El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

domingo, 23 de septiembre de 2012

PEDALS D'OCCITANIA 2ª ETAPA

LUCHON/SAINT BERTRAN
64 KMS 1900 desnivell


Sona el despertador i encara que ja estem despertes peró no ens eixequem fins que el brrrrmmm del movil fa que t'aixequis a parar-ho.
Després de la caiguda en l'etapa de ahir els canyells estan inflamats i casi que no els puc moure, ufff, agafo el raspall de dents i no tinc forçes per raspallarme les dents uixxx anem malament, no vui dir-lis res pero suposo que amb la cara pago i m´ho noten deseguida.
Li comento al Pep que potser no podré fer l'etapa tal i com estan les meves mans, agafo el numero de telefon de l'asisstencia que tè la Pedals en cas que hagi algú que no pugui continuar hi ha un taxi que et porta a lloc.
Baixem a esmorzar, en prenc un anti-inflamatori, m'embadurno de cremes, hem posso una munyequera i decideixo intentar fer l'etapa, ho haig de intentar tot sigui que hagi de trucar pero aixó será com a ultima opció.
Després de tans mesos preparant la Pedals, il.lusio, la companyia i el primer dia cataploff........ dons NO una caiguda no podrá amb mi.
Cada mati sortiem les primeres de tots els grups (tots homes), despres diuen de les dones que som lentes, serem lentes pero ORGANITZADES, cada mati teniem les bicis preparades, cadenes netes i engreixades, bidons i camels plens d'aigua, etc. aixo si la foto de rigor de cada sortida i arrivada (la de la cerveseta) no podia faltar, aquest cop ens la va fer la noia del Hotel, per cert molt agradable.


Hem pujo a la bici i cuan agafo el manillar penso, dons no fa tan de mal, NO HAY DOLOR, aquest es el lema de la Yolanda, que ja totes utilitzem, pero no feia mal allá en pla i afaltadet aixxx cuan començi la ruta de veritat.
I que millor per començar que uns corriols de pujada amb "barranquillo" inclós, precios el cami SI, pero XUNGO tambè, ven trigar a fer els primers 15 kms en 3 hores, una pasada.
Cada cop que teniam que baixar veia les estrelles uff quin mal, només desitjava que s'ha acabessin les baixades, encara que sembli raro pero nomès volia pujar i pujar.
Arrivem a Port de Bales un port asfaltat, comencem a pujar i al hotel que teniam que segellar ens van preparar uns entrepans que mes tard ens els menjariam adalt del coll Palomeres.



 Impresionants vistes





Un cop adalt dubtem el cami a seguir,  mentres el Pep feia de "sherpa" nosaltres en feiem fotitos.
Sempre hi han moments en cada sortida que pel motiu que sigui que et quedan gravats i no s'oblidan mai, recordo molt a La Pedals de Foc cuan vaig coronar el Triador, en va agradr moltissim, l'any pasat tambe tinc molts bons records com del dia que vem passar al refugi del Sr Joan fent una classe de body balance i estic segura que no oblidare mai el entrepa de truita que ens vem menjar adalt de Palomeres, impresionants vistes.





Despres de menjar i descansar una estoneta tocava baixada, argggg aviam com serà la baixada, que no sigui ni molt llarga ni amb moltes pedres ni amb molts sutracs, pensava jo, insensata, que et vols trovar a la muntanya?
Buenoooo era pista ample, encara........
Pero com es alló que diuen, si no quieres caldo toma 2 tazas, pués si no havia tingut prou amb la nata dl primer dia, el segon no seria menys.
Entrem per uns corriols molt macos i divertits, el Pep i la Núria anavan davant i pel mati li comentava que a mi m' anavan millor els "barranquillos" cuan m'agafavan a la esquerra per que tinc la mania de treure primer el peu dret, L'Angels al revés, dons aquest el tenia a la dreta, anava fent molt be, contenta i cuan menys m'ho espero el cami s'estreta mes del compte (per mi) li dic a la Paqui uuyy me parece que no se si me atrevo, pero com soc tan tossuda, segueixo clavo la roda del davant amb una arrel, trec el peu de la cala,`pero vaig treure el dret, que pasa si a la teva dreta tens "barranquillo"?? que directment vas al barranc, jo nomes escoltava crits de les meves companyes, el Pep i la Nuúria en sentir els crits van girar, aixxx com puju jo ara, peró no en vaig fer mal, va ser mes el sustu que un altre cosa, si que en vaig fer un blau a la cama i rascades pero sense cap importancia, desde aquell moment vaig dir JA PROU, a la minima que tinguis dubte baixo de la bici per que encara en matarè. Aquesta Pedals m'ho he endut jo tot, bueno la Paqui tambè a pillat pero no tan com jo.
Arrivem a Saint Bertrand i sense ni pasar per la dutxa fem una cerveseta devant mateix de la catedral.




(segona etapa sense xubasquero)


4 comentarios:

  1. Hem rigut molt amb la crónica l'Àngels i jo. Ella enten perfectament el tema de baixar pel cantó del barranc

    ResponderEliminar
  2. Hola Nuria, ja vist que has concidit amb al Arthur Valls ( traumatoleg),veig que tambe t'agrada la btt i superar-te dia a dia aixi que ja et tinc afegida dins del meu blog..Gas a burra...

    ResponderEliminar
  3. El pastor i les cabretes jajaja, jo diria que sou més aviat com isards, que pugen per tot arreu! Quines màquines que sou. Em fa l'efecte que tot allò que us proposeu, ho feu.

    La crònica és genial. Venen ganes de fer la Pedals d'O.

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  4. Aix, els canells... Genial la ruta, com la de l'any passat. Per cert, molt xulo Balès. Salut.

    ResponderEliminar