me pongo el culot, maillot, casco, calcetines hayyy donde estan los calcetines? no los encontraba, los habia dejado en otra bolsa, tenia un descampado de cosas tiradas, los guantes arggg  mojada no me entraban los guantes, que hago? pués sin guantes 5 minutos y pico de transicion, casi nada, vaya igualita que los Pro.
El tramo de bici empezaba subiendo no era puerto pero casi peor, menudos rampotes, pero fui haciendo eran dos vueltas de 50 kms cada vuelta y en el km 34 aprox empezaba el puerto San Salvador, precioso puerto, me cruzé a Pedro que bajaba nos saludamos y segui hacia arriva, ya casi arriva me cruzo con Marina le digo que ahora la pillo y que sobretodo baje con mucho cuidado por que la bajada era malisima muy muy tecnica, de esas bajadas que cuestan un huevo subirlas y bajarlas no las disfrutas por que casi es peor subir que bajar.
Me dolía la espalda (supongo que de la posición de la bici) y decidí tomarme un ibuprofeno, la que lié, habian unos chicos de la organización, (en ese punto había xip), no encontraba el ibuprofeno se me cayó todo lo que llevaba en los bolsillos del maillot, los chicos ayudandome y me decian estas perdiendo mucho tiempo, estaban sufriendo ellos mas que yo, al final NO encontre la pastillita.
En el km 45 mas o menos pillo a Marina y ya seguimos juntas todo la Tri, le pregunto ;
-Marina com vas?
-Molt be, mama he patit molt per baixar, pero ara be.
Ella siempre es positiva, (todo lo contrario que yo)
Seguimos juntas pero manteniendo los 8 mts,  llegamos a la primera vuelta, damos la vuelta en la rotonda llena de gente, la gente una pasada como animaba desde el primero al ultimo y empezamos la segunda vuelta, ya tenemos la mitad a por la segunda vuelta.
Le digo a Marina que si enguantábamos así llevábamos por detrás a 6, al menos NO seriamos las ultimas, no pasa nada por quedar ultima alguien tiene que quedar pero si quedan otros mejor no? jiji

El dia fué espectacular, con sol, temperatura fresquita pero para mi ideal, viento el justo y necesario, toda la marcha de bici con la carretera cortada al trafico, de lujo, la organización de 10 (seguro que mucho mejor que si hubieran venido los americanos de la Tristar).
Nos volvemos a plantar en San Salvaador, estos ya picaban mas, las piernas lo notaban, iba a una distancia de unas dos curvas por delante de Marina, y en una de ellas me encuentro a unos señores muy amables que me animaban y les digo:
-dos curvas por abajo va mi hija (mas orgullosa que no cabía en la bici) se llama Marina, darle animos, porfa.
-Eso esta hecho
Al cabo de un momento escucho
- Venga Marina, guapa, valiente, que tu puedes.....
Animandola una pasada, aún se me pone la piel de gallina y Marina flipando
Una vez arriva le vuelvo a decir que sobre todo tuviera mucho cuidado en la bajada, lo pasó fatal pobre, por que la bici se ve que frenaba fatal y en la primera vuelta se le fué en una curva y casi se estampa.
Ya abajo solo quedaba llanear unos 12 kms y ya estábamos, bueno estar estar, estaba la bici hayyy lo que me faltaba, mi asignatura pendiente,EL CORRER.
Llegamos a box, dejo la bici, me quito el culot, el maillot me quedo con el tritraje, cambio de bambas y a correr, cuando nosotras empezabamos a correr los musculitos ya habian acabado, estaban tomando cocacolas, isotonicos, haciendose masajitos, otros estirando, haciendose fotos y nosotras empezabamos a correrrrrrrrrrr.
El recorrido a pie también precioso bordeabas la baia hasta llegar a un faro (maldito faro que duro se me hizo) eran 2 vueltas al maldito faro, en el km 4 empezé a pensar po Dios que esto se acabe YA, y empezé a fallar en lo que mejor tengo mi CABEZA, solo queria parar de correr y acabar de una p.. vez, cuando llegamos a la primera vuelta, le digo a Marina :
-marxa tu jo em quedo aqui no puc mes
- NO mama em arrivat fins aqui i ara no ho deixarás per 5 kms que quedan, t'arrepentiras sempre si et quedas , anem, anem no ens queda res.
Menos mal que le hice caso i seguì, en ese momento me demostró su fuerza y donde yo fallé ella tenia claro que teniamos que acabar.
Me preguntaba
-Et fa mal algo? No tens rampes, vas bè  de cardio, no et fa mal res, va mama ja ho tenim no ens queda res.
Un dia ibamos con la bici y me preguntó si quedaba mucho para llegar a no se donde, y yo le dije no, ves aquella montaña (se veia a lo lejos) pués es alli, SI LO PUEDES VER ES QUE NO ESTA LEJOS.
Cuando ya estabamos llegando se veia a lo lejos el arco de llegada y me dijo Marina:
-vinga mama que ja es veu la meta(en la quinta leche), tu en vas dir que si la podia veure es que estava a prop no? pues ja la tenim aqui.
Y así gracias a mi hija que me iba estirando y animando nos plantamos en el arco de llegada, y nos colgaron nuestra medalla FINISHERS!!
Gracies Marina per que sense tu no hagúes sigut finisher.



