PEDALS D'OCCITANIA 3ª ETAPA

Saint Bertrand/Coll de Mente
74 kms 2.400 desnivell.

Aquesta la podem anomenar l'etapa reina, potser per que era la mes dura i un cop que tinguesim aquesta etapa la seguent sería "coser y cantar".
                                                                           A les 7:30 encara no era de dia.

Com sabiam que l'etapa seria dura vam decidir sortir mitja horeta abans, mes val ser previsores.............els varios grups de nois començaran a esmorzar quan nosaltres casi sortiam per la porta, bueno, bueno, ja us ho trobareu, desprès ens vem adonar de que bem fer molt bé.

Els primers kms van ser rapits amb un terreny molt rodador i deseguida teniam fets els primers 30 kms.
Aquesta etapa acabava pujant i els ultims 40 kms van ser pujar i pujar.
                                                                                     Primers kilometres

Parem a menjar alguna barreta i fruits secs, hummmm que bons, que preparades que anem!!!

En un moment de l'etapa ens vam equivocar en la ruta, arrivem a un punt que teoricament teniam que segellar i  no se per que pero ens despistem, continuem i despres de fer una boooonaaaaa baixada i una boooonnaaaaa pujada d'un 6 kms aprox ens adonem que ens pasat, ohhhh quin mal rotllo, aqui menys mal del pastor......
- (les dones) noooo, nooooo continuem pasem de segellar i continuem, (sense pensar)
-(el pastor) aviam, cabretes no us dic de girar per que ens posin el segell, a mi tan en fa, el problema es que si continuem no tenim ni un sol lloc per menjar, els camels van mig buits, i encara quedan moltes hores per arrivar al refugi, vosaltres decidiu.
Aixxx menys mal que tenim un bon guia, i les cabretes van obeir al pastor, vam girar cua amb tota la pena del nostre cor i cap abaix, despres tornariam a pujar.

Arrivem a puesto i era un lloc que estava plagat de ciclistes, era una mena de club ciclista, li preguntem a la senyora si ens faria algu per menjar i ens diu que nosaltres mateixes ens fesim uns entrepans, dons res manos a la obra, amb la gana que teniam en un "periquete" estavam liades, mentres la Núria anava tallan el pa i possant oli (tot un exit tenian oli d'oliva) la Yolanda tallava el formatge i no donava al abast a tallar i nosaltres de menjar, jeje, quins bocatas tan bons, no se si era la gana que teniam o que el formatge estava bonissim.

Omplim la panxa, els camels i disposades a afronar lo que quedava d'etapa, de fet la part mes dura.

Tornem a pujar lo que ja haviam fet pero amb el descans i la panxa plena no va ser tan dramatic, al reves.

Comencem a pujar La Couage, uff quines rampes, son 4 kms pero tela marinera i despres els 12 kms del Coll de Saubage que també es va fer pesadet, aqui vam agrair tan el haver parat, si no haguessim parat no tindriam ni aigua, dons no hi vam veure cap font fins arrivar al refugi, aiii quin bon pastor que portem, si no fos per tu Pep.... (per que et penses que et deixem venir?? jijiji)

                                                                     L'Angels controlan que tot estigui correcte.

La Núria

                                                                   La Paqui i la Yolanda



Aixó ja ho tenim, veiem una casa a lo lluny ohhh es allà, el refugi, quines ganes d'arrivar i com son les coses eh, que no et pots fiar de ningú quan quedavan uns 200 mts, el bon pastor, el millor guia, el .......

comença a esprintar i jo que soc una picada dons treient el fetge, ho dono tot i qui dels dos va arrivar primer?? jo dic que JO i tu Pep?

Ens emportem l'etapa reina, som el primer grup en arrivar, oeoeoeoe, fem una cerveseta i riem molt, molt, vam acabar cantant..... quin efecte te aquesta beguda que per cert te moltes propietats bones pels esportistes.

Es fa de nit i encara faltava gent per arrivar, comencem a sopar i encara arrivavan nois, us adoneu de lo bo que es matinar i ser precavides???

Nota:

3 etapa sense xubasquero i primer dia sense pinyons, biennnnnn.