El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

domingo, 26 de diciembre de 2010

SANT ESTEVE 2010

Com ve sent una tradició el sortit el dia de Sant Esteve, avui no ha estat la excepció i hem sortit, haviam si baixabam els torrons, rostits, canelons, cava.................quin horror tan menjar.

Poc haig d'explicar avui, hem fet una sortida tranquila fins a Port Ginesta amb molt, molt de fred, hem sortit de Papiol a les 8 del mati a 0º i a les 11 del mati encara estavam a 3º.
Amb les xaquetes noves fem goig eh!!


miércoles, 22 de diciembre de 2010

Bon Nadal

Us desitjem Bones Festes !!!

domingo, 19 de diciembre de 2010

NO ESTEM TANT MALAMENT

Avui no era el dia ideal per sortir en bici per varias raons, la primera es que ahir vem tenir sopar d'empresa i vem anar a dormir a les 4 i a les 7 ja sonava el despertador, i per un altre banda el dia no acompanyaba gaire.
Estavam a el garage ja preparats i truca l'Angels dien que estavan caient 4 gotes que que feiam, dons res "valor y al toro", agafem els xubasqueros per el que pugui pasar i cap al carrer.
Baixem cap a la benzinera i eram una bona colla (13) ens saludem i tirem cap a Sitges (per variar) però realment ara es per on millors temperatures hi han per que per l'interior fà molt de fred.
Ja per Sant Vicenç comença a ploure, poca cosa però lo suficient per emprenyar, alguns han parat a col.locarse el xubasquero, jo soc de las que m'ha agobia anar molt tapada.
Un cap de setmana "normal" cuan arrivem a l'autovia de Castelldefels es començan a veure grups i grups de ciclistes per tot arreu, preparant-se per donar pals a les costes, però avui no hi havia gent per en lloc, la veritat que el dia no acompanyava gaire, hem pasat per davant d'un bar que hi havian uns ciclistes parats (suposo que per la pluja) i s'hans han quedat mirant volen dir, vaja FREAKIS que esteu fets.
Hem començat a pujar les costes (Iolanda, Angels i jo) i ens han enganxat el Emilio i Pep que han sortit una mica mes tard de papiol i ens han fet companyia fins arrivar a Sitges, que ens hem reagrupat.
Hem tirat direcció Olivella i d'allà cap l'Ordal, quins tobogans mes llargs no recordava que fosin tan llargs, que pastifòs s'ha m'han fet, alló no s'ha acavaba mai, si no recordo malament amb sembla que no l'havia fet mai per aquest cantò sempre l'havia fet al revès.
Abans de començar els tobogans el Joaquin a punxat (els super mega elite-plus)tambè punxen no nomès els Banestos. El Joan i la Iolanda
Mentrés uns cuants s'han quedat reparant la punxada les noies hem anat tirant per reagrupant-se un cop tots adalt.
La baixada s'havia de fer amb molt de cuidado per que la carretera estava mullada i es baixa molt rapid.
Haig de felicitar a l'Angels que fa 4 dies que surt per carretera (Octubre) i avui ha sigut la seva sortida mes llarga 100 kms i no plans i ha aguantat super bè, de fet anat igual que nosaltres (miedo me das Angels) Molt bè!!!
Com he dit al principi avui no era el dia ideal per sortir en bici, però al final m'ho he pasat molt bè, he disfrutat i ha estat una molt bona sortida amb molt bona companyia!!!
Fins la propera.

domingo, 12 de diciembre de 2010

SALIDA LIGHT

Hoy habia quedado con los Banestos de carretera, bueno solo con Iolanda,Pep y Jose pués los otros salían de montaña, para hacer una salida corta.
Salimos de Papiol junto con los Super-mega elite plus y en el pueblo de al lado ya nos habían dejado, resulta que los Banestos se paran en todos los semaforos y los elite no se paran en ninguno, pués nada en cuanto nos damos cuenta Iolanda y yo se habían quedado atrás, nos despedimos de los super maridos y damos marcha atrás a buscar a Pep y Jose, hemos continuado con ellos en dirección Castelldefels y en un cruze nos volvemos a ver con los super elite, joer (no serán tan buenos, jaja)bueno es que han dado más vuelta, continuamos con ellos hasta pie de costas, miro hacia atras antes de dar la vuelta y llevabamos enganchados un mogollón de ciclistas, unos 20 tios, que pasada, la de gente que hay cada domingo por Garraf, nosotros nos hemos dado la vuelta y ellos han continuado por las costas.

