Avui per variar ja m'ha costat sortir de casa sense haver de patir escoltar els crits de la Júlia, m'ha aixeco del llit gairebe sense ni respirar per que no es desperti, dons "ni por esas" en cuan poso peu a terra ja la tinc al darrere, que si fes-me la llet, donem la play, encen la tv, las grans s'he emprenyen per que no las deixa dormir i ja la tenim montada, i tot això a les 7 del matì, i jo ja m'en vaig de mala llet, segur que els homes aquests problemas no els teniu, uff que dur es ser dona.
A casa meva semblem els Simpsons en versió catalana, es montan uns marrons "en menos que canta un gallo"que no us imagineu, bueno anem a la sortida d'avui.
Hem sortit a les 8 de Papiol el Pep, Angels, Joan, Emilio, Pep, Ignacio, Edu i jo, hem tirat direcció Gelida,(a gelida el Edu a girat) Sant Sadurni,(aqui a marxat l'Emilio) no se que, no se que, no hi ha manera d'enrrecordarme dels noms dels pobles per on anem pasan, fins arrivar a l'amboscada (versiò Pep, unes rampetes, versiò meva uns rampots dde collo.....) menys mal que no eren molt llargues, segons el Ignacio algunas eran del 18%, hem pujat per una urbanització de fet hi havia 4 cases pero bueno i al lluny es veia un castell amb sembla que era el castell de Sant Joan, aixó si, les vistes un cop adalt eran espectaculars, hem parat per fer unes fotos i la baixada feia por mirar
.
Després venia el millor de la sortida, parada a esmorzar a Sant Joan de Quintí, hay no,no, Sant Joan de Mediona jeje veus com m'he enrrecordat del nom Pepitu ,un lloc que coneixia el Pep que estva tot bonissim.
Un cop hem esmorzat aixó de tornar a agafar la bici es fa durissim i encara quedava gairabe la meitat dels kms però han estat mes lights.Hem anat per una carretera molt maca que hi havian trams que semblava que anesim amb la btt.
Tornada per Sant Quinti de Mediona, hem pujat el Portell, Sant Llorens D'Hortons, Gelida i cap a Papiol amb un total de 110 kms.
Demà mes.
I demà més?
ResponderEliminarVegi que avui va de Castells, la cosa!!!
Bona ruta!!!
Molt bé nena!!! Acumulant km pel gran objectiu de l'any i alhora.... "desconnectant" dels marrons casolans, que per aixó la bici també va de fàbula, jejeje!!! Cuida't!!!!
ResponderEliminarLa sortida va estar molt bé certamente, però els últims quilòmetres a mi se'm van fer una mica llargs.!La falta de fons!. Ets incombustible Nuria i un carc amb els noms: Castell de Mediona, o castell de st joan con es coneixen a partir d'ara al Papiol. Petons Àngels
ResponderEliminarAnims Nuri la meta de la quebranta ya la pots veure al horitzo, amb aquest entrenaments ven asimilats et fotras forta com un roure
ResponderEliminarBona sortida! I fare un comentari sobre lo dels homes:
ResponderEliminarA casa meva es al reves.Per circunstancies la meva dona es la que treballa i jo cuido del marrec tot el sant dia mes les feines de casa comprar i recollir la dona etc etc...visc a la meva pell tot el que les dones sempre han fet i seguieixen fent....molts homes no tenen ni tindran ni punyetera idea del que parles...
Estic orgullos del paper que m´ha tocat viure i el faig el millor que puc.
Lo dels matins em sona molt.M´aixica sense respirar per sortir amb la bici o a correr els caps de setmana sense voler despertar la dona i el marrec....i collons quen de soroll es fa encara de puntetes!!!!!!! jajaja!
Una abraçada super mami !!! ;D
Bueno Jordi ahir van ser pocs kms i han punxada inclosa, estic de pega.
ResponderEliminarDons es veritat Monika jo desconecto moltisim adalt la bici, arrivo cansada fisicament però mentalment arrivo nova.
Angels ja saps que això de enrrecordarme de els noms no es el que millor s'hem dona.
Que Deu et senti Dani i arrivi forta com un roure.
Jolines Oscar, ja hem queias bè, però ara molt mes, jeje, la veritat es que es normal que molts homes no ens entenguin per que mai s'han vist en aquestes situacions,i per poder portar-ho tot endedant nomès se jo, el esforç que haig de fer, o sigui a la Quebranta o arrivo com diu el Dani forta com un roure o mes morta que viva.