El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

jueves, 29 de diciembre de 2011

NO SE CORRER


Hi ha gent que li fa por anar en bici, d'altres li tenen molt de respecte al aigua, dons jo com soc una mica rareta "NO SE CORRER", i per aquest motiu fa cosa de 2 mesos que tinc problemas a la cama esquerra (tibia)he anat a un traumatoleg esportiu, (per cert es controlador antidoping), dons m'he de fer una resonancia magnetica, una radiografia, i un altre prova que ara no recordo com es diu, i tot per correr malament, o no portar el calçat adecuat(l'edat no perdona) cuan ets molt jove ni que corris descalça no passa res i de mes gran cuan no molesta aqui molesta per allà. Tenia pensat demar-lis unes bambes als reis, però em va dir el metge que fins que no veies totes les proves no comprés res, per que estava també el tema de plantillas, uff es mes complicat del que semblava això de correr, aixxx.
Tinc moltes coses al cap per fer però fins que no tingui bé la cama no puc, al Gener volia fer amb la meva filla una duatlo de carretera que fan per Cerdanyola, peró VA ser que no, ja farè d'altres.
La sort es que per pedalar no en molesta ni per nadar tampoc, encara que estic una mica gandula amb la bici, es que amb aquests freds m'acovardo, en fa molt de pal.
L'idea es comenzar l'any a tope i per aixó ja tinc planejada una sortida fins a Vilafranca (urbanització per Font Rubi)anirem a dinar a casa d'una germana i el Joaquin, el meu cunyat i jo anirem en bici desde El Papiol, la tornada la farem amb tots.
Es el que tè tenir fills petits com que no pots anar a dormir tard s'ha de matinar i les grans un dia de Cap d'any no es quedan de cangurs ni borratxes.


El dia de Sant Esteve pel mati vaig pujar al Puig a fer una mica de gana.



Aprofito per desitjar a tothom una bona entrada d'any plena de bones pedalades i molta salud!!!



lunes, 5 de diciembre de 2011

Terres del Vi i el Cava


Tinc el Blog una mica abandonat i es que no hi ha temps per tot.
La setmana pasada vem fer una sortida de carretera molt maca pels voltans de Vilafranca, la fan en marxa que es diu Terra de Vins i Cava, dons nosaltres la vem fer pel nostre comte.
eran un grup de 17 persones però ningù coneixia a tots, m'explico, la Cristina (la que va organitzar la sortida)li va dir a uns coneguts d'ella, a mi i a la Iolanda, nosaltres a les noies, Vaig avisar a la Roser (el blogg de la Roser)per que en un principi era per noies, al final vem fer una barreja de gent que ningù coneixia a ningù i aqui va tenir la gracia, va fer un dia inmillorable, un d' aquests dies que fa que t'agradi cada dia mes d'anar en bici.
La Yolanda va fer la seva primera sortida en bici de carretera i va aguantar com una campiona, 103 kms i 1500 de desnivell, no està gens malament per ser la seva primera sortida no??
Un esmorzar bonissim a un puesto d'allò mes agradable.





Bona setmana a tothom!!!




martes, 8 de noviembre de 2011

CELEBRATION!!!!

El cap de setmana no ha tingut desperdici, no he parat però m'ho he pasat molt bè.
Comencem divendres a les 3 de la tarde l'Àngels i jo a preparar-li un entremat d'endivinalles al Pep (era el seu cumple) i es tractava de seguir les pistes que el portarian a la Sorpresa final.
Amb el que no havíem contat era amb la pluja i com no teniam Plan B, ens havíem de mullar si o si.



Disabte sortida de carretera a La Llacuna i despres tots a celebrar el cumple.