Es impresionante la cantidad de gente que hay por esta zona los fines de semana haciendo deporte, corriendo, patinando, en bici.
Al llegar a Papiol almuerzo con el Jose y allí nos hemos encontrado con los Cervela team y Banestos.
72 kms
Buena salida y buena compañia.

miércoles, 8 de diciembre de 2010

SORTIDA TRANQUILA??


El que havía de ser una sortida tranquila i curta (per treuem els mals rotllos que tenia)ha estat canyera, canyera, pero clar en un principi anavam les noies i a última hora s'han apuntat el Joaquin, Joan i Pep, no fa falta dir res mes, tothom que coneix al Pep sap que res de camins facils, al reves buscar pujar, pujar i mes pujar i si es dificil encara millor.



He començat agarrotada i tensa i mica en mica sense adonarme m'he deixat anar, encara que al principi he tingut un petit ensurt, baixavem desde Santa Creu i anava derrera de la Núria se li ha anat la bici hi a caigut, jo que anava derrera d'ella basatnt a prop casi me la menjo, per un moment m'ha pasat de tot per el cap, com es pot ser tan gafe? un altre pinyo, aixó nomès en passa a mi, pero res la he pogut esquivar i no a pasat res, a mès la Núria es de goma, no s'ha fet res..
Hem continuat per uns camins molt macos que tinc a un pas de casa i no els conexia i encara que en faci ravia que els de Barcelona (Pep i Núria) ens hagin de ensenyar camins a la gent que som del poble de tota la vida, reconec que saben un tou de camins preciosos, que jo no tenía n'idea de que existian, pero el Joan si eh!!, juas, juas.

En una trialera he comprat 2 parceletes, pero de les normals, de aquelles que tornarè a caure moltes vegades i no pasa res, estava el terra molt mullat i era de pedres negres de pizarra i relliscan molt.

Estic contenta per que ha estat una sortida molt maca, m'he tret tots els mals rotllos que portava a sobre i amb ganas de fer-ne mes, pero de tranquila res, 43 kms i 1046 de desnivell.

sábado, 4 de diciembre de 2010

JA S'HA ACABAT LA TONTERIA

Ahir vaig quedar amb la Iolanda per sortir una estona, pero com esta fent tant de fred, vem quedar a les 9, a les 8:30 em truca i em diu que estem a 0º que si esperem a que surti una mica el sol, per que fa un fred que pela, jo pensaba amb lo que me està costant decidirme a sortir i a sobre les temperatures no ajuden gaire, encara em rajarè i no sortirè, pero no, a les 9:30 hem sortit fins a Castelldefels i la tornada em pujat per Sant Climent, no han arrivat ni a 60 kms, hi tot practicament pla, menys Sant Climent, hi a hagut un moment que he apretat una mica i m'he posat a 185 ppm, no m'ho podia creure, el que costa posar-te una mica en forma i lo rapid que es perd, quina pasada, o sigui que ja se el que em toca, entrenar, entrenar i mes entrenar.





