El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

lunes, 25 de octubre de 2010

BERGA-BERGA

Un cop mes "madrugón" a les 5:45 sona el despertador, ens preparem i cap a Berga que hem quedat a les 6:30 per sortir tots junts.
Arrivem a Berga a les 8, ens preparem, menjem el bocata, fem una visita al Sr. Roca i cap a la sortida.
Fent un cafè amb les meves compis Yolanda i L'Angels abans de començar, ellas van fer la marxa juntes i el Pep(quin chollo que tenim amb el Pep), també la van gaudir molt.


Les previsions del temps s'han tornat a equivocar, deien que allà les 12 plouria i ni goteta, millor que millor i la temperatura ideal.
Tots cap a la sortida que ja hi han nervis, encara que jo aquesta marxa no tenia gens de nervis per que com venia de haver pasat 2 dies al llit amb un "gripazo" pensava que no la podría fer per que no tenia forces, l'idea era de començar i depenent de com en veies aixi faría o plegava o faria la curta que nomès eran 25 kms i per mal que em trobes ho podria aguantar.
Amb la Núria

El Nuño, Dolors, Núria (Hey Nuño eres como Dios estas en todos los "fregaos")

La Núria i la Dolors no vegis com controlan baixant i per trialeres, igualitas que jo, juas, juas.



A l'hora de sortir vem quedar amb la Núria que fariam tota la marxa juntes, aixi ens ho pasariam millor, ja li vaig dir que si no en trovaba be que ella anès fent i jo faría la curta, pero vem anar xino xano i la veritat es que no estava per tirar cohets, pero anavam fent "sin prisas pero sin pautas" portavam bon ritme, fins i tot anavam adelantan a gent, suposo que tambè era per que ven sortir molt enrrere.
Pasem el primer avituallament, i enganxem al super Nuño i la Dolors (vem anar tota la marxa junts, fins als ultims 7 kms)ven riure molt, i no vegis com es nota que fan muntanya, controlan molt bè, per els corriols, trialeres, els senderitos, bueno tot, molt bè.
Ens ven parar a tots els avituallaments

Sense estres


La veritat es que aquesta marxa es fa molt distreta, i no es gens dura, es trenca-cames, personalment a mi em va agradar molt, m'ho vaig pasar molt bè i si algú en pregunta ara on estava el desviament per fer la marxa curta no tinc ni idea, per que en cap moment s'en va pasar per el cap fer la curta.

Va ser el primer cop que vaig sortir amb la Núria en bici i no serà l'ultim, Cuan quedavan un parell de kms li dic a la Núria, No tens ganas de beure't una cerveza fresca amb un bocata de butifarra??ohhh s'ens feia la boca aigua nomès de pensar-ho, cuan arrivem a meta va ser el primer que vem fer, que bona que estava.

ven disfrutar molt de la marxa!!


Explicant les batallitas





I al que deia l'altre dia cada cop m'ho paso millor amb la BTT.

domingo, 17 de octubre de 2010

MUNTANYA O CARRETERA??

Abans de fer la Pedals sempre era de l'opinio que m'agradaba molt mes la carretera que la muntanya, que a la carretera no patia tant, que la muntanya era mes exigent i dura que la carretera, mes agresiva, mes tecnica.... i ara penso d'un altre manera, si que es veritat que la muntanya es mes agresiva, dura, etc pero tambè es mes divertida i he patit mes (fent un balanç en general) a la carretera que a la muntanya, la veritat es que últimament estic gaudint molt de la Btt, avui hem fet una sortida de Papiol a Ullastrell molt divertida hem rigut moltíssim.
Punxada del Dani

Els altres hem anat tirant que aquets rapit ens tornan a enganxar.
Hem començat a pujar els rampots de Castellbisbal i deu ni do com pujan.
Per aquest tram de Castellbisbal hi havien molts caçadors i sentíem els trets al costat, m'he acollonat.
De tant en tant ens anem reagrupant.
L'Angels i la Paqui

El Jose

Paradeta per esmorzar (ara toca aixo) que mes endevant cuan començem mes seriosament els entrenaments i faci mes fred ja no parem tant.

Agafem la carretera fins arrivar a Martorell on hem agafat el riu per arrivar a Papiol.
Serà capaç algú de pujar El Pont del Diable?? tots suspessos, aixo tè "tela marinera" s'ha de tenir molta tecnica.