Dicen que las primeras veces son unicas e irrepetibles, pués creo que por muchas triatlones que haga el resto de mi vida, nunca ninguna será igual que esta, la experiencia que he vivido con mi hija, el orgullo que he sentido de que fuera mi hija, las fuerzas y el ejemplo que me ha dado mi hija nunca lo olvidaré.
T'ESTIMO MARINA!!!


(Ahh me olvidava No quedamos las ultimas)

lunes, 22 de octubre de 2012

GARMIN 2012

Segons escoltava a parlar a molts Tris de la Garmin que era una triatló molt "globera" i que pel preu que té hi han de molt millors, potser es veritat que es un preu desbordat (jo vaig pagar 72€ per la modalitat olimpica) em sembla caríssima i estic d'acord, Peró l'any passat en volia apuntar a la Sprint amb la meva amiga Yolanda i en vaig despitar quant vaig voler apuntar-me ja no quedaven inscripcions, aquest any vaig engrescar a la Yolanda per fer L'Olímpica i no quedava mes remei que pagar la can-titat que em demanava.
Lo de globera si s'anomena a "globeros" tot aquella gent que s'inica en el mon del triatló dons potser es veritat, pero a mi en va semblar una pasada L'organització (sempre es poden millorar coses pero en general molt bé), no ha de ser gens fàcil organitzar a 6.000 persones en les diferents modalitats, segons vaig llegir ahir ja esta en la 3 triatló amb mes gran d'Europa.
El tram de nedar un cop mes em vaig sentir "como pez fuera del agua", a la piscina nedo el que faci falta, m'encanta, em relaxo i no tinc problema en fer mts i mts, pero en fico al mar i hem bloquet-jo d'una manera que sembla que no sàpiga ni nedar, em desoriento moltíssim, em molesta tothom i no gaudeixo, els 1500 mts (diuen que van ser mes) se'n van fer llarguíssims no arribava mai, també era el primer cop que nedava amb neoprè i les sensacions son diferents.
La transició que mes m'agrada es la de sortir del aigua i agafar la bici, hummm aqui si que estava como pez en el agua, vaig gaudir moltíssim el tram de bici, van ser 4 voltes a un circuit per dintre de barcelona, un luxe anar pel mig de Barcelona sense cotxes.
Un cop vaig deixar la bici venia per mi lo que teoricament se'm dona pitjor, el tram de correr, anava molt mentalitzada a agafar el meu ritme't i xino xano.... tan tranquil·lament m'ho vaig prendre que vaig acabar encantada, també va ser un luxe córrer per dintre de Barcelona sense cotxes i amb avituallaments inclosos.
Propera Tri al Abril 2013 la Tristar a Mallorca amb la Marina, ja estem inscritas, es una distancia diferent, son 1000  mts nedant, 100 kms de bici i 10 kms corrent.

martes, 16 de octubre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 4ª ETAPA

Coll de Mente/Vielha, 46 kms i 836 desnivell.

Bueno ja ho tenim, això està xupat nomès ens queda una etapa curta i de poc desnivell, encara que mai s'ha de treure importancia a les distancies per que a vegades poden haver sorpreses (que no va ser el cas).
Sortim del refugi de Coll de Mente, per cert molt recomanable, la nit d'abans ven poder gaudir d'un cel ple de estels, estirades en unes tumbones.
Refugi Coll de Mente

Sortim a les 8 i "sin prisas pero sin pausas" no voli-am que s'allargués massa l'etapa amb l'excusa de que era curta, voli-am afanyar-nos que al mig dia ens esperava una pizza a Vielha.


