PEDALS DE FOC 3º ETAPA

3ª ETAPA CAPDELLA/SON 60 KMS

Si haguès de triar una de les 4 etapes, amb seria molt dificil decidirme per una d'elles, dons cadascuna tè la seva gracia, pero amb quedo amb la 3 la del Triador, ara us explico el per que.

Sortim de capdella a quarts de 9 amb direcció Spui, aviam si ens feian uns "bocatas", per que aquesta etapa no tro-variam el primer poble fins a Spot i l'idea era menjar uns bocatas per el cami, la señora del bar de Spui, no li quedava pa nomes per fer un parell, bueno quin remei ja ens els partirem.

El dia pintava d'alló mes be encara que feia fred, i quan pugessin a 2000 mts la cosa es complicaria.

Aquest port cadascu et diu la seva, que si es molt dur, que si es el pitjor de la Pedals, que es fa molt pesat, que si patatim, que si patapam.... uns altres et diuen que no, que es pujar amb plat mitja i que te descansos....blablabla, per una banda els Banestos(els del meu club) amb deian que estava xupat, i per un altre banda el Pep amb deia que per ell havia estat molt pesat, se li havia fet llarg, pero penso que la diferencia es la forma de fer-lo cadascú, uns el van fer en la primera etapa (de 4 dies) i a primera hora del dia i el Pep el va pujar en la NON STOP després d'un tou de kms i a un ritme alegre. De totes las versions jo hi tret la meva i ara no se com explicar les sensacions que vaig sentir, no en vui posar "melodramatica",peró es que ho tinc a el meu cap i espero i desitjo que les sensacions que vaig sentir no en marxim al menys en molt temps.

Era una sensació de anar pujant i cada vegada el poble es feia mes petit i llunya i jo mes gran i mes forta, els canvis de colors en el paisatge, al principi amb molts arbres, tapat, fosc, humit i cada cop que anava pujant era mes clar, menys arbres, fins arrivar un punt que no hi han arbres, el poble ja no el veus, el silenci fins i tot amb fa por. Un cop que ets adalt encara pots gaudir d'uns 20 kms aprox pedalant a 2200 mts que aixó pocs ports ho tenen, en fi vaig gaudir molt i molt i per rematar-ho els cavalls, les vaques, els voltors (son enormes eh), espectacular.

L'Angels i la Iolanda al principi del port

Aqui encara es veia el poble

Amb el Jordi vaig acabar de fer la pujada fins dalt.

Un cop dalt ens ven tenir que posar el xubasquero per que feia molt de fred i ja prou fred havia pasat el 2 dia (i més vaig pasar)

Amb els nois de Lleida

El Pep acompanyant a la Yolanda

Molt be campiona!!

El Pep

Las Iolandas i l'Angels

Un cop tots dalt la foto de rigor.

Ens ven fer les fotos, ens ven abrigar i a continuar la ruta que encara quedava bastant i començava a caure folcs de neu, no et podies parar i m'esperava un altre dia de fred.

Aquets kms sen van fer una mica pesats, potser es que en feia malt l'esquena i no anava comoda
en vaig pendre un Ibuprofeno i amb va anar molt be.

Impressionants vistes



Teniam molta gana pero allà dalt no ens podiam quedar teniam d'espavilar per fotre el camp d'allà l'abans posible, els nois de Lleida van trucar al sogre d'un d'ells que estavan a un camping d'Espot i els hi esperava una barbacoa recien feta, hummm quina enveja en van fer., van marxar pitant, jo vaig tirar amb ells fins arrivar el refugi que en vaig despedir i vaig esperar que arrivesin les meves compis, la veritat ès que no ès que estiguès molta estona esperant pero amb el fred que tenia en vaig "ratllar" fins que van arrivar. Cuan quedan uns 500 mts per arrivar el punt mes alt de la Pedals "El Coll de Portella) hi han un parell de "rampotes" per flipar, que penses hi aixo que pinta aqui, menys mal que desprès ja ve la baixada a Espot.

La baixada a Espot la vaig fer seguint la traçada del pep,encara que de tant en tant em despenjava (es que el chico baja como los angeles, tot ho fa facil).

Una vegada e Espot teniam que anar a sellegar la cartilla i de pas ens prenem un cafe amb llet i repartim els bocatas, oh que be amb va sentar el cafe amb llet estava congelada.

