El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

jueves, 21 de julio de 2011

PLATEAU DE BEILLE


El pasado sabado fuimos a Francia a ver una etapa del Tour el "Plateau de Beille" y hacer nuestra propia ruta, empezamos subiendo el Coll de Mermare, es un precioso puerto asequible a todo ciclista.
Bajamos por Chiula, dejamos las furgos pasado Ax les Therms, nos colgamos las mochilas y para allá que vamos.
Siempre cuando tengo que hacer algún puerto, salida, lo que sea que no he hecho nunca intento documentarme bién, me miro los perfiles, kms, desniveles, bueno lo requetemiro todo, me hago mis paranoyas mentales y sobretodo me mentalizo de lo que tengo que afrontar, supongo que si no tienes piernas tienes que tener cabeza y es lo que me falló a mi el otro dia la cabeza, me miré por encima el puerto y pensé bueno más o menos como el Pailhliers, y si es verdad que más o menos son parecidos pero me pareció durissimo, cada vez que veía un gendarme pensava que me pare, que me pare, pero no habia manera hasta que no faltavan 4 kms para coronar no nos hicieron bajar de la bici que al fin y al cabo habiamos hecho lo peor, los ultimos 4 kms no son tan duros.
A la vuelta tuvimos un bebate de si nos teniamos que apuntar el puerto como acabado o no?
Iolanda y Angels decian que SI, que para ellas se lo apuntavan que por 4 kms y que las hubieran hecho bajar de la bici que no era culpa de ellas, y Pep y jo deciamos que no nos lo podiamos apuntar, que un puerto no te lo puedes apuntar si no se sube del tirón y lo acabaas coronando, o sea que tendré que volver al Plateau de Beille, uf que ilusión.



jueves, 14 de julio de 2011

TRINXAT 4º ETAPA

SANT JOAN DE L'ERM/ALÀS
69 KMS 1300 DESNIVELL

Sortim del refugi la Basseta amb la mateixa cronica de tots els dies, molta calor, es que em agafat els dies de mes calor.


Aquesta etapa a part de molta calor a estat l'etapa dels cavalls, toros, vacas menys mal que port-vem a la Yolanda que anava obrin camì, eh Pep??
Comencem pujant una pista que ens portarà adalt d'un refugi que voliam parar a fer una coca-cola pero un cop mès estava tancat, paradeta a fer unes fotos.


Vistes impresionants

Baixem amb l'intenciò de parar a esmorzar (q ilusos)a un poble que amb sembla que es deia Guils de Fontana, no hi havia ningù, dons res toca menjar unes barretes, oh que poc m'agraden, però cuan no hi ha mes remei.

L'acciò mes utilitzada a tota la Trinxat anavem tot el dia xopes.


Feia molta, molta calor hi no trova-vem res obert decidim de desviar-nos de la ruta per parar a dinar i desprès d'una baixada molt llarga asfaltada parem a dinar a Casa Paco, (dels noms dels ports no m'enrecordo però del bars, restaurants, refugis m'els se tots jejeje)oh que ve s'estava, ens vem refrescar una mica i les coc-coles volaven, era obligatori de menjar un trinxat de la Cerdanya que estava bonissim, primer, segon, postres, cafè..... ara toca agafar la bici era inhumà amb la que estava caient potser estavem a 40º no sè feia molta calor, però les pujades fortes ja estaven fetes, no quedaven molt kms i lo millor era que al Hotel que anavem tenia jacuzzi, per ser l'ultim dia vem triunfar.

Desprès del relax del jacuzzi a sopar i a dormir que ens quedava l'ultima etapa, posem el despertador a les 6, no ens podem permetre el luxe de sortir mes tard, es el dia de mes kms, l'ultim, contra mes dora arrivem a Puigerdà millor i tenim a questa etapa unes fortes rampes a primera hora, dons res a matinar toca.

sábado, 9 de julio de 2011

TRINXAT 3 ETAPA

LA FARGA DE MOLES/SANT JOAN DE L'ERM
36 KMS 1450 DESNIVELL POSITIU

Aquesta a estat la etapa mes curta i la mes divertida.
Desprès d'un bon sopar amb vi inclòs, pel matì va haver algù que es va aixecar amb unaaaa seeeed(no se per que serà Pep, resaca??).
Anem a esmorzar i no hi havia ningú al cap d'una estona es presentan a obrir i no tenien de res, menys mal que nosaltres porta-vem galetes i amb uns sucs i uns cafès que ens van fer vem tenir el esmorzzar fet.

