Avui fa una setmana que vaig escriure la última cronica i vaig dir que potser sería l'ultima, dons res d'això, encara us haig de ratllar molt amb les meves croniques.
Al cap de 2 dies ja veia les coses d'un altre manera, suposo que m'havia d'haver esperat una mica a l'hora d'escriure l'ultima cronica, pero els que em coneixeu ja sabeu que soc molt temperamental i molt impulsiva i tal i com veig les coses en aquell moment ho deixo anar.
Estic desitjant de tornar agafar la bici,el problema es que encara no puc, tinc moltes molesties i encara tinc visites de metge.
De fet si no tornés agafar la bici no sería jo, per que encara que m'agradin altres esports ara mateix el ciclisme es el que mes m'agrada i millor m'ho passo.
Cuanta rao tens Quel en dirme que les coses se li ha de donar l'importacnia que tenen, ni mes ni menys, ara en fred veig que tampoc va ser per tant.
Angels i Pep, gracies per visitarme, trucarme i agauntarme les meves paranolles i com molt be dieu haig de seguir tenin il.lusions i reptes que aconseguir, o sigui que no em perdreu de vista!!!.
Sergi,tens tota la rao en dir-me que ja prou estres portem al dia a dia, per que a sobre algo que realment ens agrada ho tingem que deixar per por de fer-nos mal.
Dani, t'haig de dir que els primers dies que estava ratllada vaig trovar a faltar una trucada teva o una visita, pero estava convençuda de que no t'havias enterat de res, ja ting ganes de sortir amb un Triatleta com tu, ara que en feu patir eh, vaig sempre amb el ganxo.
Noe, me has tocado mi parte más devil diciendome que "si de verdad te planteas dejarlo, es que en el fondo, nunca lo has amado de verdad", toda mi vida he hecho deporte,de pequeña empezé con la natación, handball,jugué a basket muchos años, tuve un parón cuando tuve a mis dos hijas mayores y después empezé con la btt y te puedo asegurar que me apasiona este deporte y ningún otro deporte me ha enganchado tanto como este, además lo puedo compartir con Joaquin (mi marido),muchas veces les digo a mis hijas mayores que me lo ponen muy dicifil, que si no fuera por lo mucho que me gusta quizás ya lo hubiera dejado, pero es que me acojoné tanto que lo veía todo negativo y hoy cuando te he leido tu comentario me he sentido "esbroncada" y me has hecho reflexionar una vez mas, gracias por tus criticas positivas, me gusta que me digan las cosas tal y como cada uno las ve.
Gracies a tots un cop mes i ja estic deixitjant de tornar a pedalar amb vosaltres.
;) Me alegro que haya pasado el "efecto negativo" y el resultado de la reflexion sea ese. La "bronca" ha sido un poco como una "colleja", ya me entiendes, jajaja, era para hacerte despertar :)
ResponderEliminarUn abrazo y espero poder compartir alguna ruta contigo algun dia....y podemos contar las caidas vividas, jaja, que ahora ya tienes mas repertorio ;)
Núria!! Porto uns dies una mica desconnectada d'aquest món (mlta feina..) i no havia llegit l'entrada anterior... ara l'he llegit. Quin susto nena... estic molt contenta que les proves sortissin bé i que s'hagi quedat en una mala passada però encara estic més contenta que tornis a tenir ganes de pedalar. Agafa't els dies que necessitis, quan et vingui de gust, sense pors. A seguir disfrutant de la teva bici i de la companyia de la qual sempre gaudeixes. Ànim!! Les ósties estàn x superar-les. Pensa que només ha sigut un ensurt i que la vida és molt xula... sobretot des de la bici!!! Vinga, espero crònica de sortida, encara que sigui rollo verano Azul. Una abraçada ben forta !!!!
ResponderEliminarva, veus? i ara a més és bon moment per recuperar. imagina't q passa si te la fots just abans de la pedals o de sabiñánigo...
ResponderEliminarcuida't
Jajaja, si encara haure de donar gracies per haver caigut en aquest mes, dons es veritat m'haura anat bè per descansar.
ResponderEliminarAquest cap de setmana ja us adelanto, que sortiré una estona aviam quines sensacions tinc.
Ja sabia que no podries estar molt de temps apartada del món de la bicicleta. M'he dit: vaig a veure si ha escrit alguna cosai veig que sí!és genial!. Petons Àngels
ResponderEliminar