Diumege La Cursa de la Dona, tambè pasada per aigua.






martes, 1 de noviembre de 2011

MONTSERRATINA 2011



Cada any dic el mateix, aquest no pujarè a Montserrat, es un rotllo molta gent i sempre passo fred, però cada any vaig.
Diumenge a les 8 quedem a la benzinera uns volen pujar a Montserrat i d'altres que no, jo era de les que no volia anar però com soc tan fluixa, que si, que no, que SI, cap a Montserrat.
Es un port que no s'hem dona bè, nomès adelanto a les Btt (i no a totes) i a els senyors de 80 anys (i no a tots)jeje.
Un cop adalt em vaig trovar amb Els Cebolletos, salutacions amb el Pirriato and company, sempre de bon humor, un grup molt simpatic.
Foto, pin i avall que fà un fred que pela.
Nane, Angels, Joaquin, Joan, Pep, Iolanda, Sebas, Jo i Koike.

domingo, 23 de octubre de 2011

MARXA DE LA DONA


No sè si el verdadero titulo de esta crónica tendria que ser "MARXA DE LAS PARDILLAS", por que me he sentido como una autentica gilipollas, si, si con todas las palabras.
Hace un par de meses Yolanda me envió un e-mail de una marxa de mujeres en BTT que organizaban en Sitges contra el cancer de mama, pués nada nosotras nos solidarizamos con la causa y nos apuntamos todas las chicas del club.
El precio de la marxa fué de 20,60€( no es que esté tirada de precio )però cuanto dinero iba destinado a la investigación?? 1€, no lo tengo claro, es lo que me han dicho, pero me parece muy fuerte.
Habian 3 recorridos, uno de 10 kms asequibles a todas las mujeres, uno de 18 kms recomendado para mujeres que estuvieran acostumbradas a salir frecuentemente en BTT y otro de 23 kms MUY TECNICO solo para mujeres muy expertas, ostras tan tecnico será?? yo de tecnica no es que tenga mucha la verdad sea dicha, y antes de elejir el recorrido entre nosotras que no nos poniamos de acuerdo, unas decian que el intermedio otrqs el avanzado, al final hemos decidido hacer el avanzado, no se tratava de ir hasta Sitges para hacer 18 kms (aunque 23 kms manda guevs) bueno haremos el de 23 kms a malas que sea tan tecnico como dicen pués nada a patear no pasa nada, no estaremos toda la mañana para hacer 23 kms no??
De los 3 grupos los de la marxa avanzada salimos las primeras, a mi ya me extrañó a la salida que nos dijeron que iría delante un chico y otro cerrando el grupo, que raro he pensado yo, pero bueno.
Empezamos a pedalear y a los 600 mts parón
-Que pasa por ahi??
-No sé, hay un tramo que la gente la hace a pie por que es muy dificil.
Ostras pués las vamos a pasar p..... si acabamos de empezar y ya estamos bajando de la bici, que no nos pase nada.
Cuando llego al tramo donde la gente iba a pie no me lo podia creer, era como un par de escalones con unas piedras sueltas, pero por supuesto que se podia hacer montada y que conste que mi tecnica es pesima, soy malissima, no es que me las quiera dar de nada al reves, y por más que intentara ir montada no podia por que las de delante se paraban y tenias que poner pie a tierra.
Esta es una pregunta para el sexo masculino:
Habeis hecho alguna vez una marxa que os fueran parando todo el rato los de la organización?? que no pudierais ir a vuestro ritmo? que no pudierais adelantar? que hasta que todos no hubieran llegado hasta donde estava el que mandava no se movia nadie?
Pués en la de las MUJERES SI.
Hasta que no llegabamos todas no podiamos continuar, que pasava ?que a cada momento se hacian tapones y teniamos que poner pie a tierra, en cualquier marxa cada uno va cogiendo su grupo y se va estirando, puede que al princio o en algunos tramos puntuales se hagan tapones pero cada uno va cogiendo su posición, pués en esta además cuando nos reagrupaban nos explicavan por ejemplo que teniamos que llevar, agua.......... ahhh agua, de verdad?no lo sabia.
-Venga ya estamos todas? pués continuamos, muy bién chicas adelanteee......
-Ahora chicas viene lo peor de toda la marxa (iriamos por el km 10 y 2 horas) tenemos una subida y bajada muy, muy tecnica de mucha dificultad.
Empezamos a bajar por un senderito muy chulo que para nada tenia la dificultad que él decía y luego una subida de piedra que la verdad es que si que era tecnica pero ni mucho menos lo que nos decian.
Llegamos a un avituallamiento, todas paraditas.
-Chicas a beber, comer, que esteis bién hidratadas
-Señor SI señor
Anda que el avituallamiento, vasos de isostar de naranja y trozos de manzzana más negros que yo que se.
Que tomadura de pelo, he llegado a meta a las 2 del medio dia desde las 10 de la mañana que hemos salido.
No es que me importe el tiempo, ni mucho menos, nosotras sabiamos donde ibamos, teniamos claro que no era una marxa competitiva, que ibamos a ir las 6 juntas a pasarlo bién, disfrutar del recorrido, de la compañia y lo más importante de todo a colaborar con la causa, pero me he sentido como si fueramos retrasadas, que te tienen que llevar de la manita por que tu sola no sabes hacer las cosas, que te acompaño, te enseño, te guio...........por favor, tu señaliza el recorrido y ya está como hacen en cualquier marxa y ya nos espavilaremos que aunque no seamos muy espaviladas pero tan tontas no somos.
Hemos llegado a casa a las 3 del medio dia (menos mal que me dejé la comida medio preparada, maruja que es una) no hemos tenido ni tiempo de tomarnos una coca-cola.
Pero como de todo se aprende y nos tenemos que quedar con la parte positiva, nos hemos reido un montón y con eso me quedo.
23 kms
350 desnivel
4 horas
No se lo digais a nadie....................




