El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

sábado, 29 de enero de 2011

VAIG A LA QUEBRANTAHUESOS!!!

Ahir al vespre estava caient "la de Dios", huala quiina tormenta feia temps que no teniam una aixi, la Júlia estava super contenta,
-Que bè mami demà no sortiras amb bici, está plovent molt.
Les filles ajuden eh, bueno es el que hi ha.
Havia quedat amb l'Angels per sortir una estona, com sempre a les 8, a les 7:30 trec el nas per la finestra amb l'esperança de tornar-me al llit, joer un cel completament despejat, apa aixecat i cap avall.
Hem sortit el Pep, Angels i jo, tirem direcció Castelldefels, com venia al Pep dons es evident que no aniriam com cada setmana per la banda plana, ni pensar-ho, amunt, cap a Sant Climent, desprès hem continuat cap a Sitges i a la benzinera hem donat la volta i cap a Papiol, desprès de la desfeta que vaig patir la setmana pasada(eh dani) no tirava "ni pa tras", avui m'he trovat molt comoda, de fet he sortit amb la bici vella, ja m'ha esta agafant mal rotllo de pensar que la culpa la tè la bici nova, de fet el sillin si que la tè però ja estic con "trapis" per canviar-lo, no m'acabo de adaptar a la nova bici, suposo que a mida que vagi fent kms m'anirè acostumant.
Ja tinc dorsal per la QUEBRANTAHUESOS, dimarts vaig fer efectiu el pagament ara em toca fer molts kms i sobretot tirades llargues, i ser optimista no Pep?? no em puc queixar, ni deprimír, ni nada de nada, i el mes important es que el Joaquin i els altres finalment aconsegueixin anar.

martes, 25 de enero de 2011

SOS

Este es un TIME LADYS, que es de los 3 el que mejor me va pero cuando hago muchos kms tampoco me va bién y teoricamente es especial de mujeres.
Tortura Nazi
Martirio Chino


Este es un mensaje de socorro que va dirigido a todas las mujeres del mundo mundial (ellas seguro que me entenderán) .
Estoy desesperada con los sillines de mis bicis, no se ya que sillin utilizar que no me haga daño.

El sillín es sin duda el elemento de la bicicleta con el que vas a tener un contacto mas "intimo". Es fundamental elegir el sillín correcto para que las horas sobre la bicicleta no se conviertan en una tortura. Llevar un sillín inadecuado puede producir dolor e irritaciones.

Un buen sillín es el que intenta maximizar el área de contacto para distribuir el peso en la mayor superficie posible, reduciendo así la presión ... pero cuidado, no lo tiene que distribuir en cualquier zona. La zona genital debe de quedar lo menos presionada posible y recaer todo el peso sobre los huesos isquión. Estos huesos de la cadera tienen una forma diferente en el esqueleto femenino y masculino, lo que hace que los sillines tengan formas diferentes.

La imagen demuestra una cadera femenina a la izda y una masculina a la dcha. Sobre ellas se ha marcado en rojo la zona de los huesos isquiones sobre los que bebería de descansar el peso sobre el sillín Puede verse claramente que la distancia entre los isquiones de la cadera de una mujer es mayor que para la cadera de un hombre.

Los sillines de mujer tienden a ser mas anchos en la parte trasera para adaptarse a las caderas femeninas por lo general mas anchas, y de punta mas corta.

Pués esto es justo lo que me pasa y no soy capaz de encontar el sillin adecuado para mi, si alguna de vosotr@s me podeis dar algún consejo de vuestra experiencia estaré encantada de poder compartirla.



domingo, 16 de enero de 2011

SORTIDA ACCIDENTADA


Desprès de la "pajara" de la setmana pasada, m'he estat plantejant el entreno que havía de fer (bueno jo no el Julio) el meu "personal trainnig" uf que bè que queda aixó eh, pero ell m'ho va dir ven claret, si estas fent un esforç i t estas gastan una pasta al menys fes el que et dic jo, si no, no et servirà de res el que estem fent, la veritat es que estic contenta de haver-me apuntat amb el Julio, per que jo tot ho faig per sensacions, i acabas fent sempre el mateix, hi han parts del cos que mai les trevallem, per eixemple jo no tinc gens de força de braços i cuan agafaes la BTT aixó es nota molt i bueno vaig decidir que si volia fer la Quebrantahuesos havia d'anar una mica dirigida, la questió es que el Julio em va dir que aquest disabte tocava sortida tranquila, curta i planeta, dons res aixó que farè.


Sortim de Papiol com sempre i ells van dir que anavan cap a Collbató, ok, dons jo a Olesa, m'hi torno, ens despedim, giro cua, pujo per els onze (per fer una mica de pujadeta) i de tranqui cap a casa, tot bè fins aqui.