La platja estava impresionat

lunes, 15 de noviembre de 2010

GRACIES

Avui fa una setmana que vaig escriure la última cronica i vaig dir que potser sería l'ultima, dons res d'això, encara us haig de ratllar molt amb les meves croniques.
Al cap de 2 dies ja veia les coses d'un altre manera, suposo que m'havia d'haver esperat una mica a l'hora d'escriure l'ultima cronica, pero els que em coneixeu ja sabeu que soc molt temperamental i molt impulsiva i tal i com veig les coses en aquell moment ho deixo anar.
Estic desitjant de tornar agafar la bici,el problema es que encara no puc, tinc moltes molesties i encara tinc visites de metge.
De fet si no tornés agafar la bici no sería jo, per que encara que m'agradin altres esports ara mateix el ciclisme es el que mes m'agrada i millor m'ho passo.
Cuanta rao tens Quel en dirme que les coses se li ha de donar l'importacnia que tenen, ni mes ni menys, ara en fred veig que tampoc va ser per tant.
Angels i Pep, gracies per visitarme, trucarme i agauntarme les meves paranolles i com molt be dieu haig de seguir tenin il.lusions i reptes que aconseguir, o sigui que no em perdreu de vista!!!.
Sergi,tens tota la rao en dir-me que ja prou estres portem al dia a dia, per que a sobre algo que realment ens agrada ho tingem que deixar per por de fer-nos mal.
Dani, t'haig de dir que els primers dies que estava ratllada vaig trovar a faltar una trucada teva o una visita, pero estava convençuda de que no t'havias enterat de res, ja ting ganes de sortir amb un Triatleta com tu, ara que en feu patir eh, vaig sempre amb el ganxo.
Noe, me has tocado mi parte más devil diciendome que "si de verdad te planteas dejarlo, es que en el fondo, nunca lo has amado de verdad", toda mi vida he hecho deporte,de pequeña empezé con la natación, handball,jugué a basket muchos años, tuve un parón cuando tuve a mis dos hijas mayores y después empezé con la btt y te puedo asegurar que me apasiona este deporte y ningún otro deporte me ha enganchado tanto como este, además lo puedo compartir con Joaquin (mi marido),muchas veces les digo a mis hijas mayores que me lo ponen muy dicifil, que si no fuera por lo mucho que me gusta quizás ya lo hubiera dejado, pero es que me acojoné tanto que lo veía todo negativo y hoy cuando te he leido tu comentario me he sentido "esbroncada" y me has hecho reflexionar una vez mas, gracias por tus criticas positivas, me gusta que me digan las cosas tal y como cada uno las ve.
Gracies a tots un cop mes i ja estic deixitjant de tornar a pedalar amb vosaltres.

martes, 9 de noviembre de 2010

CAMPRODON

No sé si tal y como estoy moralmente es el mejor momento para publicar esta entrada.
Teniamos planeado esta salida a Camprodon hace un par de meses y la verdad es que me hacía mucha ilusión, pués ibamos casi toda la colla del Bicimuntanya más los del vici de bici que nos esperaban en Sant Pau de Seguries.
No se si me voy a precipitar en decir que posiblemente esta sea la ultima cronica que publique en este blog, pués de momento creo que voy a aparcar la bici, no sé si será para siempre, si será por un tiempo, si se me pasará el susto y después cuando lea esto me ria de mi misma, pero ahora mismo es lo que siento, después del susto de ayer no tengo ni fuerzzas, ni ganas, ni necesidad de estar como estoy hoy, a lo mejor me estoy precipitando en escribir ahora y si me espero un par de dias veré las cosas de otra manera, no lo sé, solo sé que ahora mismo no tengo ilusión por la bici y lo que más rabia me dá es que yo no soy pesimista ni me rindo facilmente, pero he visto que en cuestión de segundos me hubiera podido cambiar mucho la vida a mi y a los mios, tengo una famila que es demasiado importante para mi y esa responsabilidad me pesa mucho, me vienen unas paranollas a la cabeza que soy incapaz de quitarmelas.



Como una salida mas salimos de Papiol a las 6 de la mañana en direccion a Camprodon, el tiempo como cada vez que hacemos una salida anunciaban lluvias, pués nada a cargar con el chubasquero y si al menos no hace frio mejor que mejor, una vez mas se han vuelto a equivocar y no nos cayó ni una gota.
Llegamos a Sant Pau de Seguries nos tomamos un café y un croisant, nos preparamos y empezamos la ruta.





Empezamos a pedalar y cuando llevabamos unos 6 kms mas o menos empezamos a subir, joer como subia aquello no se acababa nunca, menudos rampotes, (según Andreu) del 20% y 23%,uf como duelen las patas con estas subidas , a media subida paradita para reagruparnos, unas fotitos, y venga continuamos que aún queda mucha subida, la verdad es que ya no eran tan fuertes como al principio pero el ultimo km era fuertisimo yo y muchos mas pusimos pie
a tierra y venga a patear (que no se lo que es peor) ademas que era muy fuerte con piedra suelta, reguerots, barro etc en pocas palabras una subida muy tecnica, solo para los "buenos".