domingo, 9 de octubre de 2011

GARMIN 2011



Como ya dije en una entrada anterior me quedé sin poder inscribirme a la Garmin de este año, pero he continuado haciendo los entrenos que me marcó mi amigo Dani y la verdad que me lo paso genial con las 3 modalidades, bueno puntuo, tanto como genial va a ser que no, en la natación el dia que me toca hacer un 2.000 me aburro como una ostra, mientras voy nadando se me acaban hasta los pensamientos, ya no sé ni que pensar, lo positivo de la natación es que me relaja mucho, que falta me hace.
El correr, uf el correr yo siempre decía que correr es de cobardes, nada más lejos de la realidad, hay que ser muy valiente para correr por que mira que llega a ser duro, cada vez que salgo a correr me duele todo, todo, huesos que no sabia ni que existian, que si los tobillos, las rodillas, los gemelos, lumbares, espalda...........los dientes, uf, y encima lenta de coj... ah y otra cosa, tengo que correr por plano por que como salga a correr por la montaña el sufrimiento es doblee y por aqui que todo son subidas y bajadas, me muerooo, ahora eso si ,cuando acabo es una satisfacción increible, otra de las cosas positivas que le veo al correr es que con poco tiempo tienes un entreno hecho, cosa que con la bici tienes que emplear un minimo de 2 horas.
Pero a mi lo que de VERDAD me gusta es la bici, oh la bici,con la bici me divierto me lo paso bién, disfruto, mientras vas en bici vas hablando(y mira que llego a hablar)con unos y con otros, paras a almorzar, la mayoria de vecces quedas con uno o con otra, para salir a correr o ir a nadar no quedo con nadie, en el agua no hablo por que me ahogo y corriendo no hablo por que también me ahogo, pero a pesar de todo ME GUSTAN las 3 modalidades.
Esta mañana he ido a hacer mi Triatlon personal (ya es la terccera que hacemos Yolanda y yo, hoy yambién se ha apuntado Albert)a Gava, es buenissimo por que me llevo la furgo de mi jefe, aparco y dejamos todo preparado para hacer la transición lo más rapida que podamos, nos vamos a la playa, por cierto esta mañana se tenian que tener un par de coj... para tirarse al mar por que estava muy movida, cuando la he visto digo yo paso de meterme pero me han calentado y como soy tan facilona pués al agua que me he metido, el agua estva caliente como si fuera agosto, pero habian quitado hasta las bollas y ahora hasta donde llegamos??? que mal rollo con la p... playa o sea que hemos calculado más o menos donde estava la bolla y para allá que hemos ido, menos mal que hoy no he visto medusas.
Salimos del agua y pillamos la bici hacemos por el plano hasta llegar a Port Ginesta y volvemos hasta completar los 20 kms, ah eso no lo he dicho, hacemos una Sprint que son 750 nadando, 20 kms en bici y 5 kms corriendo.
Volvemos a la furgo nos ponenmos la zapas de correr y por el paseo al lado del mar que es una gozada, y planito nos hacemos el tramo de correr, cuando acabamos viene lo mejor, nos tomamos una coca-cola en una terraza al lado del mar y después nos pegamos un bañito, tomamos el sol media horita y de vuelta nos paramos en un "pages" y compramos fruta y verdura, jajaja que maruja que soy, pero es que está recien cogida y es buenissima.
Pués la semana que viene aunque no pueda hacer la Garmin pero iré a animar a Yolanda y Albert.

