El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

lunes, 22 de octubre de 2012

GARMIN 2012

Segons escoltava a parlar a molts Tris de la Garmin que era una triatló molt "globera" i que pel preu que té hi han de molt millors, potser es veritat que es un preu desbordat (jo vaig pagar 72€ per la modalitat olimpica) em sembla caríssima i estic d'acord, Peró l'any passat en volia apuntar a la Sprint amb la meva amiga Yolanda i en vaig despitar quant vaig voler apuntar-me ja no quedaven inscripcions, aquest any vaig engrescar a la Yolanda per fer L'Olímpica i no quedava mes remei que pagar la can-titat que em demanava.
Lo de globera si s'anomena a "globeros" tot aquella gent que s'inica en el mon del triatló dons potser es veritat, pero a mi en va semblar una pasada L'organització (sempre es poden millorar coses pero en general molt bé), no ha de ser gens fàcil organitzar a 6.000 persones en les diferents modalitats, segons vaig llegir ahir ja esta en la 3 triatló amb mes gran d'Europa.
El tram de nedar un cop mes em vaig sentir "como pez fuera del agua", a la piscina nedo el que faci falta, m'encanta, em relaxo i no tinc problema en fer mts i mts, pero en fico al mar i hem bloquet-jo d'una manera que sembla que no sàpiga ni nedar, em desoriento moltíssim, em molesta tothom i no gaudeixo, els 1500 mts (diuen que van ser mes) se'n van fer llarguíssims no arribava mai, també era el primer cop que nedava amb neoprè i les sensacions son diferents.
La transició que mes m'agrada es la de sortir del aigua i agafar la bici, hummm aqui si que estava como pez en el agua, vaig gaudir moltíssim el tram de bici, van ser 4 voltes a un circuit per dintre de barcelona, un luxe anar pel mig de Barcelona sense cotxes.
Un cop vaig deixar la bici venia per mi lo que teoricament se'm dona pitjor, el tram de correr, anava molt mentalitzada a agafar el meu ritme't i xino xano.... tan tranquil·lament m'ho vaig prendre que vaig acabar encantada, també va ser un luxe córrer per dintre de Barcelona sense cotxes i amb avituallaments inclosos.
Propera Tri al Abril 2013 la Tristar a Mallorca amb la Marina, ja estem inscritas, es una distancia diferent, son 1000  mts nedant, 100 kms de bici i 10 kms corrent.

martes, 16 de octubre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 4ª ETAPA

Coll de Mente/Vielha, 46 kms i 836 desnivell.

Bueno ja ho tenim, això està xupat nomès ens queda una etapa curta i de poc desnivell, encara que mai s'ha de treure importancia a les distancies per que a vegades poden haver sorpreses (que no va ser el cas).
Sortim del refugi de Coll de Mente, per cert molt recomanable, la nit d'abans ven poder gaudir d'un cel ple de estels, estirades en unes tumbones.
Refugi Coll de Mente

Sortim a les 8 i "sin prisas pero sin pausas" no voli-am que s'allargués massa l'etapa amb l'excusa de que era curta, voli-am afanyar-nos que al mig dia ens esperava una pizza a Vielha.


Pugem, fins arribar a unes pistes D'esquí, d'allà baixaria per uns camins un tan complicats, com ja tenia experiència en això de caure vaig decidir no caure mes, o sigui en quant no ho tenia clar desmuntava de la bici, crec fins i tot que vaig encomanar a algunes de les meves companyes, en quant en veient que desmuntava, elles també.
Ens fiquem per uns corriolets super  macos (dic macos per que els vaig poder fer montada) amb unes vistes impresionants, li demanem al pastor de fer unes "fotillos".



Teníem intenció de fer una parada a Bossots a fer una coca-cola i menjar alguna coseta, a un bar que vam descobrir a l'anada que feien un pinxos boníssims, per que dels camins no ens enrrecordem però dels BARS no ens oblidem, jeje.
Cap alla les dotze ja eram a Vielha, contentes, satisfetes i amb molta il.lusiò, com era el dia de la Diada i no podiam estar a Barcelona, desde Vielha vam posar el nostre granet de sorra.

I de la mateixa manera que fan els cantants a un concert de presentar als seus musics, jo us presento al meu gran equip.


La Núria la millor baixant trialeres, es una pasada, algun noi la va intentar seguir i sempre es recordarà del seu cul.




L'Angels, el control i equilibri a sobre la bici.

La Paqui, ningú frena com ella, us aviso quan la veieu no us poseu davant d'ella, intenteu fugiiiiirrrr.

