SORTIDA TRANQUILA??

El que havía de ser una sortida tranquila i curta (per treuem els mals rotllos que tenia)ha estat canyera, canyera, pero clar en un principi anavam les noies i a última hora s'han apuntat el Joaquin, Joan i Pep, no fa falta dir res mes, tothom que coneix al Pep sap que res de camins facils, al reves buscar pujar, pujar i mes pujar i si es dificil encara millor.

He començat agarrotada i tensa i mica en mica sense adonarme m'he deixat anar, encara que al principi he tingut un petit ensurt, baixavem desde Santa Creu i anava derrera de la Núria se li ha anat la bici hi a caigut, jo que anava derrera d'ella basatnt a prop casi me la menjo, per un moment m'ha pasat de tot per el cap, com es pot ser tan gafe? un altre pinyo, aixó nomès en passa a mi, pero res la he pogut esquivar i no a pasat res, a mès la Núria es de goma, no s'ha fet res..
Hem continuat per uns camins molt macos que tinc a un pas de casa i no els conexia i encara que en faci ravia que els de Barcelona (Pep i Núria) ens hagin de ensenyar camins a la gent que som del poble de tota la vida, reconec que saben un tou de camins preciosos, que jo no tenía n'idea de que existian, pero el Joan si eh!!, juas, juas.

En una trialera he comprat 2 parceletes, pero de les normals, de aquelles que tornarè a caure moltes vegades i no pasa res, estava el terra molt mullat i era de pedres negres de pizarra i relliscan molt.

Estic contenta per que ha estat una sortida molt maca, m'he tret tots els mals rotllos que portava a sobre i amb ganas de fer-ne mes, pero de tranquila res, 43 kms i 1046 de desnivell.