martes, 6 de septiembre de 2011

II TRIATLO DE LA DONA


Aquest diumenge he participat en el II triatlò de la dona de Barcelona, m'ho va proposar la meva filla gran i sense pensar-m'ho dues vegades li vaig dir SI, la veritat es que les distancies eran molt asequibles i l'idea era d'anar a gaudir d'un Diumenge diferent de fer esport, ens ho vem passar genial.
La natació es feia a La España Industrial de Sants i la veritat que nedar allà tè merit, per que tens un pam d'aigua i hi ha merda per parar un tren, no es va fer molt llarg, peró notava cops i estirada de peus per tot arreu, jo pensava que al ser tot tias seriem mes prudents pero que va, allà tothom anava a saco.
350 participants, cada minut es tiraven 50 participants.




La transiciò que mès en va agradar va ser la sensaciò de sortir del aigua i agafar la bici.Sembla facil però tot tè el seu per que a l'hora de possar les coses d'una manera o altre, jo les havia possat com en va semblar i el Dani m'ho va fer moure tot i menys mal per que cuan vas depressa fins i tot t'has de centrar en ubicarte on tens la bici.

Al agafar la bici en vaig sentir en el meu habitat,amb ganes de donar-ho tooootttt, i aixi va ser, com vaig disfrutar.

Ara em tocava la part que menys m'agrada CORRER, i com sempre el que menys ens agrada es del que menys entrenem dons nomès havia sortit 4 cops a correr.

I aixì de contenta i orgullosa de les meves filles(faltava la Laura) vaig acabar la meva primera Triatlo que encara que s'han de millorar moltes coses (les clasificacions no son correctes) i segur que no serà l'ultima.

Amb el Dani que ens va donar molt consells de com fer les transicions.
La meva i mes gran seguidora Júlia, jo, la Marta, Marina i el Dani.

Avui m'he anat a inscriure a la Garmin en la modalitat Sprint i m'he quedat amb cara de poker NO QUEDAN INSCRIPCIONS, nomès per la modalitat Olimpica, plan B???

















martes, 9 de agosto de 2011

LA MASELLA

I es que no hi ha res com tenir bones amigues, aquest pasat dijous pujava a La Masella a deixar la Júlia uns dies amb la seva amigueta Georgina i aixi jo poder marxar el cap de setmana a fer la Pedals de Serrallonga, però clar ja que pujava que millor que fer una sortideta amb la Yolanda a les "antenes" que tan ens habia parlat.
Cuan bem fer la BTT Trinxat per la Cerdanya, gairave per tot arreu es veien les famoses "antenes" i la Yolanda ens deia que com ella no coneixia la zona dons sempre feia el mateix entreno, pujar a les antenes.
Dons cap allà que anem, ja m'havia dit que eren pocs kms pero que pujaba bastant, joer que si pujava bastant i tan que puja en 8 kms 900 de desnivell, quina pasada, no aplanava res, era pista bona però habian trams de pedre suelta i amb els rampotes es feia molt dificil de mantenirte a sobre de la bici, apart d'això teniam que anar amb cuidado per que baixavan a tota castanya els que feian "descens" que encara que ells anavan per corriols i caminets mes estres i drets, però coincidiam en varios punts de pista, quina por cuan els veia baixar a tota llet, vem estar parlant amb uns nois molt agradables que anavan equipadissims semblavan robots, una abraçada desde aqui.