Pugem, fins arribar a unes pistes D'esquí, d'allà baixaria per uns camins un tan complicats, com ja tenia experiència en això de caure vaig decidir no caure mes, o sigui en quant no ho tenia clar desmuntava de la bici, crec fins i tot que vaig encomanar a algunes de les meves companyes, en quant en veient que desmuntava, elles també.
Ens fiquem per uns corriolets super  macos (dic macos per que els vaig poder fer montada) amb unes vistes impresionants, li demanem al pastor de fer unes "fotillos".



Teníem intenció de fer una parada a Bossots a fer una coca-cola i menjar alguna coseta, a un bar que vam descobrir a l'anada que feien un pinxos boníssims, per que dels camins no ens enrrecordem però dels BARS no ens oblidem, jeje.
Cap alla les dotze ja eram a Vielha, contentes, satisfetes i amb molta il.lusiò, com era el dia de la Diada i no podiam estar a Barcelona, desde Vielha vam posar el nostre granet de sorra.

I de la mateixa manera que fan els cantants a un concert de presentar als seus musics, jo us presento al meu gran equip.


La Núria la millor baixant trialeres, es una pasada, algun noi la va intentar seguir i sempre es recordarà del seu cul.




L'Angels, el control i equilibri a sobre la bici.

La Paqui, ningú frena com ella, us aviso quan la veieu no us poseu davant d'ella, intenteu fugiiiiirrrr.

La Iolanda, si algù va tocat o apajarat allà esta la Iolanda per donar-li soport.

La Yolanda, incansable, algu dubte de que alguna cosa no acabarà?? s'equivocaria
 La meva gran compi de Tri.
El Pep, el MILLOR pastor per aquest ramat i millor persona, no cal di res mes....

Entre tot@s en fet un gran grup i uns dies inolvidables, fins la propera!!!!

( Ahhh 4 etapa sense xubasquero, quina sort )









































martes, 9 de octubre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 3ª ETAPA

Saint Bertrand/Coll de Mente
74 kms 2.400 desnivell.

Aquesta la podem anomenar l'etapa reina, potser per que era la mes dura i un cop que tinguesim aquesta etapa la seguent sería "coser y cantar".
                                                                           A les 7:30 encara no era de dia.
Com sabiam que l'etapa seria dura vam decidir sortir mitja horeta abans, mes val ser previsores.............els varios grups de nois començaran a esmorzar quan nosaltres casi sortiam per la porta, bueno, bueno, ja us ho trobareu, desprès ens vem adonar de que bem fer molt bé.

Els primers kms van ser rapits amb un terreny molt rodador i deseguida teniam fets els primers 30 kms.
Aquesta etapa acabava pujant i els ultims 40 kms van ser pujar i pujar.
                                                                                     Primers kilometres


Parem a menjar alguna barreta i fruits secs, hummmm que bons, que preparades que anem!!!
En un moment de l'etapa ens vam equivocar en la ruta, arrivem a un punt que teoricament teniam que segellar i  no se per que pero ens despistem, continuem i despres de fer una boooonaaaaa baixada i una boooonnaaaaa pujada d'un 6 kms aprox ens adonem que ens pasat, ohhhh quin mal rotllo, aqui menys mal del pastor......
- (les dones) noooo, nooooo continuem pasem de segellar i continuem, (sense pensar)
-(el pastor) aviam, cabretes no us dic de girar per que ens posin el segell, a mi tan en fa, el problema es que si continuem no tenim ni un sol lloc per menjar, els camels van mig buits, i encara quedan moltes hores per arrivar al refugi, vosaltres decidiu.
Aixxx menys mal que tenim un bon guia, i les cabretes van obeir al pastor, vam girar cua amb tota la pena del nostre cor i cap abaix, despres tornariam a pujar.

Arrivem a puesto i era un lloc que estava plagat de ciclistes, era una mena de club ciclista, li preguntem a la senyora si ens faria algu per menjar i ens diu que nosaltres mateixes ens fesim uns entrepans, dons res manos a la obra, amb la gana que teniam en un "periquete" estavam liades, mentres la Núria anava tallan el pa i possant oli (tot un exit tenian oli d'oliva) la Yolanda tallava el formatge i no donava al abast a tallar i nosaltres de menjar, jeje, quins bocatas tan bons, no se si era la gana que teniam o que el formatge estava bonissim.