Quines cares de fred

Aquest troç de cronica la va escriure l'Angels i li vaig dir que la posaria tal i com ella la va escriure, encara que tens rao Pep la lletre de metge que te hi han paurels que no les pillo eh.

Rapido ddescenso por pista ancha y en buen estado hasta Espot, de Espot vamos a (el nom d'un poble que no entenc el que possa Estais pot ser??) acceso al pueblo por sendero con fuerte rampa, foto bañera.

Original font

De Estais a Jou parte por carretera y parte por un sendero muy bonito que transcurre por medio de un bosque frondoso(era un GR) Núria (jo) casi compra una "parcelita" en este sendero. Tras cojer de nuevo la carretera por fin llegamos a Son.


Deixem las bicis, les preparem per l'ultim dia d'etapa i anem a dutxarnos dons el señor del refugi ens a dit que han d'arrivar uns 20 nois.

Dutxa rapida i a pendre la cerveza i jugar una partideta al remigio, despres ven fer un passeig per el poble, un poble molt maco, a les 8 a sopar, una escudella bonissima que de tant que ven sopar no ens podiam ni bellugar.

Entrem a les fosques per no molestar a ningú i un cop al llit ens agafa un atac de riure que no podiem parar i ven contagia a mes d'un.

A dormir que l'ultim dia es el que te menys desnivel pero mes kms i les forces ja no estan per molts trotes.

PEDALS DE FOC 2ª ETAPA

2ª Etapa 53 km Gotarta/Central de Capdella

Ens aixequem a quarts de vuit i després d'haver fet un boníssim esmorzar de la Mercè (la Carme Ruscalleda dels Pirineus), melmelades fetes per ella, magdalenes, pa moro boníssim, un suc de mandarina impresionant, en fi tot molt bo, ens preparem per baixar, la nit d'abans ens ven quedar a veure la previsió del temps que encara que no l'andivinan mai pero al menys ens feiem una idea de per on anaven els trets, tot era nuvols amb pluja, per la tarde començava a sortir el sol i faria bona tarde.

Baixem a buscar les bicis, ens despedim dels nois bascos (els que estaban fent la transpirenaica) i ens disposem començar la nostra 2ª etapa, el dia era fred pero feia un dia espectacular, d moment els del temps s'han tornat a equivocar, pensem que tenim que aprofitar el bon dia i tirar milles que mai s'ha sap els canvis de temps que hi ha per al Pirineu.

Cuant agafo la bici "catapam" punxada , vinga a canviar la camara, amb el fred que fotia, en un tres i no res ho tenim fet (gracies Pep) i comencem a pedalar amb un sol de cara que ens enlluerna i no veiem "3 en un burro", per la nit ven canviar els vidres de les ulleres per els transparents per que com tenia que ploure, si si .

Després de uns quants kms comencem a pujar el primer port del dia "Coll de Sasa" es un port que comença asfaltat i acaba en pista de pedres amb una sorra molt fosca gairebe negre, i tambè com tots el rrecorreguts amb unes vistes precioses, a mig port ens agafen els nois de Lleida (que ven pedalar plegats moltes estones d'aquests dies)

"La Pedals de 3" anavan sempre les 3 juntes.

Contra mes adalt anavan pujant mes es complicava els temps, el cel cada vegada estaba mes negre i encara teniam que començar a pujar el Coll del Oli, huy, huy huy que en sembla que avui no ens escapem de la pluja.

Aprofitant que estavan els nois de Lleida per fernos unes fotos els 5 amb unes vistes precioses.