Abans de sortir del camping


Nomès sortir del camping agafem una pista que tira amunt i amunt i si l'etapa d'avui era de 1450 de desnivell vem fer en 14 kms de pujada uns 900 de desnivell, va ser molt xula, els primers kms i els ultims van ser de fortes pendents, la resta pujava però es feia bè, cadascù al seu ritme vem anar pujant, feia molta calor però tenia bastantes ombres i s'ha anava força bè, hem vaig posar el iPod amb musica animadeta i vaig pujar super bè, m'agrada molt cuan es un port llarg anar a la meva bola, no m'agrada anar tots junts, que haig d'anar mes atenta de no tocar a un o a un altre, prefereixo fer la meva, en paro a fer fotos, vaig al meu rotllo i la vaig disfrutar moltissim em vaig enrecordar del any pasat pujant el Triador, que cada cop que vas pujant vas deixant enrerre d'on has sortit i es veu mes petit, petit fins que el deixas de veure, aquesta sensaciò m'encanta.





Un altre paradeta per menjar unes barretes


Desprès de la baixada ens desvien un parell de kms per anar a un reugi que feia molt bona pinta, creuarem els dits haviam si tenim sort i està obert, dons si i amès el portava un senyor molt agradable que ens va fer un menjar bonissim, ous ferrats amb cansalada i botifarres vaja en dues paraules COLESTEROL en estado puro, però i que importa si desprès u cremarem aquesta es la excusa que posem sempre eh, jajaja.
El sr Joan aixì es deia de presses cap ni una, vem estar com 3 hores per allà i mentres en Joan ens feia el dinar vem aprofitar per fer una classe de "bodybalance".
El pastor, amic del Joan va ser qui va fer la carn a la brassa




Dreta, esquerra, amunt, avall.......



Aqui no hi han ni presses, estres, problemes de aparcament..........


Un cop amb la panxa plena, però molt plena i amb un sol de justicia haviam de tornar a pedalar, psicologicament es fa molt però que molt dur però un cop t'hi posses, no va ser per tant.
Desprès van venir uns camins molt macos i divertits plens de bassals que anavam planejan i vem quedar bem maquilladetes, jeje.
Cuan tan sols quedavem uns 5 kms li dic a la Yolanda, preparat per que ara venen unes "fuertes rampas", reservat una mica, es va acollonir i anava esperant les fortes rampes que mai van arrivar, despreès en va dir de tot, jijiji.
Arrivem al refugi, dutxa, coca-cola i sesiò fotografica quin tou de fotos ens vem arrivar a fer.









Sopar, cafè i a dormir dora que demà mes i no tan suau.

martes, 5 de julio de 2011

TRINXAT 2º ETAPA

LLES/LA FARGA DE MOLES
56 kms i 1400 de desnivell

Comencem saben que el dia sería molt caluròs i nomès sortir ens esperava un port asfaltat de fortes pujades, encara que anavan "frescas" i el bem fer molt bè.

Deixem asfalt i arrivem al refugi Cap del Rec, on parem a segellar i pendre una coca-cola que ha estat el mes dificil de totes les etapas, per tot arreu que passàvem era gaire bè imposible fer una coca-cola, o estava tancat o no hi havia bars o no passàvem per pobles, no hi havia ningù per en lloc, en fì molt dificil, aixì que cuan trovavem el puesto no ens ho pensàvem i fos l`hora que fos ens la preniam.
Arrivada a Cap del Rec