Un cop bem arrivar a les antenes continuava pista amunt i encara que la Yolanda no havia arrivat mai però sabia que hi havia un refugi (el Niu de l'aliga a 2560 mts)bem decidir de pujar i fer una coca-cola, joer amb l'aliga com pujava allò i adalt feia fred, coca-cola, fotillos i avall, jo estava acollonida dde fer la baixada però no va ser per tant, la vaig fer sense patir massa.
En total una ruta de 18 kms amb 1050 de desnivell.


Les Antenes

Refugi Niu de l'Aliga


jueves, 21 de julio de 2011

PLATEAU DE BEILLE


El pasado sabado fuimos a Francia a ver una etapa del Tour el "Plateau de Beille" y hacer nuestra propia ruta, empezamos subiendo el Coll de Mermare, es un precioso puerto asequible a todo ciclista.
Bajamos por Chiula, dejamos las furgos pasado Ax les Therms, nos colgamos las mochilas y para allá que vamos.
Siempre cuando tengo que hacer algún puerto, salida, lo que sea que no he hecho nunca intento documentarme bién, me miro los perfiles, kms, desniveles, bueno lo requetemiro todo, me hago mis paranoyas mentales y sobretodo me mentalizo de lo que tengo que afrontar, supongo que si no tienes piernas tienes que tener cabeza y es lo que me falló a mi el otro dia la cabeza, me miré por encima el puerto y pensé bueno más o menos como el Pailhliers, y si es verdad que más o menos son parecidos pero me pareció durissimo, cada vez que veía un gendarme pensava que me pare, que me pare, pero no habia manera hasta que no faltavan 4 kms para coronar no nos hicieron bajar de la bici que al fin y al cabo habiamos hecho lo peor, los ultimos 4 kms no son tan duros.
A la vuelta tuvimos un bebate de si nos teniamos que apuntar el puerto como acabado o no?
Iolanda y Angels decian que SI, que para ellas se lo apuntavan que por 4 kms y que las hubieran hecho bajar de la bici que no era culpa de ellas, y Pep y jo deciamos que no nos lo podiamos apuntar, que un puerto no te lo puedes apuntar si no se sube del tirón y lo acabaas coronando, o sea que tendré que volver al Plateau de Beille, uf que ilusión.



jueves, 14 de julio de 2011

TRINXAT 4º ETAPA

SANT JOAN DE L'ERM/ALÀS
69 KMS 1300 DESNIVELL

Sortim del refugi la Basseta amb la mateixa cronica de tots els dies, molta calor, es que em agafat els dies de mes calor.


Aquesta etapa a part de molta calor a estat l'etapa dels cavalls, toros, vacas menys mal que port-vem a la Yolanda que anava obrin camì, eh Pep??
Comencem pujant una pista que ens portarà adalt d'un refugi que voliam parar a fer una coca-cola pero un cop mès estava tancat, paradeta a fer unes fotos.


Vistes impresionants

Baixem amb l'intenciò de parar a esmorzar (q ilusos)a un poble que amb sembla que es deia Guils de Fontana, no hi havia ningù, dons res toca menjar unes barretes, oh que poc m'agraden, però cuan no hi ha mes remei.

L'acciò mes utilitzada a tota la Trinxat anavem tot el dia xopes.


Feia molta, molta calor hi no trova-vem res obert decidim de desviar-nos de la ruta per parar a dinar i desprès d'una baixada molt llarga asfaltada parem a dinar a Casa Paco, (dels noms dels ports no m'enrecordo però del bars, restaurants, refugis m'els se tots jejeje)oh que ve s'estava, ens vem refrescar una mica i les coc-coles volaven, era obligatori de menjar un trinxat de la Cerdanya que estava bonissim, primer, segon, postres, cafè..... ara toca agafar la bici era inhumà amb la que estava caient potser estavem a 40º no sè feia molta calor, però les pujades fortes ja estaven fetes, no quedaven molt kms i lo millor era que al Hotel que anavem tenia jacuzzi, per ser l'ultim dia vem triunfar.

