SORTIDA ACCIDENTADA

Desprès de la "pajara" de la setmana pasada, m'he estat plantejant el entreno que havía de fer (bueno jo no el Julio) el meu "personal trainnig" uf que bè que queda aixó eh, pero ell m'ho va dir ven claret, si estas fent un esforç i t estas gastan una pasta al menys fes el que et dic jo, si no, no et servirà de res el que estem fent, la veritat es que estic contenta de haver-me apuntat amb el Julio, per que jo tot ho faig per sensacions, i acabas fent sempre el mateix, hi han parts del cos que mai les trevallem, per eixemple jo no tinc gens de força de braços i cuan agafaes la BTT aixó es nota molt i bueno vaig decidir que si volia fer la Quebrantahuesos havia d'anar una mica dirigida, la questió es que el Julio em va dir que aquest disabte tocava sortida tranquila, curta i planeta, dons res aixó que farè.

Sortim de Papiol com sempre i ells van dir que anavan cap a Collbató, ok, dons jo a Olesa, m'hi torno, ens despedim, giro cua, pujo per els onze (per fer una mica de pujadeta) i de tranqui cap a casa, tot bè fins aqui.

Cuan acabo de pujar els onze enganxo a un grupet de 5 homes (la mitja de edat voltava el 60 anys) i comenzo a tirar (en el mundo del ciego el tuerto es el rey) i a tirar fins que ja gaire be arrivant a Papiol em diu un d'ell - Escolta guapa afluixa una mica que estem a punt de reventar tots, que no veus la cara que portem tots??, jajaja ens estas matan, jajaja molt simpatics, jo en vaig quedar a Papiol i ells countinuavan fins a Molins, ens despedim i a les 10:15 ja estava a casa.

Volia fer pasta a el pesto i no m'enrecordava com es feia, truco al meu cunyat Joan (que ell tambè havia sortit aques matí amb nosaltres) per aviam com es feia, i em diu, ja t'has entererat??

- de que?

- de la ostia que nos hemos dado

-Que me estas contando

-Cuando tu te has ido en la rotonda de Olesa, al primer km más o menos nos hemos dado una ostia que flipas.

Sabeu els "pirulos" aquells que hi han a la carretera de color verd, de plastic, dons els 2 que anavant el devant no els van indicar cada un va sortir dreta i esquerra i el Pep que anava darrere sel va menjar, la Iolanda i el Joan (fonda) joer una ostia forta, el Pep es va marejàr, el manillar de la bici tot arrebregat, el Joan el sillin destrozat (quina mala llet l'havia estrenat aquell mateix dia, quina putada) i pobreta la pitjor parada va ser la Iolanda que es va donar un cop a la cara (la te tota inflamada)es va clavàr la cinta del pulsometro i la mà li feia molt de mal, per la tarde la tenia molt inflamada i van anar al hospital, radriogafies per tot arreu i un os de la mà trencat, apa 4 setmanes el braç enguixat.

Com dic el titol de la cronica, va ser una sortida accidentada, aquestes caigudes et deixen molt mal rotllo, però com ja sabem tots els que anem em bici, dintra de tot lo dolent encara podem estar contens de que no passes res pitjor i ho podem explicar.

A millorar-te Iolanda!!

A tu Pep res, avui ja has sortit un altre cop, ets dur eh !!

i el Joan també esta bè.