Bueno ja ho tenim, això està xupat nomès ens queda una etapa curta i de poc desnivell, encara que mai s'ha de treure importancia a les distancies per que a vegades poden haver sorpreses (que no va ser el cas).
Sortim del refugi de Coll de Mente, per cert molt recomanable, la nit d'abans ven poder gaudir d'un cel ple de estels, estirades en unes tumbones.
Refugi Coll de Mente
Sortim a les 8 i "sin prisas pero sin pausas" no voli-am que s'allargués massa l'etapa amb l'excusa de que era curta, voli-am afanyar-nos que al mig dia ens esperava una pizza a Vielha.
Pugem, fins arribar a unes pistes D'esquí, d'allà baixaria per uns camins un tan complicats, com ja tenia experiència en això de caure vaig decidir no caure mes, o sigui en quant no ho tenia clar desmuntava de la bici, crec fins i tot que vaig encomanar a algunes de les meves companyes, en quant en veient que desmuntava, elles també.
Ens fiquem per uns corriolets super macos (dic macos per que els vaig poder fer montada) amb unes vistes impresionants, li demanem al pastor de fer unes "fotillos".
Teníem intenció de fer una parada a Bossots a fer una coca-cola i menjar alguna coseta, a un bar que vam descobrir a l'anada que feien un pinxos boníssims, per que dels camins no ens enrrecordem però dels BARS no ens oblidem, jeje.
Cap alla les dotze ja eram a Vielha, contentes, satisfetes i amb molta il.lusiò, com era el dia de la Diada i no podiam estar a Barcelona, desde Vielha vam posar el nostre granet de sorra.
I de la mateixa manera que fan els cantants a un concert de presentar als seus musics, jo us presento al meu gran equip.
La Núria la millor baixant trialeres, es una pasada, algun noi la va intentar seguir i sempre es recordarà del seu cul.
L'Angels, el control i equilibri a sobre la bici.
La Paqui, ningú frena com ella, us aviso quan la veieu no us poseu davant d'ella, intenteu fugiiiiirrrr.
La Iolanda, si algù va tocat o apajarat allà esta la Iolanda per donar-li soport.
La meva gran compi de Tri.
El Pep, el MILLOR pastor per aquest ramat i millor persona, no cal di res mes....
Entre tot@s en fet un gran grup i uns dies inolvidables, fins la propera!!!!
( Ahhh 4 etapa sense xubasquero, quina sort )
i que dir de la nostre cronista: intrèpida i sempre amb ganes d'afrontar nous reptes. va fer la pedals amb els canells ben tocats, pero "no hay dolor". Un luxe tenir-la de companya de travsesas
ResponderEliminarNuria:
ResponderEliminarPeriodista,organitzadora,ciclista,triatleta,relacions públiques, etc.etc.etc... toca tots el pals i ben tocats.