Desprès del relax del jacuzzi a sopar i a dormir que ens quedava l'ultima etapa, posem el despertador a les 6, no ens podem permetre el luxe de sortir mes tard, es el dia de mes kms, l'ultim, contra mes dora arrivem a Puigerdà millor i tenim a questa etapa unes fortes rampes a primera hora, dons res a matinar toca.

sábado, 9 de julio de 2011

TRINXAT 3 ETAPA

LA FARGA DE MOLES/SANT JOAN DE L'ERM
36 KMS 1450 DESNIVELL POSITIU

Aquesta a estat la etapa mes curta i la mes divertida.
Desprès d'un bon sopar amb vi inclòs, pel matì va haver algù que es va aixecar amb unaaaa seeeed(no se per que serà Pep, resaca??).
Anem a esmorzar i no hi havia ningú al cap d'una estona es presentan a obrir i no tenien de res, menys mal que nosaltres porta-vem galetes i amb uns sucs i uns cafès que ens van fer vem tenir el esmorzzar fet.

Abans de sortir del camping


Nomès sortir del camping agafem una pista que tira amunt i amunt i si l'etapa d'avui era de 1450 de desnivell vem fer en 14 kms de pujada uns 900 de desnivell, va ser molt xula, els primers kms i els ultims van ser de fortes pendents, la resta pujava però es feia bè, cadascù al seu ritme vem anar pujant, feia molta calor però tenia bastantes ombres i s'ha anava força bè, hem vaig posar el iPod amb musica animadeta i vaig pujar super bè, m'agrada molt cuan es un port llarg anar a la meva bola, no m'agrada anar tots junts, que haig d'anar mes atenta de no tocar a un o a un altre, prefereixo fer la meva, en paro a fer fotos, vaig al meu rotllo i la vaig disfrutar moltissim em vaig enrecordar del any pasat pujant el Triador, que cada cop que vas pujant vas deixant enrerre d'on has sortit i es veu mes petit, petit fins que el deixas de veure, aquesta sensaciò m'encanta.





Un altre paradeta per menjar unes barretes


Desprès de la baixada ens desvien un parell de kms per anar a un reugi que feia molt bona pinta, creuarem els dits haviam si tenim sort i està obert, dons si i amès el portava un senyor molt agradable que ens va fer un menjar bonissim, ous ferrats amb cansalada i botifarres vaja en dues paraules COLESTEROL en estado puro, però i que importa si desprès u cremarem aquesta es la excusa que posem sempre eh, jajaja.
El sr Joan aixì es deia de presses cap ni una, vem estar com 3 hores per allà i mentres en Joan ens feia el dinar vem aprofitar per fer una classe de "bodybalance".
El pastor, amic del Joan va ser qui va fer la carn a la brassa




Dreta, esquerra, amunt, avall.......



Aqui no hi han ni presses, estres, problemes de aparcament..........


Un cop amb la panxa plena, però molt plena i amb un sol de justicia haviam de tornar a pedalar, psicologicament es fa molt però que molt dur però un cop t'hi posses, no va ser per tant.
Desprès van venir uns camins molt macos i divertits plens de bassals que anavam planejan i vem quedar bem maquilladetes, jeje.
Cuan tan sols quedavem uns 5 kms li dic a la Yolanda, preparat per que ara venen unes "fuertes rampas", reservat una mica, es va acollonir i anava esperant les fortes rampes que mai van arrivar, despreès en va dir de tot, jijiji.
Arrivem al refugi, dutxa, coca-cola i sesiò fotografica quin tou de fotos ens vem arrivar a fer.









Sopar, cafè i a dormir dora que demà mes i no tan suau.