Cuan acabo de pujar els onze enganxo a un grupet de 5 homes (la mitja de edat voltava el 60 anys) i comenzo a tirar (en el mundo del ciego el tuerto es el rey) i a tirar fins que ja gaire be arrivant a Papiol em diu un d'ell - Escolta guapa afluixa una mica que estem a punt de reventar tots, que no veus la cara que portem tots??, jajaja ens estas matan, jajaja molt simpatics, jo en vaig quedar a Papiol i ells countinuavan fins a Molins, ens despedim i a les 10:15 ja estava a casa.
Volia fer pasta a el pesto i no m'enrecordava com es feia, truco al meu cunyat Joan (que ell tambè havia sortit aques matí amb nosaltres) per aviam com es feia, i em diu, ja t'has entererat??

- de que?
- de la ostia que nos hemos dado
-Que me estas contando

-Cuando tu te has ido en la rotonda de Olesa, al primer km más o menos nos hemos dado una ostia que flipas.

Sabeu els "pirulos" aquells que hi han a la carretera de color verd, de plastic, dons els 2 que anavant el devant no els van indicar cada un va sortir dreta i esquerra i el Pep que anava darrere sel va menjar, la Iolanda i el Joan (fonda) joer una ostia forta, el Pep es va marejàr, el manillar de la bici tot arrebregat, el Joan el sillin destrozat (quina mala llet l'havia estrenat aquell mateix dia, quina putada) i pobreta la pitjor parada va ser la Iolanda que es va donar un cop a la cara (la te tota inflamada)es va clavàr la cinta del pulsometro i la mà li feia molt de mal, per la tarde la tenia molt inflamada i van anar al hospital, radriogafies per tot arreu i un os de la mà trencat, apa 4 setmanes el braç enguixat.
Com dic el titol de la cronica, va ser una sortida accidentada, aquestes caigudes et deixen molt mal rotllo, però com ja sabem tots els que anem em bici, dintra de tot lo dolent encara podem estar contens de que no passes res pitjor i ho podem explicar.

A millorar-te Iolanda!!

A tu Pep res, avui ja has sortit un altre cop, ets dur eh !!

i el Joan també esta bè.

miércoles, 12 de enero de 2011

DESPRES DE LA "PAJARA" ARRIVA LA CALMA


Ja som dimecres, ja estic recuperada per poder explicar la "pajara" que vaig "pillar" en el meu estreno de bici, en realitat no se ven bè el que va se alló, per que en feia mal tot.

A les 8 del mati encara era gaire be fosc, el Dani vol deixar constancia de la bici nova.


Sortim de Papiol a les 8 com sempre, jo anava super contenta amb la meva bicic nova es preciosa, (després no arrivaria tan contenta) i tirem cap a Sant Andreu de la Barca a buscar el Jose, un amic del Dani, esn saludem i tornem direcció Castelldefels, i a Gava girem a la dreta per començar a pujar Begues, joer con Begues no l'habia fet mai i allò puja de coll.....s, anava super alta de pulsacions tota l'estona entre els 173 ppm i 177, jo soc alta de ppm pero es que em notava molt cansada i "no tirava ni pa tras".

Un cop adalt Begues




Un cop adalt ens fem una foto amb el super tripode del Dani i tirem avall, vui recordar els noms del pobles per on vem pasar i no m'en recordo ni d'un (cuan faig la cronica recent encara pero depres de tans dies no tinc n'idea), si ja ho se pep, que he pasat molts cops i encara no se els noms.
Del unic que m'enrecordo es els Cassots, que allà va ser on vaig començar a petar, em notava molt cansanda, tenia molta sed i en feia mal tot, el seient de la bici nova es de tio, el que porto a l'altre bici es un Time de noies i encara que cuan porto moltes hores amb bici tambè en fa mal, pero amb aquest gairabé al poc de sortir ja en feia mal, el Pep en va donar un gel i a partir d'aquell moment tot va anar pitjor, guashhh quines ganes de vomitar, quina sed, en vaig veure el meu bidó sencer, el del Pep, i la meitat del Joan i per que no tenia mès.
Vaig anar tirant com podia (con mas pena que gloria) i un cop per Gelida, que per cert es una carretera que m'encanta i s'han dona bè, dons en vaig baixar de la bici per vomitar, guashhhhhh, quines "nauseas" oooorggg i no podia treure res, quin mal de panxa fins a tres cops vaig baixar de la bici i era baixada, ja nomès quedaban uns 20 kms, com hem devia de veure el Emilio i el Pep que en van dir d'anar a buscar el cotxe i en venian a buscar, per un moment m'ho vaig pensar però despres ho vaig pensar fredament i amb vaig dir a mi mateixa - Si et venen a buscar en cotxe en matxacaran de per vida, m'ho recordaran tota la vida, prefereixo arrosagarme fins a Papiol, jejeje.
I qui te la resposta del que hem va pasar??
Jo no, l'unic que se, es que cuan vaig arrivar a casa la panxa era tot un escandol, es sentian els budells que semblava la filarmonica orchesta.
Bueno de tot aixó he après que LO QUE NO ET MATA ET FA MES FORTA.