Omplim la panxa, els camels i disposades a afronar lo que quedava d'etapa, de fet la part mes dura.
Tornem a pujar lo que ja haviam fet pero amb el descans i la panxa plena no va ser tan dramatic, al reves.
Comencem a pujar La Couage, uff quines rampes, son 4 kms pero tela marinera i despres els 12 kms del Coll de Saubage que també es va fer pesadet, aqui vam agrair tan el haver parat, si no haguessim parat no tindriam ni aigua, dons no hi vam veure cap font fins arrivar al refugi, aiii quin bon pastor que portem, si no fos per tu Pep.... (per que et penses que et deixem venir?? jijiji)

                                                                     L'Angels controlan que tot estigui correcte.
La Núria
                                                                   La Paqui i la Yolanda

Aixó ja ho tenim, veiem una casa a lo lluny ohhh es allà, el refugi, quines ganes d'arrivar i com son les coses eh, que no et pots fiar de ningú quan quedavan uns 200 mts, el bon pastor, el millor guia, el .......
comença a esprintar i jo que soc una picada dons treient el fetge, ho dono tot i qui dels dos va arrivar primer?? jo dic que JO i tu Pep?
Ens emportem l'etapa reina, som el primer grup en arrivar, oeoeoeoe, fem una cerveseta i riem molt, molt, vam acabar cantant..... quin efecte te aquesta beguda que per cert te moltes propietats bones pels esportistes.
Es fa de nit i encara faltava gent per arrivar, comencem a sopar i encara arrivavan nois, us adoneu de lo bo que es matinar i ser precavides???

Nota:
3 etapa sense xubasquero i primer dia sense pinyons, biennnnnn.


domingo, 23 de septiembre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 2ª ETAPA

LUCHON/SAINT BERTRAN
64 KMS 1900 desnivell


Sona el despertador i encara que ja estem despertes peró no ens eixequem fins que el brrrrmmm del movil fa que t'aixequis a parar-ho.
Després de la caiguda en l'etapa de ahir els canyells estan inflamats i casi que no els puc moure, ufff, agafo el raspall de dents i no tinc forçes per raspallarme les dents uixxx anem malament, no vui dir-lis res pero suposo que amb la cara pago i m´ho noten deseguida.
Li comento al Pep que potser no podré fer l'etapa tal i com estan les meves mans, agafo el numero de telefon de l'asisstencia que tè la Pedals en cas que hagi algú que no pugui continuar hi ha un taxi que et porta a lloc.
Baixem a esmorzar, en prenc un anti-inflamatori, m'embadurno de cremes, hem posso una munyequera i decideixo intentar fer l'etapa, ho haig de intentar tot sigui que hagi de trucar pero aixó será com a ultima opció.
Després de tans mesos preparant la Pedals, il.lusio, la companyia i el primer dia cataploff........ dons NO una caiguda no podrá amb mi.
Cada mati sortiem les primeres de tots els grups (tots homes), despres diuen de les dones que som lentes, serem lentes pero ORGANITZADES, cada mati teniem les bicis preparades, cadenes netes i engreixades, bidons i camels plens d'aigua, etc. aixo si la foto de rigor de cada sortida i arrivada (la de la cerveseta) no podia faltar, aquest cop ens la va fer la noia del Hotel, per cert molt agradable.


Hem pujo a la bici i cuan agafo el manillar penso, dons no fa tan de mal, NO HAY DOLOR, aquest es el lema de la Yolanda, que ja totes utilitzem, pero no feia mal allá en pla i afaltadet aixxx cuan començi la ruta de veritat.
I que millor per començar que uns corriols de pujada amb "barranquillo" inclós, precios el cami SI, pero XUNGO tambè, ven trigar a fer els primers 15 kms en 3 hores, una pasada.
Cada cop que teniam que baixar veia les estrelles uff quin mal, només desitjava que s'ha acabessin les baixades, encara que sembli raro pero nomès volia pujar i pujar.
Arrivem a Port de Bales un port asfaltat, comencem a pujar i al hotel que teniam que segellar ens van preparar uns entrepans que mes tard ens els menjariam adalt del coll Palomeres.



 Impresionants vistes





Un cop adalt dubtem el cami a seguir,  mentres el Pep feia de "sherpa" nosaltres en feiem fotitos.
Sempre hi han moments en cada sortida que pel motiu que sigui que et quedan gravats i no s'oblidan mai, recordo molt a La Pedals de Foc cuan vaig coronar el Triador, en va agradr moltissim, l'any pasat tambe tinc molts bons records com del dia que vem passar al refugi del Sr Joan fent una classe de body balance i estic segura que no oblidare mai el entrepa de truita que ens vem menjar adalt de Palomeres, impresionants vistes.