Antes de empezar a bajar nos ponemos los chubasqueros por que habia mucha humedad, había una niebla impresionante, no se veia nada, me quité las gafas por que no veia 3 en un burro (y menos mal que me las quité para lo que mas tarde me pasaría) si la subida fué dura la bajada fue horrorosa (me parece que no tendría que escribir hoy, todo es negativo)
pero es que es verdad, sabeis esas bajadas que te tiembla todo el cuerpo, la cabeza te hace daño, los brazos, las piernas no te puedes sentar y te coje una tensión el los gemelos, te vibra todo el cuerpo oh que mal rollo, no me gustó nada y te envalas de una manera que piensas Dios que ostión me voy a meter, una vez abajo llegamos a un pueblecito muy bonito pero no tengo ni idea del nombre de ningún sitio de por donde pasamos, solo se que salimos de Sant Pau de Seguries y a la vuelta cogimos un trozzo de carretera que hacemos en la Terra de Remences.
Nos volvemos a reagrupar y continuamos, que ahora venian unos "corriols" muy chulos pero de esos que a mi me dan un mal rollo que me muero del miedo, que vas pasando por un caminito estrecho y al lado un precipicio, que miedo que me dan me acerco tanto al lado contrario que me engancho con el pedal y encima cuando voy pasando por ahí me dice uno- justo aquí el año pasado en una marxa de BTT un tio se cayó por este precipicio, que simpatico, me cogió de todo.

Esta salida la hicieron tambien el año pasado mas o menos igual y el cachondeo que teniamos era que uno de los que la organizaba (Andreu) una vez en este punto se dedicó a dirigir a la gente tu por aquí tu por allá, sin preguntar lo que cada uno quería hacer, como se estava haciendo tarde para ir al restaurente que tenian reservado pues a los que el creía los enviaba por pista directos al camping y a la ducha y a los otros a bajar unas trialeras, pero primero se tenian que subir unos cuantos kms más.
La diferencia respecto al año pasado que este año dio tregua y cada uno hizo lo que quiso.
Mi primera idea era de irme por la pista junto con 3 chicas mas y varios chicos, pero arriva me mira Angels y me dice -que fem? Pues nada como soy mas chula que un 8 para allá que me voy.

Empezamos a bajar por un caminito muy estrecho y con mucha bajada como buenamente pude, de esos que tienen curvas de 80º no, de 200º cuando llegamos abajo, cojemos unas rampas de asfalto muy empinadas y volvemos a meternos en el bosque por unos caminos muy bonitos.
Poco duró lo bueno, empezamos otra vez a subir y subir y subir y yo iba pensando por que leches no me habré quedado con el otro grupo, ahora estaria en la ducha, pero es lo que tiene ser chulita.
Y a partir de aqui ya solo quedaba bajar la famosa trialera, dejé ir pasando a la gente para no ponerme nerviosa y xino xano fui bajando, cuando no veía la cosa clara me bajaba de la bici y en ningún momento arriesgué, Joaquin se quedó conmigo y fuimos bajando muy bién, la trialera estava llena de hojas mojadas y se tenia que ir con mucho cuidado por que las piedras no las veias, quedaban por debajo de las piedras y cuando llego abajo después de haver superado la trialera super contenta, estaban todos esperando a pie de carretera, yo iba bajando detrás de Albert por un caminito bastante empinado y (según ellos) bajaba un poco rapida, pero yo controlaba por que me acuerdo que iba pensando culo atrás (como me decía Pep en la Pedals) y me sentía segura, hasta que ya al salir a la carretera me acerqué quizás demasiado a la bici de Albert y por no darle me tiré hacía el lado izquierdo sin darme cuenta que había una "azequia" o no se como se llama eso que hay al lado de las carreteras, metí la rueda dentro,dí una vuelta en el aire y pegué con la cabeza y la cara en el asfalto, recuerdo que en unos segundos hubo un silencio absoluto hasta que me sintieron que hablava, la suerte que tuve es que no perdí el conocimiento, y supongo que también me fué bién no llevar las gafas por que al igual se me hubieran clavado en la cara, no sé, la verdad es que ahora me como la cabeza, de que si no hubiera ido por ahi y me hubiera ido por el otro camino, si hubiera bajado mas despacio, si hubiera dejado mas distancia, si, si ,si, si, pasó y ya esta pero lo peor de todo no son los dolores fisicos que te quedan si no el mal rollo que me queda en mi cabeza, de lo que me hubiera podido pasar.
No me puedo quitar de la cabeza el ruido del golpe del casco cuando piqué en el asfalto, la cara de Joaquin, el silencio absoluto por unos segundos, las caras de todos, esas imagines tardaré en quitarmelas de la cabeza.
Llegamos al camping me duché, me tomé un ibuprofeno y nos fuimos todos a comer, la verdad es que me dolía el cuerpo y la cara (pero nada que ver con lo que me dolía cuando se enfrió) y hasta ahi aún no me habia dado tiempo a darle vueltas al coco, todos me animavan, de que no era nada, que si jo era fuerte, ..... y tampoco era plan de amargarles a todos la comida estando yo rayada, así que nos lo pasamos genial, comimos super bién y para casa.
Llegamos a las 8 y a las 8:30 estava en la cama, a las 10 me tuve que tomar un voltaren, vaya nochecita que pasé y no paré de darle vueltas al coco.
Por la mañana ya no podía más y tuve que ir al hospital (para que yo vaya al medico) me sentí mujer maltratada con la cara como un mapa la gente me miraba y yo pensaba estos tienen qu estar pensando la que te han metido esta noche jajaja me hicieron radiografias en las lumbares, cervicales, que es donde más me duele y una analisis de orina, salió todo bién menos el analisis de orina, tenia un poco de sangre ahora tenemos que descartar con una ecografia del riñon que no tenga algún golpe y los dolores son musculares, reposo unos dias, y el viernes me harán la eco. Tampoco me apetece nada tener que escuchar a la gente (que no nos entienden) es lo que tiene este deporte, muchoriesgo, bum, bum, bum me taladran.
Pués esto es todo,mas desanimada que yo que se y espero que en unos dias se me pase los malos rollos que me vienen por la cabeza que quiero y no puedo controlar.
Gracias a Angels, Pep, Joan, Paco Iolandas, Jose.....................es que no puedo nombralos a todos porque son muchos los que me estais dando animos y muestras de cariño, el telefono no para de sonar y sobre todo a Joaquin por todo el apoyo y los animos que me está dando