Huy Estevan Casi, casi

El Roger es el que a pujat mes adalt


Aupa Pep!!

Ho deixem estar que no hi ha manera, un altre dia tornem.

Preparats per donar "pals" per el riu, han posat un ritme molt alt, ja saps Joaquin el que t'han dit els Banestos que ja no vas mes amb ells "que te largues con la Elite", que no vegis com l'has liat, jaja.
El Dani







Dons aixo que estic disfrutant molt de la BTT i que encara que m'agradi molt la carretera no deixaré de banda la muntanya, a mes les 2 son compatibles.
M'ho he pasat molt be avui, ara aquesta setmana a pensar en la Berga-Berga del cap de setmana seguent que deixem Papiol mig buit.

sábado, 9 de octubre de 2010

PEDALS DE FOC 4ª ETAPA


4ª ETAPA SON/VIELLA 70 KMS

Sona el despertador a les 7:30, uf quina mandra i amb el fred que fa, pero ens hem d'afanyar abans que s'aixequin els 20 nois que hi han per aqui, per que nomès hi han 2 lavabos per tots i ells no tenen massa tonteries es fican on poden.

Ens vestim de rigoròs hivern dons fa molt de fred, estàn totes les puntes de les muntanyes nevades.



Desprès d'un bon esmorzar, comencem l'última etapa de la nostra aventura.



Comencem a pedalar i nomès sortir del refugi agafem un caminet que va pujant, jo pensaba, joer que malament començo, no portava ni un km i ja anava cansada, no portava pulsometro pero les pulsacions segur que anavan a 2000 i acavaba de començar, aquell camí es va convertir en un camp d'esbarzerars (si me llego a poner tu gorex Nane te lo devuelvo hecho una pena, jaja). Va ser de les poques vegades que ven agafar el cami equivocat, cuan sortim de Son ens ven equivocar, teniam que agafar el cami del Calvari, i tant que alló va ser un calvari per sortir d'allá, de bon matí uns "pujadotes" i ven anar per un altre camí, ven baixar les bicis com ven poder i ja ven agafar el cami correcte, els nois de Lleida venian darrere nostre jejeje, aixo us passa per fiar-vos del Pep.



El nom del Calvari no es per res, per que realmente es un calvari passar per allá, entre la nostra tecnica i el caminet tenia migas la cosa.




Després agafem un tram de carretera que ens va dur al bosc de Gerda, un preciós bosc (rollo Yogui )d'aquells humits i foscos com m'agraden a mi, que passaven rierols.



Quin bosc tan impresionant



Los Angeles de Charlie




La Super Yolanda.



Cames vam fer, pero braços......


Pep, on has deixat el cavall??



L'Angels i jo ven disfrutar com a nenes petites baixant per el bosc de Gerda, tant em vaig posar que cuan sortim del bosc, catapam punxada, només he punxat jo aquests dies, també s'ha de dir que tots anavan amb tubules (o com es digui) menys jo, per la propera em posso. Arreglem la punxada i continuem per una carretera asfaltada amb unes vistes precioses a la nostre dreta d'Esterri d'aneu.

Cuan arribem a Isil teniam intenció de fer una paradeta i poder menjar alguna coseta pero no hi havia res, ens ven conformar amb menjar una barreta (cada cop m'entran pitjor les barretes i a la Yoli li encantan ohhh) al costat de 2 gossets que estavan mes aburrits que jo que se.


Agafem la pista que ens portará al refugi de Montgarri, aquesta etapa també es super-maca de paisatges, vaig fer poques fotos per que em quedava poca bateria i el Pep va acabar la seva.


Amb direcció Montgarri





Ja em arrivat a Montgarri, aixo ja está xupat.





Ens ven menjar uns bocates de truita que anavan morts de gana i amb molt de fred, un cop aqui ja ho teniam fet (aixo pensava jo).


Sortim del refugi amb l'idea de que ja tot era baixada i no vegis quins rampots despres de menjar, huaaa jo aixo no m'ho esperava -Pep aixo s'avisa eh, i si que m'ho vadir pero no pensava que fosin tant "heavys" vaig menjar truita no se cuants cops.


Aqui ja havia pasat el pitjor ara tocava gaudir.



JA HEM ARRIVAT!!!!