Desprès de la baixada els nois de Lleida ens deixen i despres de uns cuants kms mes comencem a pujar el Coll del Oli, per mi el pitjor va ser al principi amb unes fortes rampes que en van agfar sense alè, dons no m'ho esperava, vaig començar a pujar suposo a un ritme massa fort per mi i cuant portava 2 rampes vaig fer figa i vaig posar peu a terra, el Pep que en va veure en va dir en poques paraules que no havia de donar aquest apretons per depres no poder aguantar tota la pujada ( i es que en falta tanta experiencia) despres vaig anar pujant xino-xano amb el platillo deseguida en vaig recuperar i aixi vaig anant fent, a mitja pujada van comenzar a caure les primeres gotes, huy huy aixo se está complicant i el cel negre d'allo mes, El Pep va gira cua aviam com anavan les noies (semblava la Coloma tot al dia amunt i avall per unes o per altres)vaig parar a posarme el xubasquero i vaig pensar que no pararia que anaria fent i ja les esperaria adalt, cada vegada plovia mes fort i feia fred, ja estava tremolant pensant en la baixada per que amb el fred que feia i mullades la cosa es complica. Una vegada adalt en paro a esperar que arrivesin i comenzo a quedarme "pajarito" i decideixo baixar una mica, pero al veure que no venian torno enrrera per no congelarme, al cap d'una estona em trovo a la Iolanda i l'Angels (al Pep está acompanyant a l'altre Yolanda) vinga anem cap avall, al cap de res ja no les portava enrrera, Joer on son? ja mig emprenayada i cagan-me en tot, si es baixada on s'ha fotut ara? en paro a esperarles i res no venian un altre cop giro cua i cap enrrera fins que les torno a veure on us haviau ficat? -estem esperant el Pep.................Aixi un parell de vegades.

No recordo cuants kms te el Coll del Oli pero us asseguro que vaig fer el doble dels que te, quin tip de pujar i baixar i al final ja diluviaba i es clar no em podia cada parada per que amb congelaba.

Arriva un moment que s'acaba el cami bo i de cop i volta peenses bueno i ara que?? per on haig d'anar per aqui per allà.... no hi havia cap cami, menys mal que el Pep controla i ens va portar per el cami encertat, de lluny veiem a uns ciclistes parats sota de un arbre mullats com a "polls" eran els nois de Lleida, el Pep deseguida que els va veure els hi va dir que no es podien quedar allà parats que haviam de continuar i van venir amb nosaltres fins acabar la etapa.

La baixada es molt pitjor que la pujada, alló es inciclable total i estaba caient la de Dios.

en aquestes fotos no es valora la pluja, pero pluvia que donava gust.

Fins i tot amb pluja ens ho estaban pasant super be, (aquí ja m'havia passat la mala llet que portava)

Una vegada em passat els pitjors trams sembla que la cosa comença a millorar i podem anar mes estona pedalant, fins que sortim a la carretera i fem la baixada per una carretera super xula (sobretot per fer-la amb la bici de carretera) la carretera estava mullada i s'havia d'anar amb molt de cuida-do pero encara i aixi la vaig gaudir.

Fins arrivar a central de Capdella (que es on teniam que pasar la nit) en vaig posar a roda del Pep i un dels nois de Lleida i en van portar amb el ganxo, al principi anava molt be, pero al final vaig patir una estona i en vaig deixar anar fins que en va enganxar un altre dels nois.

Una vegada vem arrivar a la casa xops d'adalt a baix, bueno tots no, dono fe que el GORETEX, es real que no et mulles, les Yolandes i el Pep portaban xubasquero Goretex i anavan secs i la Angels i jo anàvem pollitos, pollitos.

Aqui la Yolanda descansan una mica

Preparant les bicis per demà.

M'aig d'anar pitant a la dutxa per que estic pelada de fred i despres col.loquem tot un "tenderete" a la habitació per assecar les sabates, cascos, xubasqueros etc,

Baixem tot fent un passeig, ens prenem la cervesa i les patates (la part mes bona del dia uf quin relax) i tot seguit pujem a sopar i aviat a dormir que demá ens espera el Triador o com diu la Noe, el Traidor.

Cuantes vegades he trobat a faltar aquesta setmana aquets moments.

