El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

miércoles, 12 de enero de 2011

DESPRES DE LA "PAJARA" ARRIVA LA CALMA


Ja som dimecres, ja estic recuperada per poder explicar la "pajara" que vaig "pillar" en el meu estreno de bici, en realitat no se ven bè el que va se alló, per que en feia mal tot.

A les 8 del mati encara era gaire be fosc, el Dani vol deixar constancia de la bici nova.


Sortim de Papiol a les 8 com sempre, jo anava super contenta amb la meva bicic nova es preciosa, (després no arrivaria tan contenta) i tirem cap a Sant Andreu de la Barca a buscar el Jose, un amic del Dani, esn saludem i tornem direcció Castelldefels, i a Gava girem a la dreta per començar a pujar Begues, joer con Begues no l'habia fet mai i allò puja de coll.....s, anava super alta de pulsacions tota l'estona entre els 173 ppm i 177, jo soc alta de ppm pero es que em notava molt cansada i "no tirava ni pa tras".

Un cop adalt Begues




Un cop adalt ens fem una foto amb el super tripode del Dani i tirem avall, vui recordar els noms del pobles per on vem pasar i no m'en recordo ni d'un (cuan faig la cronica recent encara pero depres de tans dies no tinc n'idea), si ja ho se pep, que he pasat molts cops i encara no se els noms.
Del unic que m'enrecordo es els Cassots, que allà va ser on vaig començar a petar, em notava molt cansanda, tenia molta sed i en feia mal tot, el seient de la bici nova es de tio, el que porto a l'altre bici es un Time de noies i encara que cuan porto moltes hores amb bici tambè en fa mal, pero amb aquest gairabé al poc de sortir ja en feia mal, el Pep en va donar un gel i a partir d'aquell moment tot va anar pitjor, guashhh quines ganes de vomitar, quina sed, en vaig veure el meu bidó sencer, el del Pep, i la meitat del Joan i per que no tenia mès.
Vaig anar tirant com podia (con mas pena que gloria) i un cop per Gelida, que per cert es una carretera que m'encanta i s'han dona bè, dons en vaig baixar de la bici per vomitar, guashhhhhh, quines "nauseas" oooorggg i no podia treure res, quin mal de panxa fins a tres cops vaig baixar de la bici i era baixada, ja nomès quedaban uns 20 kms, com hem devia de veure el Emilio i el Pep que en van dir d'anar a buscar el cotxe i en venian a buscar, per un moment m'ho vaig pensar però despres ho vaig pensar fredament i amb vaig dir a mi mateixa - Si et venen a buscar en cotxe en matxacaran de per vida, m'ho recordaran tota la vida, prefereixo arrosagarme fins a Papiol, jejeje.
I qui te la resposta del que hem va pasar??
Jo no, l'unic que se, es que cuan vaig arrivar a casa la panxa era tot un escandol, es sentian els budells que semblava la filarmonica orchesta.
Bueno de tot aixó he après que LO QUE NO ET MATA ET FA MES FORTA.

Diumenge vaig fer una sortida tranquila amb l'Angels fins a Castelldefls, per treurem el mal gust de la estrena de bici, feia un dia espectacular, pero no acabo de trovar-me comoda a la bici, (demà el Julio me la intentarà posar a mida) i per acabar coca-cola al Manolo amb els Cervela Team.

3 comentarios:

  1. Que grande que eres coño, aixo es normal yo no conec a ningu del esport que no a tingut algun dia alguna pajara, globazo, etc.. a part segons diuen els experts contra mes superes aquestes coses mes forta deportivament et fas anims y a continuar pedalejant.

    ResponderEliminar
  2. sí, jo et podria explicar unes quantes... però aquesta té pinta que a més de l'ocellot duies alguna cosa a dins que no t'havia sentat bé.
    i si no t'ha matat, t'haurà engreixat, així que... a cremar-ho ;)

    ResponderEliminar
  3. jajaja bona estrena !!! Debien ser els nervis nena.... cuida't i seguir fent km amb la nova màquina !!!

    ResponderEliminar