Igual que fan els cantants cuant acavan el seu concert que ens presenten els seus musics, dons aixó mateix faré jo ara, US PRESENTO ELS MEUS COMPANYS D'AQUESTA AVENTURA.


La Yolanda:


Es amb diferencia la que tè mes merit d'haver fet aquesta travessa, ja que ella només fa un parell de mesos que surt en bici mes constant, es va comprar una bici nova, roba, accesoris etc, es una persona molt decidida i amb una filosofia dels esports molt positiva, mai no es fa enrrera en cap repte, al revès sempre vol fer coses diferents i si son fortes encara millor. Juga a tennis, padel, corre, esquia i ara fa bici tambè i segur que em deixo algún esport. Tenim que fer moltes aventures juntes Yolanda, un besito.





L'altre Iolanda:
Que dir de la Iolanda (es la meva cunyada) encara que ella diu que no, haig d'estar sempre insistin-li a l'hora de fer coses, ella d'entrada mai vol fer res de nou, fins que acabo convencent-la i desprès s'ho passa bè. Cuan li vaig plantejar de fer la Pedals -Huy no, no que yo de montaña no voy "ni pa tras", que a mí no me gusta la montaña, bla bla bla , en realitat tampoc se li pot treure al merit que té, per que de fet no li agrada gens la BTT i a superat la prova amb excelent, está fort com un roure. De vegades m'ha d'aguantar (per la confianza que ens tenim) algún que d'altre "moc" que li fotu, Perdoname Yoli que sabes que a los 5 minutos se me ha pasado, i res que la estimo molt i juntes tenim que fer encara un munt de coses, un besito Iolanda.



L'Angels:


Mc Guibert= Angels, es una "manitas" si alguna cose s'espatlla allà està ella, damunt de la bici te molta capacitat de patiment, baixant trialeres controla que no vegis, amb sembla que a sigut l'unica que no a comprat cap "parcelita", una persona molt facil de conviure es PAZ y AMOR.


Ara també l'hem enrredat i s'ha comprat una bici de carretera guapissima (te l'has de guanyar) i encara que fa poc temps que et conec crec que hem conecat molt be i espero fer moltes coses juntes, un petó.





El PEP:

No se per on começar, es que ja saps que soc una mica feminista i no m'agradaria fer-te la pilota, com a ciclista es bo pujant, baixant, en carretera, Btt, i no et dic res montant rutes al gust de tothom, amb el roadbook tambè controla moltissim, tot ho fa facil, pero despres ho intento fer jo i ni pa tras, desde que el conec he aprés molt amb ell, i he tingut la sort d'haver compartit amb ell uns sortides precioses, com a persona (encara que només tinguis una neurona) igual que li he dit a l'Angels fa poc que et conec pero m'agradaria poder compartir amb tu moltes sortides i festes que no tan sols hi ha bici eh!!!





NÚRIA (Jo)




Un no pot parlar d'un mateix.

Per mi ha estat un experiencia fantastica que mai oblidarè i espero fer moltes mes!!!!

martes, 5 de octubre de 2010

PEDALS DE FOC 3º ETAPA

3ª ETAPA CAPDELLA/SON 60 KMS

Si haguès de triar una de les 4 etapes, amb seria molt dificil decidirme per una d'elles, dons cadascuna tè la seva gracia, pero amb quedo amb la 3 la del Triador, ara us explico el per que.

Sortim de capdella a quarts de 9 amb direcció Spui, aviam si ens feian uns "bocatas", per que aquesta etapa no tro-variam el primer poble fins a Spot i l'idea era menjar uns bocatas per el cami, la señora del bar de Spui, no li quedava pa nomes per fer un parell, bueno quin remei ja ens els partirem.
El dia pintava d'alló mes be encara que feia fred, i quan pugessin a 2000 mts la cosa es complicaria.
Aquest port cadascu et diu la seva, que si es molt dur, que si es el pitjor de la Pedals, que es fa molt pesat, que si patatim, que si patapam.... uns altres et diuen que no, que es pujar amb plat mitja i que te descansos....blablabla, per una banda els Banestos(els del meu club) amb deian que estava xupat, i per un altre banda el Pep amb deia que per ell havia estat molt pesat, se li havia fet llarg, pero penso que la diferencia es la forma de fer-lo cadascú, uns el van fer en la primera etapa (de 4 dies) i a primera hora del dia i el Pep el va pujar en la NON STOP després d'un tou de kms i a un ritme alegre. De totes las versions jo hi tret la meva i ara no se com explicar les sensacions que vaig sentir, no en vui posar "melodramatica",peró es que ho tinc a el meu cap i espero i desitjo que les sensacions que vaig sentir no en marxim al menys en molt temps.
Era una sensació de anar pujant i cada vegada el poble es feia mes petit i llunya i jo mes gran i mes forta, els canvis de colors en el paisatge, al principi amb molts arbres, tapat, fosc, humit i cada cop que anava pujant era mes clar, menys arbres, fins arrivar un punt que no hi han arbres, el poble ja no el veus, el silenci fins i tot amb fa por. Un cop que ets adalt encara pots gaudir d'uns 20 kms aprox pedalant a 2200 mts que aixó pocs ports ho tenen, en fi vaig gaudir molt i molt i per rematar-ho els cavalls, les vaques, els voltors (son enormes eh), espectacular.
L'Angels i la Iolanda al principi del port