La Iolanda, si algù va tocat o apajarat allà esta la Iolanda per donar-li soport.

La Yolanda, incansable, algu dubte de que alguna cosa no acabarà?? s'equivocaria
 La meva gran compi de Tri.
El Pep, el MILLOR pastor per aquest ramat i millor persona, no cal di res mes....

Entre tot@s en fet un gran grup i uns dies inolvidables, fins la propera!!!!

( Ahhh 4 etapa sense xubasquero, quina sort )









































martes, 9 de octubre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 3ª ETAPA

Saint Bertrand/Coll de Mente
74 kms 2.400 desnivell.

Aquesta la podem anomenar l'etapa reina, potser per que era la mes dura i un cop que tinguesim aquesta etapa la seguent sería "coser y cantar".
                                                                           A les 7:30 encara no era de dia.
Com sabiam que l'etapa seria dura vam decidir sortir mitja horeta abans, mes val ser previsores.............els varios grups de nois començaran a esmorzar quan nosaltres casi sortiam per la porta, bueno, bueno, ja us ho trobareu, desprès ens vem adonar de que bem fer molt bé.

Els primers kms van ser rapits amb un terreny molt rodador i deseguida teniam fets els primers 30 kms.
Aquesta etapa acabava pujant i els ultims 40 kms van ser pujar i pujar.
                                                                                     Primers kilometres


Parem a menjar alguna barreta i fruits secs, hummmm que bons, que preparades que anem!!!
En un moment de l'etapa ens vam equivocar en la ruta, arrivem a un punt que teoricament teniam que segellar i  no se per que pero ens despistem, continuem i despres de fer una boooonaaaaa baixada i una boooonnaaaaa pujada d'un 6 kms aprox ens adonem que ens pasat, ohhhh quin mal rotllo, aqui menys mal del pastor......
- (les dones) noooo, nooooo continuem pasem de segellar i continuem, (sense pensar)
-(el pastor) aviam, cabretes no us dic de girar per que ens posin el segell, a mi tan en fa, el problema es que si continuem no tenim ni un sol lloc per menjar, els camels van mig buits, i encara quedan moltes hores per arrivar al refugi, vosaltres decidiu.
Aixxx menys mal que tenim un bon guia, i les cabretes van obeir al pastor, vam girar cua amb tota la pena del nostre cor i cap abaix, despres tornariam a pujar.

Arrivem a puesto i era un lloc que estava plagat de ciclistes, era una mena de club ciclista, li preguntem a la senyora si ens faria algu per menjar i ens diu que nosaltres mateixes ens fesim uns entrepans, dons res manos a la obra, amb la gana que teniam en un "periquete" estavam liades, mentres la Núria anava tallan el pa i possant oli (tot un exit tenian oli d'oliva) la Yolanda tallava el formatge i no donava al abast a tallar i nosaltres de menjar, jeje, quins bocatas tan bons, no se si era la gana que teniam o que el formatge estava bonissim.


Omplim la panxa, els camels i disposades a afronar lo que quedava d'etapa, de fet la part mes dura.
Tornem a pujar lo que ja haviam fet pero amb el descans i la panxa plena no va ser tan dramatic, al reves.
Comencem a pujar La Couage, uff quines rampes, son 4 kms pero tela marinera i despres els 12 kms del Coll de Saubage que també es va fer pesadet, aqui vam agrair tan el haver parat, si no haguessim parat no tindriam ni aigua, dons no hi vam veure cap font fins arrivar al refugi, aiii quin bon pastor que portem, si no fos per tu Pep.... (per que et penses que et deixem venir?? jijiji)

                                                                     L'Angels controlan que tot estigui correcte.
La Núria
                                                                   La Paqui i la Yolanda

Aixó ja ho tenim, veiem una casa a lo lluny ohhh es allà, el refugi, quines ganes d'arrivar i com son les coses eh, que no et pots fiar de ningú quan quedavan uns 200 mts, el bon pastor, el millor guia, el .......
comença a esprintar i jo que soc una picada dons treient el fetge, ho dono tot i qui dels dos va arrivar primer?? jo dic que JO i tu Pep?
Ens emportem l'etapa reina, som el primer grup en arrivar, oeoeoeoe, fem una cerveseta i riem molt, molt, vam acabar cantant..... quin efecte te aquesta beguda que per cert te moltes propietats bones pels esportistes.
Es fa de nit i encara faltava gent per arrivar, comencem a sopar i encara arrivavan nois, us adoneu de lo bo que es matinar i ser precavides???

Nota:
3 etapa sense xubasquero i primer dia sense pinyons, biennnnnn.