PEDALS DE FOC 1ª ETAPA

1ª Etapa Viella/Gotarta 44 km ,1500 desnivel acumulado

Salimos de Papiol a las 3 de la tarde super contentas , deseando de llegar a Viella.
Llegamos a Viella sobre las 18:30 más o menos, nos acercamos a las oficinas de la Pedals a recojer el Road Book y las reservas de los alojamientos, preparamos las bicis, las llevamos al hotel y las bolsas y nos vamos a tomar la primera cervecita (pués cayeron muchas en estos 4 dias).
Estuvimos preguntando a la chica de la recepción la previsión del tiempo para el jueves y no pintaba nada bién, en la TV3 todo eran lluvias, eramos conscientes de que el tiempo no nos iba a acompañar y que la prenda más preciada sería el chubasquero.
Nos levantamos a las 7:00 pués a las 8:00 nos esperaba el taxi para pasar el tunel de Viella, desayunamos a las 7:30 y a las 8:00 ya estabamos preparados en el parking.
Empezamos a pedalear sobre las 9 de la mañana, el cielo estaba nublado pero de momento no llovia.
Haciendo unos estiramientos antes de empezar (que fueron de las pocas veces que hizimos,´cada dia deciamos hoy cuando acabemos hacemos estiramientos y luego nos despistabamos y no haciamos)

Sabiamos que la primera etapa era la más corta en kms pero la más dificil (para nuestro nivel globerillo) pués eran caminos muy tecnicos y con bajadas y subidas de piedra suelta, ese dia compramos varias "parcelitas" no se salvó casi nadie, aunque la que peor parte se llevó fué

Yolanda que compró medio Pirineo, y iba toda señalada como si viniera de la guerra.

Muchos trozos los hizimos a pie, al final del dia me dolian más los brazos que las piernas.

Aqui ya más tranquilas.

El primer sello que nos pusieron fué en Vilallé, donde aprovechamos para comernos un bocata y continuamos para hacer el primer puerto del dia "Coll de Serreres", un precioso puerto que fuimos subiendo a un ritmo muy tranquilo.

Yolanda, Angels y Pep

Iolanda

Aqui Pep estudiando el camino a seguir, no nos perdimos ni una sola vez, menos mal que teniamos a Pep si no nosotras aún estariamos dando vueltas por Viella, ets un crack Pep!!!, por cierto Hizo este año la Pedals Non Stop en 15:59 una maquina.

Después empezamos a subir el segundo puerto del dia "Coll San Salvador" que empezó con unas fuertes rampas asfaltadas, al llegar arriva nos encontramos con una preciosa ermita (que no recuerdo el nombre).

La bajada asfaltada nos llevó hasta Gotarta, donde después de limpiar las bicis, engrasar, ducharnos, nos estaba esperando una cerveza en un precioso pajar con unas preciosas vistas.

Mercé, la señora de la casa rural nos preparó un delicioso risoto de setas, una crema de verduras(de su huerto ecologico) unas albondigas buenisimas. Iolanda quieres repetir albondigas, le dijo un chico que cenaron con nosotras (eran vascos y estaban haciendo la transpirenaica) y salta Iolanda y le dice bueno solo 4 ó 5 y en la bandeja solo quedaban unas 8 y eramos 10 a repetir, empezamos a reir y aún estamos riendo.

Despúes de la suculenta cena fuimos a estirar un poco las piernas y a dormir que mañana nos esperaba el tan famoso "Coll del Oli".

ULTIMA SORTIDA

Avui he fet la última sortida abans de marxar el dimecres cap a Vielha a fer la Pedals de Foc, estic nerviosa igual que els nens abans que vinguin els reis, En fa molta il.lusió, encara que la mogoda que tinc abans de marxar no es poca, un altre hagués desistit de sortir en bici, la gent sempre en diu- tu ho tens molt be per sortir al tenir les 2 filles grans et cuiden de la petita, jajaja que us ho penseu vosaltres (menudo chantaje emocional).El dimecres que marxo no tinc gaire problema per que marxo al mig dia i la Júlia está a l'escola, la Marina la recull i no hi mes problema, pero el problema ve el dijous al mati, la Marina marxa a la Uni, la Laura al insti, el Joaquin a treballar, qui es queda amb la Julieta?? menos mal que tinc a la Nati que vindrá a casa abans no marxi el Joaquin, li fará esmorzar, es barallará amb ella per quina roba es posará (quin caracter la petita)es tornará a barallar per el pentinat,(no pot anar al cole amb cualsevol pentinat, faltaria mes) la llet un altre cosa ha d estar al punt ni freda ni molt calenta, el esmorzar, entrepa no vol, galetes tampoc, cereals ni pensar.ho, la nena vol crosisantets petits de la pastisseria del "Joan",cuan tot aixo estigui arreglat vindrá la Beth i la portará al cole i per la tarde anirà la Marina a recollirla,menys mal que tinc a la Nati la estimem tots molt es com si fos de la familia, no se que faria sense ella,Un besito Nati.
Ara ve divendres aquest dia ho tinc millor per que al ser festa a Barcelona la Laura no te cole i la portarà ella.
El cap de setmana li tocarà al Joaquin pacta amb ellas si vol sortir amb bici i aixi sabrà el que es anar darrera d ellas.
Hay que ja m'oblidava vaig estar disabte cuinant per deixar menjar preparat, no sigui que es facin mal a la cuina, que horror!!!
I a sobre escoltar a la petita, ( que es un moc) -Jo no vui que facis la Pedals, les mares de les meves amigas no van en bici, no mes els pares(ja de petita pujan maxistes) les grans, dons mira que marxar 4 dies, menys mal que tinc el Joaquin que hem recolza, algú m'ha d'entendre, bueno ja me desfogat una mica, jajaja.
Les meves princeses


