PEDALS DE FOC 4ª ETAPA

4ª ETAPA SON/VIELLA 70 KMS

Sona el despertador a les 7:30, uf quina mandra i amb el fred que fa, pero ens hem d'afanyar abans que s'aixequin els 20 nois que hi han per aqui, per que nomès hi han 2 lavabos per tots i ells no tenen massa tonteries es fican on poden.

Ens vestim de rigoròs hivern dons fa molt de fred, estàn totes les puntes de les muntanyes nevades.

Desprès d'un bon esmorzar, comencem l'última etapa de la nostra aventura.

Comencem a pedalar i nomès sortir del refugi agafem un caminet que va pujant, jo pensaba, joer que malament començo, no portava ni un km i ja anava cansada, no portava pulsometro pero les pulsacions segur que anavan a 2000 i acavaba de començar, aquell camí es va convertir en un camp d'esbarzerars (si me llego a poner tu gorex Nane te lo devuelvo hecho una pena, jaja). Va ser de les poques vegades que ven agafar el cami equivocat, cuan sortim de Son ens ven equivocar, teniam que agafar el cami del Calvari, i tant que alló va ser un calvari per sortir d'allá, de bon matí uns "pujadotes" i ven anar per un altre camí, ven baixar les bicis com ven poder i ja ven agafar el cami correcte, els nois de Lleida venian darrere nostre jejeje, aixo us passa per fiar-vos del Pep.

El nom del Calvari no es per res, per que realmente es un calvari passar per allá, entre la nostra tecnica i el caminet tenia migas la cosa.

Després agafem un tram de carretera que ens va dur al bosc de Gerda, un preciós bosc (rollo Yogui )d'aquells humits i foscos com m'agraden a mi, que passaven rierols.

Quin bosc tan impresionant

Los Angeles de Charlie

La Super Yolanda.

Cames vam fer, pero braços......


Pep, on has deixat el cavall??

L'Angels i jo ven disfrutar com a nenes petites baixant per el bosc de Gerda, tant em vaig posar que cuan sortim del bosc, catapam punxada, només he punxat jo aquests dies, també s'ha de dir que tots anavan amb tubules (o com es digui) menys jo, per la propera em posso. Arreglem la punxada i continuem per una carretera asfaltada amb unes vistes precioses a la nostre dreta d'Esterri d'aneu.

Cuan arribem a Isil teniam intenció de fer una paradeta i poder menjar alguna coseta pero no hi havia res, ens ven conformar amb menjar una barreta (cada cop m'entran pitjor les barretes i a la Yoli li encantan ohhh) al costat de 2 gossets que estavan mes aburrits que jo que se.

Agafem la pista que ens portará al refugi de Montgarri, aquesta etapa també es super-maca de paisatges, vaig fer poques fotos per que em quedava poca bateria i el Pep va acabar la seva.

Amb direcció Montgarri

Ja em arrivat a Montgarri, aixo ja está xupat.

Ens ven menjar uns bocates de truita que anavan morts de gana i amb molt de fred, un cop aqui ja ho teniam fet (aixo pensava jo).

Sortim del refugi amb l'idea de que ja tot era baixada i no vegis quins rampots despres de menjar, huaaa jo aixo no m'ho esperava -Pep aixo s'avisa eh, i si que m'ho vadir pero no pensava que fosin tant "heavys" vaig menjar truita no se cuants cops.

Aqui ja havia pasat el pitjor ara tocava gaudir.

JA HEM ARRIVAT!!!!

Igual que fan els cantants cuant acavan el seu concert que ens presenten els seus musics, dons aixó mateix faré jo ara, US PRESENTO ELS MEUS COMPANYS D'AQUESTA AVENTURA.

La Yolanda:

Es amb diferencia la que tè mes merit d'haver fet aquesta travessa, ja que ella només fa un parell de mesos que surt en bici mes constant, es va comprar una bici nova, roba, accesoris etc, es una persona molt decidida i amb una filosofia dels esports molt positiva, mai no es fa enrrera en cap repte, al revès sempre vol fer coses diferents i si son fortes encara millor. Juga a tennis, padel, corre, esquia i ara fa bici tambè i segur que em deixo algún esport. Tenim que fer moltes aventures juntes Yolanda, un besito.

L'altre Iolanda:

Que dir de la Iolanda (es la meva cunyada) encara que ella diu que no, haig d'estar sempre insistin-li a l'hora de fer coses, ella d'entrada mai vol fer res de nou, fins que acabo convencent-la i desprès s'ho passa bè. Cuan li vaig plantejar de fer la Pedals -Huy no, no que yo de montaña no voy "ni pa tras", que a mí no me gusta la montaña, bla bla bla , en realitat tampoc se li pot treure al merit que té, per que de fet no li agrada gens la BTT i a superat la prova amb excelent, está fort com un roure. De vegades m'ha d'aguantar (per la confianza que ens tenim) algún que d'altre "moc" que li fotu, Perdoname Yoli que sabes que a los 5 minutos se me ha pasado, i res que la estimo molt i juntes tenim que fer encara un munt de coses, un besito Iolanda.

L'Angels:

Mc Guibert= Angels, es una "manitas" si alguna cose s'espatlla allà està ella, damunt de la bici te molta capacitat de patiment, baixant trialeres controla que no vegis, amb sembla que a sigut l'unica que no a comprat cap "parcelita", una persona molt facil de conviure es PAZ y AMOR.

Ara també l'hem enrredat i s'ha comprat una bici de carretera guapissima (te l'has de guanyar) i encara que fa poc temps que et conec crec que hem conecat molt be i espero fer moltes coses juntes, un petó.

El PEP:

No se per on começar, es que ja saps que soc una mica feminista i no m'agradaria fer-te la pilota, com a ciclista es bo pujant, baixant, en carretera, Btt, i no et dic res montant rutes al gust de tothom, amb el roadbook tambè controla moltissim, tot ho fa facil, pero despres ho intento fer jo i ni pa tras, desde que el conec he aprés molt amb ell, i he tingut la sort d'haver compartit amb ell uns sortides precioses, com a persona (encara que només tinguis una neurona) igual que li he dit a l'Angels fa poc que et conec pero m'agradaria poder compartir amb tu moltes sortides i festes que no tan sols hi ha bici eh!!!

NÚRIA (Jo)

Un no pot parlar d'un mateix.

Per mi ha estat un experiencia fantastica que mai oblidarè i espero fer moltes mes!!!!