The Boss




Molta calorrrrr i molt de sooooooooooooool


Aquesta 2 etapa ha tingut mes desnivell positiu que negatiu o el que es el mateix em baixat mes del que em pujat i mai no havia desitjant tan que s'acabès una baixada com aquesta, quina manera de patir, llarguissima baixada de pedres sueltas i amb molt de desnivell, vaig fer tanta força que s'han van obrir les "muñecas", quin mal i a la palma de la mà em van sortir llagas, com podeu comprovar a part de globera soc de ciutat per que ja em direu que mès em podrìa pasar tan sols per baixar, jaja, la veritat es que aquest any he fet molts kms de carretera de cara a la quebranta i de btt practicament no he fet res alguna sortida de 2 horas pels voltans de casa i poca cosa mès i la falta de practica amb la btt, dons tot junt = a "destroyer" el 2 dia, i que dir del cul, bueno ja no tenia cul, quin dolor, amb van sortir 2 bonys a cada costat que semblava que tinguès coll..... oh quin mal.
Arrivem al camping la Frontera (la propera vegada anirem amb pistoles)cutrillo, cutrillo,li demanem glassons i sentadetas amb el cul ben fresquet, allò havia de baixar l'inflamciò fos com fos, encara quedavan 3 dies mes i NO HAY DOLOR!!!!(es el nostre lema)
Despres de fer una cervessa i col.locarnos al bungalow anem a fer un banyet a la piscina, amb vaig sentir observada i es que les pintes quee portavem no era per menys, bueno la veritat es que jo era la mès..... no se quina paraula utilitzar però la marca que porto a les cames del sol es impresionant clar tan entrenar al mig dia dons desprès pasa el que pasa i glamur,glamur com que poquet, poquet, jajaja, va ser molt bò, com ens miraven.
Un cop dutxades anem a sopar i quin sopar......, no tenien ideia de que estavem fer la Trinxat i que teniam un sopar pagat, truquem al Jaume (Cadibike)i ens afirma de que el sopar està pagat, dons cap problema ara us portem "EL MENU",uah estava tot bonissim, vi blanc amb cubitera, millor imposible un sopar d'aquests de disseny que menjem cuan ens posem guapos un disabte al vespre dons igual, amb un segon i uns postres de luxe i amb la gana que portavem.



Amb aquest sopar es va afegir l'Albert un amic de la Yolanda que va fer amb nosaltres la 3 etapa i una part de la 4, ens va donar unes classes de "Bodybalance", no sap res aquest es va apuntar amb el millor sopar i amb l'etapa mes suau i divertida.

domingo, 3 de julio de 2011

Trinxat 1ª Etapa

PUIGERDÀ/LLES
Desprès de fer la QH, necesitava uns dies de descans i que millor que agafarme 5 dies per la Cerdanya per descansar bueno descansar, millor dit a fer la BTT TRINXAT, pensava que serian uns dies de relax, joer de relax res de res, dons ha estat mes dura del que pensavam.
Res de retvella, dons ens haviam d'aixecar molt dora, el dia de Sant Joan arrivem a Puigerda a les 9 del matì, desmontem bicis, fiquem les bosses al campus Cerdanya, ens embadurnem de cremes i comencem a pedalar que ja eran les 10:45 anem tard.





La primera sorpresa del dia va ser el roadbook, que estava fet amb el cul, el pep tè molta experiencia amb llegir i entendre els roadbooks però amb aquest va lluità fins l'ultim dia.
D'entrada ens va costar sortir de Puigerdà i triar el camì, un cop enganchem el camì bò, comencem a pujar i pujar i els primers 25 kms tot es pujada, arrivem a unes pistes d'esqui em sembla que es deian Guils de Fontana o algo aixì.
Paradeta abans de arrivar adalt a remollarnos, la calor a estat present els 5 dies.

Arrivem adalt i comencem a baixar una pista que es deia Maranges, però no bem baixar fins abaix de tot ens bem desviar a la dreta i bem pujar al refugi Malniu?? en sembla, jiji que dolenta que soc amb els noms.
Coca-cola i bocata que la panxa ja ho demanava.
Baixem per uns camins molt macos i arrivem a un encreuament que serìen cap allà les 4 amb un sol de justicia i el roadbook no hi havia manera d'entendrel, baixem un camì, no per aqui no es, amunt, seguir pista groga, allà no hi havia cap pista groga, pobre Pep que anava amunt i avall averiguant quin serìa el camì bò, desprès de molts amunts i avalls trovem el camì correcte, que com podria ser d'una altre manera que pujant.
Núria



Yolanda (2 segons mes tard estava a l'aigua, feia molta calor juas, juas)

Iolanda

Angels

Desitjan d'acabar ja nomès ens quedavan uns pocs kms, el dia havia estat dur, ara nomès pensavam amb la dutxa i la cerveseta.

Arrivem a l'hotel amb 74 kms i 2.200 de desnivell i comencem a resentir-nos del cul i això que es el primer dia, que pasarà amb els 4 dies que ens queda per davant???
NO HAY DOLOR!!!