I para rizar el rizo, ahir m'aixeco i tenia un mal a les lumbars que flipaba, no pot ser que m'estigui pasant aixo a 4 dies de marxar, cap a la farmacia a comprarme una esterilla electrica i anti-inflamtoris s'ha de ser gafe eh, vaig pensar en no sortir avui pero per un altre banda pensaba haig de probar haviam com estic i com soc un sac de nervis jo aquest mati a les 8 com un clau, no es que hagi sigut una sortida dura pero cuan s'ha anat el efecte del anti-inflamatori em feia mal, espero tenir aquest 3 dies per recuperarme, dmà aniré al gym a fer estiraments.
Hem anat al Tibidabo i hem baixat per Cerdanyola, feia temps que no veia a tanta gent per la muntanya quina pasada.


Ens ha fet un dia espectacular, feia una mica de frsqueta, per mi la temeratura ideal, unes vistes preciosas desde el mirador del Tibidabo.

Espero estar be per poder pedalar el dijous i ja us explicarè la meva aventura.
Bona setmana a tothom!!!

LO PROMETIDO ES DEUDA

Este domingo fuimos a Francia a subir Pal.lhiers pués me quedaron pendientes 2 cosas, subirlo del tirón y hacerme la foto de rigor arriva.
Salimos de Papiol a las 6 de la mañana, menudo madrugón, pero con ganas, pués todas las salidas que organiza Pep a cual mas xuli i mas dura, primero subimos el Col de la marmare, un precioso puerto que se subia muy comodo.
Aqui los chicos estudiando la ruta que teniamos que hacer para no perdernos.
Despues subimos otro mini puerto (que nom me acuerdo como se llama)muy bonito con unas vistas al bajar preciosas, pero lo siento mucho pero ni una foto bajando, bastante faena tengo con cojerme fuerte a la bici como para ir haciendo fotos.
Las carreteras preciosas y casi no pasaban coches.
después de unos kms llaneando hasta llegar al pie de pallhiers, empezamos a subir, mi mayor preocupación era la calor, por que la otra vez hizo mucha calor y lo pasé bastante mal, pero la verdad es que hacia sol, un dia muy bueno pero las temperaturas eran fresquitas de hecho cuando llegamos arriva nos tuvimos que poner el chubasquero por que hacia frio y la bajada podia ser terrorifica.Empezé a subir y Nane se quedó conmigo a hacerme compañia y me iba dando animos, al principio ibamos hablando cuando iban pasando los kms yo solo que hacia que preguntar el porcentaje del km y al final ya ni nos hablabamos, también teniamos avituallamiento movil, Pep nos iba ofreciendo agua, geles, barritas... desde la furgo y como no, dandonos animos. Tuve un momento crisis (bueno tuve muchos subiendo pero ese especialmente fuerte)me tomé un gel y yo creo que me fué bastante bién y pim, pam, pim ,pam nos pusimos arriva pero joer los 2 ultimos kms se me hizieron eternos pues me equivoqué y pensaba que eran 2 kms menos y aquello no se acababa nunca, la verdad es que es un puerto muy bonito pero jodido de coj... pero muy contenta de haberlo hecho y más comoda que la otra vez.
Descansado un poco antes da bajar.


Y aqui la foto de la prueba del crimen.
En total fué una salida de 105 kms con 2.500 mts de desnivel y muy buena compañia!!!