Despres de menjar i descansar una estoneta tocava baixada, argggg aviam com serà la baixada, que no sigui ni molt llarga ni amb moltes pedres ni amb molts sutracs, pensava jo, insensata, que et vols trovar a la muntanya?
Buenoooo era pista ample, encara........
Pero com es alló que diuen, si no quieres caldo toma 2 tazas, pués si no havia tingut prou amb la nata dl primer dia, el segon no seria menys.
Entrem per uns corriols molt macos i divertits, el Pep i la Núria anavan davant i pel mati li comentava que a mi m' anavan millor els "barranquillos" cuan m'agafavan a la esquerra per que tinc la mania de treure primer el peu dret, L'Angels al revés, dons aquest el tenia a la dreta, anava fent molt be, contenta i cuan menys m'ho espero el cami s'estreta mes del compte (per mi) li dic a la Paqui uuyy me parece que no se si me atrevo, pero com soc tan tossuda, segueixo clavo la roda del davant amb una arrel, trec el peu de la cala,`pero vaig treure el dret, que pasa si a la teva dreta tens "barranquillo"?? que directment vas al barranc, jo nomes escoltava crits de les meves companyes, el Pep i la Nuúria en sentir els crits van girar, aixxx com puju jo ara, peró no en vaig fer mal, va ser mes el sustu que un altre cosa, si que en vaig fer un blau a la cama i rascades pero sense cap importancia, desde aquell moment vaig dir JA PROU, a la minima que tinguis dubte baixo de la bici per que encara en matarè. Aquesta Pedals m'ho he endut jo tot, bueno la Paqui tambè a pillat pero no tan com jo.
Arrivem a Saint Bertrand i sense ni pasar per la dutxa fem una cerveseta devant mateix de la catedral.




(segona etapa sense xubasquero)


miércoles, 19 de septiembre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 1ª ETAPA

Aquest es el tercer any consecutiu que fem una travessa amb bici de muntanya, Pedals de Foc, Trinxat i aquest any tocaba Pedals d'occitania.
Ens havian dit que potser era algo mes dura que la Pedals de Foc i mes tecnica, dons donc fe de que SI per mi bastant mes tecnica.
Sortim de Papiol les 6 cabretes i el pastor mes contents que unes pascues, per mi son unes mini vacances que desconecto de tot, només m'interesa el perfil de la ruta, kms, etc si maillot de maniga llarga, culotte curt , pirata....
Pep, Yolanda, Paqui, Núria, Angels, Iolanda i jo.
Arrivem a Vielha, recollim les bosses i cap a l'hotel Riu Nere, baixem a sopar i coincidim amb molts grups que igual que nosaltres aprofitem el pont de la Diada per fer la pedalada, uns la de Foc i d'altres Occitania.
Deixem tot preparat al vespre i al mati despres d'esmorzar fotito i al ruedo.
En principi la 1ª etapa no tenia masses complicacions, Vielha/Luchon 56 kms i 1.300 de denivell.
Comencem a pedalar per un carretera asfaltada la deixem per agafar "sendero tecnico" que per mi va ser una trialera del "COPON" i cuan portavem uns 5  kms aprox, baixant la trialera del copon em foto una nata de campeonato, XD, vaig clavar la roda del davant i cataplam quina ostia, vaig parar amb les mans i els canyes van ser els que es van portar la pitjor part, ufff quin mal, les rascadas als genolls mans etc aixo res pero els canyes...........
Pero habia de continuar, no podia ni volia deixar la meva aventura a l'hora de haverla començat i despres de tot un any preparan-la.
Es va comenzar a inflamar i a sortir el blau pero NO HAY DOLOR.
Parem a Bossot a fer un bocata i una coca-cola i aprofito per posarme glassons.
Amb la meva compi Yolanda
El Portilhlon es deixava fer encara que la calor començava apretar, jo nomes volia pujar i si era asfaltat encara millor, cada cop que haviam de baixar era una tortura pels meus canyells.
Fen amics
La maajoria de gent que ha fet Occitania ens deia que pluja un dia o altre pillariam o sigui que nosaltres previsores cada dia el xubasquero al camel.
Acabem amb una baixada molt tecnica (per mi un altre trialera del copon) fins arrivar a Luchon que super contentes anem a una tenda de bicis que ens havian de segellàr la cartilla de ruta i d'aqui fins al hotel, un hotel de 4 estrelles que estava genial, ens indica un noi molt agradable on deixar les bicis i deixem les bicis preparades per l'endemà, la piscina del hotel uauuuu com s'agraeix, zona de Spa, aigua calenta.....dutxa i a sopar a un marroqui que el Pep i l'Angels coneixien.
Vem sopar tant que despres no ens podiam ni bellugar.
I ara a dormir que l'etapa de demà serà mes dura i les meves mans no se com reaccionaran.
Ahhh primera etapa sense treure el xubasquero.