Gracias a todos!!!

lunes, 25 de octubre de 2010

BERGA-BERGA

Un cop mes "madrugón" a les 5:45 sona el despertador, ens preparem i cap a Berga que hem quedat a les 6:30 per sortir tots junts.
Arrivem a Berga a les 8, ens preparem, menjem el bocata, fem una visita al Sr. Roca i cap a la sortida.
Fent un cafè amb les meves compis Yolanda i L'Angels abans de començar, ellas van fer la marxa juntes i el Pep(quin chollo que tenim amb el Pep), també la van gaudir molt.


Les previsions del temps s'han tornat a equivocar, deien que allà les 12 plouria i ni goteta, millor que millor i la temperatura ideal.
Tots cap a la sortida que ja hi han nervis, encara que jo aquesta marxa no tenia gens de nervis per que com venia de haver pasat 2 dies al llit amb un "gripazo" pensava que no la podría fer per que no tenia forces, l'idea era de començar i depenent de com en veies aixi faría o plegava o faria la curta que nomès eran 25 kms i per mal que em trobes ho podria aguantar.
Amb la Núria

El Nuño, Dolors, Núria (Hey Nuño eres como Dios estas en todos los "fregaos")

La Núria i la Dolors no vegis com controlan baixant i per trialeres, igualitas que jo, juas, juas.



A l'hora de sortir vem quedar amb la Núria que fariam tota la marxa juntes, aixi ens ho pasariam millor, ja li vaig dir que si no en trovaba be que ella anès fent i jo faría la curta, pero vem anar xino xano i la veritat es que no estava per tirar cohets, pero anavam fent "sin prisas pero sin pautas" portavam bon ritme, fins i tot anavam adelantan a gent, suposo que tambè era per que ven sortir molt enrrere.
Pasem el primer avituallament, i enganxem al super Nuño i la Dolors (vem anar tota la marxa junts, fins als ultims 7 kms)ven riure molt, i no vegis com es nota que fan muntanya, controlan molt bè, per els corriols, trialeres, els senderitos, bueno tot, molt bè.
Ens ven parar a tots els avituallaments

Sense estres


La veritat es que aquesta marxa es fa molt distreta, i no es gens dura, es trenca-cames, personalment a mi em va agradar molt, m'ho vaig pasar molt bè i si algú en pregunta ara on estava el desviament per fer la marxa curta no tinc ni idea, per que en cap moment s'en va pasar per el cap fer la curta.

Va ser el primer cop que vaig sortir amb la Núria en bici i no serà l'ultim, Cuan quedavan un parell de kms li dic a la Núria, No tens ganas de beure't una cerveza fresca amb un bocata de butifarra??ohhh s'ens feia la boca aigua nomès de pensar-ho, cuan arrivem a meta va ser el primer que vem fer, que bona que estava.

ven disfrutar molt de la marxa!!