Diumenge vaig fer una sortida tranquila amb l'Angels fins a Castelldefls, per treurem el mal gust de la estrena de bici, feia un dia espectacular, pero no acabo de trovar-me comoda a la bici, (demà el Julio me la intentarà posar a mida) i per acabar coca-cola al Manolo amb els Cervela Team.

jueves, 6 de enero de 2011

HAN VINGUT ELS REIS

Estic tan nerviosa i contenta que no sè per on començar.

Avui a les 7 del mati escolto la porta del carrer, desperto a la Júlia (que a dormit amb mi dels nervis que tenia pensant amb els reis)

-Júlia, despertat que estic escoltant la porta, em sembla que els reis ja son aqui.

-Si, si mami jo tambè els escolto.

D'un salt ens aixequem del llit i baixem cap abaix, i ens trovem a els Reis Mags del Orient carregats de regals, la Júlia nerviosa perduda els acompanya cap al menjador, no sabia que fer-lis ni que dir-lis, pero si ella estava nerviosa mès nerviosa m'he posat jo cuan he vist al rei blanc ( mai m'en recordo dels noms) que portava una bicicleta, una Pinarello preciosa, el rei m'ha dit que era per mi, huala no m'ho podia creure, avui fa 4 anys que els reis en van portar la meva primeraa bicicleta de carretera tambè una Pinarello negra, per mi tenía mes que suficient, aixó es que m'he haurè portat molt bè i els reis m'han portat una de millor, uf aixó em crea presió, es massa per mi aquesta bici, amb l'altre tenía mes que suficient, l'haurè d'amortitzar, haig de donar molt a els pedals aquest any.

Estic desitjant de sortir a provar-la.
Es preciosa

Moltissimes gracies Reis del Orient.


Gracies Joaquin

lunes, 3 de enero de 2011

FENT POBLE

Bicimuntanya El Papiol

Pués com bè diu el Dani, la sortida de ahir es una clasica de cada any que organitza el Bicimuntanya per fer poble i que cada any som mès gent, dona gust, que cada vegada hi ha mès gent amb ganes de fer esport.

Aqui la ruta que vem fer.




La sortida va ser curta unes 2 hores i 3 esmorzant, molt divertida, l'any que ve mès.



Desde aqui donar-li les gracies al joan per els videos que monta cada any, mentres esmorzem anem mirant les fotos a la tele.


2 Cracks com esportistes i com a personas.





sábado, 1 de enero de 2011

TAN RAROS SOMOS?

Ayer le hacía esa pregunta a un amigo en la cena de Noche vieja cuando se enteró de que hoy saldría en bici, me dijo,- realmente no podeis estar un dia de estos de fiesta sin salir en bici? a lo que yo le dije, de la misma manera que a ti te gusta quedarte en casa o hacer lo que te de la gana pués a mi me gusta salir en bici, tan dificil es de entender? tan raros nos ves? pués si bastante raros, jajaja NO NOS ENTIENDEN, en mi propio entorno, amigos, familia, compañeros de trabajo, vecinos, me paso la vida dando explicaciones, siempre son las mismas preguntas y las mismas respuestas, pero como podeis salir con el frio que hace (en verano te dicen con la calor os va a dar algo), la carretera es muy peligrosa, la montaña si te caes por un barranco, ir tu sola te puede atropellar un coche, ya tienes una edad,...............como taladran por Dios, y no se acostumbran, no hay manera, después de tantos años y aún estamos con el mismo tema, jajaja.


Dias como hoy me encanta salir, practicamente no habian coches por la carretera, y precisamente esta mañana les comentava a Dani y Angels que cada vez más me gusta el tipo de vida que llevamos la gente que hacemos este deporte, que para nada me considero una Freake, pero si que al tener que madrugar pués quizas ya no te permites el irte a dormir muy tarde (aunque ayer me fui a las 4) intentas no beber demasiado, intento llevar una dieta equilibrada, y sin darte cuentas acabas haciendo una vida sana, pués quizás a eso le digan "RAROS" pués me gusta ser Rara.



Desde que hemos salido de Papiol que no hemos dejado de darle a la "sinhueso", las piernas algo han trabajado pero nada al lado de la lengua, no veas si hablas Dani, jajaja.





De vuelta hemos conocido a la Roser, que yo leo su blog a través del de la Noe y ella tambien leia el mio, me ha hecho mucha ilusión, que pequeño es el mundo, hemos estado comentado de gente que conociamos en comun a traves del blog, como a la Noe, Nika etc tenemos que hacer una quedada de Bloggers.


Después de hacernos unas fotos con la Roser y el super tripode del Dani nos hemos ido para casa, acumulando ya kms desde el primer dia del año.
L'Angels i jo amb el super "Tridani".