Aqui encara es veia el poble

Amb el Jordi vaig acabar de fer la pujada fins dalt.



Un cop dalt ens ven tenir que posar el xubasquero per que feia molt de fred i ja prou fred havia pasat el 2 dia (i més vaig pasar)
Amb els nois de Lleida
El Pep acompanyant a la Yolanda
Molt be campiona!!


El Pep


Las Iolandas i l'Angels



Un cop tots dalt la foto de rigor.

Ens ven fer les fotos, ens ven abrigar i a continuar la ruta que encara quedava bastant i començava a caure folcs de neu, no et podies parar i m'esperava un altre dia de fred.

Aquets kms sen van fer una mica pesats, potser es que en feia malt l'esquena i no anava comoda
en vaig pendre un Ibuprofeno i amb va anar molt be.

Impressionants vistes



Teniam molta gana pero allà dalt no ens podiam quedar teniam d'espavilar per fotre el camp d'allà l'abans posible, els nois de Lleida van trucar al sogre d'un d'ells que estavan a un camping d'Espot i els hi esperava una barbacoa recien feta, hummm quina enveja en van fer., van marxar pitant, jo vaig tirar amb ells fins arrivar el refugi que en vaig despedir i vaig esperar que arrivesin les meves compis, la veritat ès que no ès que estiguès molta estona esperant pero amb el fred que tenia en vaig "ratllar" fins que van arrivar. Cuan quedan uns 500 mts per arrivar el punt mes alt de la Pedals "El Coll de Portella) hi han un parell de "rampotes" per flipar, que penses hi aixo que pinta aqui, menys mal que desprès ja ve la baixada a Espot.

La baixada a Espot la vaig fer seguint la traçada del pep,encara que de tant en tant em despenjava (es que el chico baja como los angeles, tot ho fa facil).


Una vegada e Espot teniam que anar a sellegar la cartilla i de pas ens prenem un cafe amb llet i repartim els bocatas, oh que be amb va sentar el cafe amb llet estava congelada.

Quines cares de fred





Aquest troç de cronica la va escriure l'Angels i li vaig dir que la posaria tal i com ella la va escriure, encara que tens rao Pep la lletre de metge que te hi han paurels que no les pillo eh.
Rapido ddescenso por pista ancha y en buen estado hasta Espot, de Espot vamos a (el nom d'un poble que no entenc el que possa Estais pot ser??) acceso al pueblo por sendero con fuerte rampa, foto bañera.

Original font




De Estais a Jou parte por carretera y parte por un sendero muy bonito que transcurre por medio de un bosque frondoso(era un GR) Núria (jo) casi compra una "parcelita" en este sendero. Tras cojer de nuevo la carretera por fin llegamos a Son.


Deixem las bicis, les preparem per l'ultim dia d'etapa i anem a dutxarnos dons el señor del refugi ens a dit que han d'arrivar uns 20 nois.
Dutxa rapida i a pendre la cerveza i jugar una partideta al remigio, despres ven fer un passeig per el poble, un poble molt maco, a les 8 a sopar, una escudella bonissima que de tant que ven sopar no ens podiam ni bellugar.
Entrem a les fosques per no molestar a ningú i un cop al llit ens agafa un atac de riure que no podiem parar i ven contagia a mes d'un.
A dormir que l'ultim dia es el que te menys desnivel pero mes kms i les forces ja no estan per molts trotes.