Explicant les batallitas





I al que deia l'altre dia cada cop m'ho paso millor amb la BTT.

domingo, 17 de octubre de 2010

MUNTANYA O CARRETERA??

Abans de fer la Pedals sempre era de l'opinio que m'agradaba molt mes la carretera que la muntanya, que a la carretera no patia tant, que la muntanya era mes exigent i dura que la carretera, mes agresiva, mes tecnica.... i ara penso d'un altre manera, si que es veritat que la muntanya es mes agresiva, dura, etc pero tambè es mes divertida i he patit mes (fent un balanç en general) a la carretera que a la muntanya, la veritat es que últimament estic gaudint molt de la Btt, avui hem fet una sortida de Papiol a Ullastrell molt divertida hem rigut moltíssim.
Punxada del Dani

Els altres hem anat tirant que aquets rapit ens tornan a enganxar.
Hem començat a pujar els rampots de Castellbisbal i deu ni do com pujan.
Per aquest tram de Castellbisbal hi havien molts caçadors i sentíem els trets al costat, m'he acollonat.
De tant en tant ens anem reagrupant.
L'Angels i la Paqui

El Jose

Paradeta per esmorzar (ara toca aixo) que mes endevant cuan començem mes seriosament els entrenaments i faci mes fred ja no parem tant.

Agafem la carretera fins arrivar a Martorell on hem agafat el riu per arrivar a Papiol.
Serà capaç algú de pujar El Pont del Diable?? tots suspessos, aixo tè "tela marinera" s'ha de tenir molta tecnica.


Huy Estevan Casi, casi

El Roger es el que a pujat mes adalt


Aupa Pep!!

Ho deixem estar que no hi ha manera, un altre dia tornem.

Preparats per donar "pals" per el riu, han posat un ritme molt alt, ja saps Joaquin el que t'han dit els Banestos que ja no vas mes amb ells "que te largues con la Elite", que no vegis com l'has liat, jaja.
El Dani







Dons aixo que estic disfrutant molt de la BTT i que encara que m'agradi molt la carretera no deixaré de banda la muntanya, a mes les 2 son compatibles.
M'ho he pasat molt be avui, ara aquesta setmana a pensar en la Berga-Berga del cap de setmana seguent que deixem Papiol mig buit.

sábado, 9 de octubre de 2010

PEDALS DE FOC 4ª ETAPA


4ª ETAPA SON/VIELLA 70 KMS

Sona el despertador a les 7:30, uf quina mandra i amb el fred que fa, pero ens hem d'afanyar abans que s'aixequin els 20 nois que hi han per aqui, per que nomès hi han 2 lavabos per tots i ells no tenen massa tonteries es fican on poden.

Ens vestim de rigoròs hivern dons fa molt de fred, estàn totes les puntes de les muntanyes nevades.



Desprès d'un bon esmorzar, comencem l'última etapa de la nostra aventura.



Comencem a pedalar i nomès sortir del refugi agafem un caminet que va pujant, jo pensaba, joer que malament començo, no portava ni un km i ja anava cansada, no portava pulsometro pero les pulsacions segur que anavan a 2000 i acavaba de començar, aquell camí es va convertir en un camp d'esbarzerars (si me llego a poner tu gorex Nane te lo devuelvo hecho una pena, jaja). Va ser de les poques vegades que ven agafar el cami equivocat, cuan sortim de Son ens ven equivocar, teniam que agafar el cami del Calvari, i tant que alló va ser un calvari per sortir d'allá, de bon matí uns "pujadotes" i ven anar per un altre camí, ven baixar les bicis com ven poder i ja ven agafar el cami correcte, els nois de Lleida venian darrere nostre jejeje, aixo us passa per fiar-vos del Pep.



El nom del Calvari no es per res, per que realmente es un calvari passar per allá, entre la nostra tecnica i el caminet tenia migas la cosa.




Després agafem un tram de carretera que ens va dur al bosc de Gerda, un preciós bosc (rollo Yogui )d'aquells humits i foscos com m'agraden a mi, que passaven rierols.



Quin bosc tan impresionant



Los Angeles de Charlie




La Super Yolanda.



Cames vam fer, pero braços......


Pep, on has deixat el cavall??



