El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

viernes, 1 de octubre de 2010

PEDALS DE FOC 2ª ETAPA

2ª Etapa 53 km Gotarta/Central de Capdella
Ens aixequem a quarts de vuit i després d'haver fet un boníssim esmorzar de la Mercè (la Carme Ruscalleda dels Pirineus), melmelades fetes per ella, magdalenes, pa moro boníssim, un suc de mandarina impresionant, en fi tot molt bo, ens preparem per baixar, la nit d'abans ens ven quedar a veure la previsió del temps que encara que no l'andivinan mai pero al menys ens feiem una idea de per on anaven els trets, tot era nuvols amb pluja, per la tarde començava a sortir el sol i faria bona tarde.

Baixem a buscar les bicis, ens despedim dels nois bascos (els que estaban fent la transpirenaica) i ens disposem començar la nostra 2ª etapa, el dia era fred pero feia un dia espectacular, d moment els del temps s'han tornat a equivocar, pensem que tenim que aprofitar el bon dia i tirar milles que mai s'ha sap els canvis de temps que hi ha per al Pirineu.

Cuant agafo la bici "catapam" punxada , vinga a canviar la camara, amb el fred que fotia, en un tres i no res ho tenim fet (gracies Pep) i comencem a pedalar amb un sol de cara que ens enlluerna i no veiem "3 en un burro", per la nit ven canviar els vidres de les ulleres per els transparents per que com tenia que ploure, si si .

Després de uns quants kms comencem a pujar el primer port del dia "Coll de Sasa" es un port que comença asfaltat i acaba en pista de pedres amb una sorra molt fosca gairebe negre, i tambè com tots el rrecorreguts amb unes vistes precioses, a mig port ens agafen els nois de Lleida (que ven pedalar plegats moltes estones d'aquests dies)

"La Pedals de 3" anavan sempre les 3 juntes.


Contra mes adalt anavan pujant mes es complicava els temps, el cel cada vegada estaba mes negre i encara teniam que començar a pujar el Coll del Oli, huy, huy huy que en sembla que avui no ens escapem de la pluja.

Aprofitant que estavan els nois de Lleida per fernos unes fotos els 5 amb unes vistes precioses.



Desprès de la baixada els nois de Lleida ens deixen i despres de uns cuants kms mes comencem a pujar el Coll del Oli, per mi el pitjor va ser al principi amb unes fortes rampes que en van agfar sense alè, dons no m'ho esperava, vaig començar a pujar suposo a un ritme massa fort per mi i cuant portava 2 rampes vaig fer figa i vaig posar peu a terra, el Pep que en va veure en va dir en poques paraules que no havia de donar aquest apretons per depres no poder aguantar tota la pujada ( i es que en falta tanta experiencia) despres vaig anar pujant xino-xano amb el platillo deseguida en vaig recuperar i aixi vaig anant fent, a mitja pujada van comenzar a caure les primeres gotes, huy huy aixo se está complicant i el cel negre d'allo mes, El Pep va gira cua aviam com anavan les noies (semblava la Coloma tot al dia amunt i avall per unes o per altres)vaig parar a posarme el xubasquero i vaig pensar que no pararia que anaria fent i ja les esperaria adalt, cada vegada plovia mes fort i feia fred, ja estava tremolant pensant en la baixada per que amb el fred que feia i mullades la cosa es complica. Una vegada adalt en paro a esperar que arrivesin i comenzo a quedarme "pajarito" i decideixo baixar una mica, pero al veure que no venian torno enrrera per no congelarme, al cap d'una estona em trovo a la Iolanda i l'Angels (al Pep está acompanyant a l'altre Yolanda) vinga anem cap avall, al cap de res ja no les portava enrrera, Joer on son? ja mig emprenayada i cagan-me en tot, si es baixada on s'ha fotut ara? en paro a esperarles i res no venian un altre cop giro cua i cap enrrera fins que les torno a veure on us haviau ficat? -estem esperant el Pep.................Aixi un parell de vegades.

No recordo cuants kms te el Coll del Oli pero us asseguro que vaig fer el doble dels que te, quin tip de pujar i baixar i al final ja diluviaba i es clar no em podia cada parada per que amb congelaba.
Arriva un moment que s'acaba el cami bo i de cop i volta peenses bueno i ara que?? per on haig d'anar per aqui per allà.... no hi havia cap cami, menys mal que el Pep controla i ens va portar per el cami encertat, de lluny veiem a uns ciclistes parats sota de un arbre mullats com a "polls" eran els nois de Lleida, el Pep deseguida que els va veure els hi va dir que no es podien quedar allà parats que haviam de continuar i van venir amb nosaltres fins acabar la etapa.

La baixada es molt pitjor que la pujada, alló es inciclable total i estaba caient la de Dios.



en aquestes fotos no es valora la pluja, pero pluvia que donava gust.

Fins i tot amb pluja ens ho estaban pasant super be, (aquí ja m'havia passat la mala llet que portava)

Una vegada em passat els pitjors trams sembla que la cosa comença a millorar i podem anar mes estona pedalant, fins que sortim a la carretera i fem la baixada per una carretera super xula (sobretot per fer-la amb la bici de carretera) la carretera estava mullada i s'havia d'anar amb molt de cuida-do pero encara i aixi la vaig gaudir.
Fins arrivar a central de Capdella (que es on teniam que pasar la nit) en vaig posar a roda del Pep i un dels nois de Lleida i en van portar amb el ganxo, al principi anava molt be, pero al final vaig patir una estona i en vaig deixar anar fins que en va enganxar un altre dels nois.

Una vegada vem arrivar a la casa xops d'adalt a baix, bueno tots no, dono fe que el GORETEX, es real que no et mulles, les Yolandes i el Pep portaban xubasquero Goretex i anavan secs i la Angels i jo anàvem pollitos, pollitos.
Aqui la Yolanda descansan una mica

Preparant les bicis per demà.
M'aig d'anar pitant a la dutxa per que estic pelada de fred i despres col.loquem tot un "tenderete" a la habitació per assecar les sabates, cascos, xubasqueros etc,


Baixem tot fent un passeig, ens prenem la cervesa i les patates (la part mes bona del dia uf quin relax) i tot seguit pujem a sopar i aviat a dormir que demá ens espera el Triador o com diu la Noe, el Traidor.




Cuantes vegades he trobat a faltar aquesta setmana aquets moments.


3 comentarios:

  1. Versió II: ......una vegada coronat el coll de l' oli ens trobem amb la Nuria que diu "vinga anem cap avall". No havíem obert encara la boca i ella ja estava a quilòmetres de distància.
    Si es que no se puede ser tan ansiosa...
    Es broma. Molt bona també aquesta segona crònica. Et superes en cada etapa. ja espero ansiosa la tercera.
    Petons Ángels.

    ResponderEliminar
  2. AIXXX quines dentetes! Tinc moltes ganes de llegir la part del Triador, sobretot un cop coronat, que diuen que aquella part d'allà dalt és el paradís del BTT. Tinc moltes ganes de pujar-hi algun dia. Compto amb la teva crònica per anar fent boca ;)

    ResponderEliminar
  3. Estos dias asi al final acaban resultando los mas satisfatorios. Sufres mucho mientras estas encima de la bici, el cansancio, el frio, el agua, el barro...solo tienes ganas de que se acabe ya de una vez.
    Pero cuando llegas al final de etapa, te pegas un buena ducha, pones ropa caliente y estas tomando algo...te sientes tan bien que es dificil explicar eso a alguien que no hace deporte.
    Buena etapa. Ahora a verlas con el "Traidor" ;))

    ResponderEliminar