L'Angels i jo ven disfrutar com a nenes petites baixant per el bosc de Gerda, tant em vaig posar que cuan sortim del bosc, catapam punxada, només he punxat jo aquests dies, també s'ha de dir que tots anavan amb tubules (o com es digui) menys jo, per la propera em posso. Arreglem la punxada i continuem per una carretera asfaltada amb unes vistes precioses a la nostre dreta d'Esterri d'aneu.

Cuan arribem a Isil teniam intenció de fer una paradeta i poder menjar alguna coseta pero no hi havia res, ens ven conformar amb menjar una barreta (cada cop m'entran pitjor les barretes i a la Yoli li encantan ohhh) al costat de 2 gossets que estavan mes aburrits que jo que se.


Agafem la pista que ens portará al refugi de Montgarri, aquesta etapa també es super-maca de paisatges, vaig fer poques fotos per que em quedava poca bateria i el Pep va acabar la seva.


Amb direcció Montgarri





Ja em arrivat a Montgarri, aixo ja está xupat.





Ens ven menjar uns bocates de truita que anavan morts de gana i amb molt de fred, un cop aqui ja ho teniam fet (aixo pensava jo).


Sortim del refugi amb l'idea de que ja tot era baixada i no vegis quins rampots despres de menjar, huaaa jo aixo no m'ho esperava -Pep aixo s'avisa eh, i si que m'ho vadir pero no pensava que fosin tant "heavys" vaig menjar truita no se cuants cops.


Aqui ja havia pasat el pitjor ara tocava gaudir.



JA HEM ARRIVAT!!!!






Igual que fan els cantants cuant acavan el seu concert que ens presenten els seus musics, dons aixó mateix faré jo ara, US PRESENTO ELS MEUS COMPANYS D'AQUESTA AVENTURA.


La Yolanda:


Es amb diferencia la que tè mes merit d'haver fet aquesta travessa, ja que ella només fa un parell de mesos que surt en bici mes constant, es va comprar una bici nova, roba, accesoris etc, es una persona molt decidida i amb una filosofia dels esports molt positiva, mai no es fa enrrera en cap repte, al revès sempre vol fer coses diferents i si son fortes encara millor. Juga a tennis, padel, corre, esquia i ara fa bici tambè i segur que em deixo algún esport. Tenim que fer moltes aventures juntes Yolanda, un besito.





L'altre Iolanda:
Que dir de la Iolanda (es la meva cunyada) encara que ella diu que no, haig d'estar sempre insistin-li a l'hora de fer coses, ella d'entrada mai vol fer res de nou, fins que acabo convencent-la i desprès s'ho passa bè. Cuan li vaig plantejar de fer la Pedals -Huy no, no que yo de montaña no voy "ni pa tras", que a mí no me gusta la montaña, bla bla bla , en realitat tampoc se li pot treure al merit que té, per que de fet no li agrada gens la BTT i a superat la prova amb excelent, está fort com un roure. De vegades m'ha d'aguantar (per la confianza que ens tenim) algún que d'altre "moc" que li fotu, Perdoname Yoli que sabes que a los 5 minutos se me ha pasado, i res que la estimo molt i juntes tenim que fer encara un munt de coses, un besito Iolanda.



L'Angels:


Mc Guibert= Angels, es una "manitas" si alguna cose s'espatlla allà està ella, damunt de la bici te molta capacitat de patiment, baixant trialeres controla que no vegis, amb sembla que a sigut l'unica que no a comprat cap "parcelita", una persona molt facil de conviure es PAZ y AMOR.


Ara també l'hem enrredat i s'ha comprat una bici de carretera guapissima (te l'has de guanyar) i encara que fa poc temps que et conec crec que hem conecat molt be i espero fer moltes coses juntes, un petó.





El PEP:

No se per on começar, es que ja saps que soc una mica feminista i no m'agradaria fer-te la pilota, com a ciclista es bo pujant, baixant, en carretera, Btt, i no et dic res montant rutes al gust de tothom, amb el roadbook tambè controla moltissim, tot ho fa facil, pero despres ho intento fer jo i ni pa tras, desde que el conec he aprés molt amb ell, i he tingut la sort d'haver compartit amb ell uns sortides precioses, com a persona (encara que només tinguis una neurona) igual que li he dit a l'Angels fa poc que et conec pero m'agradaria poder compartir amb tu moltes sortides i festes que no tan sols hi ha bici eh!!!





NÚRIA (Jo)




Un no pot parlar d'un mateix.

Per mi ha estat un experiencia fantastica que mai oblidarè i espero fer moltes mes!!!!