PEDALS DE FOC 3º ETAPA

3ª ETAPA CAPDELLA/SON 60 KMS

Si haguès de triar una de les 4 etapes, amb seria molt dificil decidirme per una d'elles, dons cadascuna tè la seva gracia, pero amb quedo amb la 3 la del Triador, ara us explico el per que.

Sortim de capdella a quarts de 9 amb direcció Spui, aviam si ens feian uns "bocatas", per que aquesta etapa no tro-variam el primer poble fins a Spot i l'idea era menjar uns bocatas per el cami, la señora del bar de Spui, no li quedava pa nomes per fer un parell, bueno quin remei ja ens els partirem.

El dia pintava d'alló mes be encara que feia fred, i quan pugessin a 2000 mts la cosa es complicaria.

Aquest port cadascu et diu la seva, que si es molt dur, que si es el pitjor de la Pedals, que es fa molt pesat, que si patatim, que si patapam.... uns altres et diuen que no, que es pujar amb plat mitja i que te descansos....blablabla, per una banda els Banestos(els del meu club) amb deian que estava xupat, i per un altre banda el Pep amb deia que per ell havia estat molt pesat, se li havia fet llarg, pero penso que la diferencia es la forma de fer-lo cadascú, uns el van fer en la primera etapa (de 4 dies) i a primera hora del dia i el Pep el va pujar en la NON STOP després d'un tou de kms i a un ritme alegre. De totes las versions jo hi tret la meva i ara no se com explicar les sensacions que vaig sentir, no en vui posar "melodramatica",peró es que ho tinc a el meu cap i espero i desitjo que les sensacions que vaig sentir no en marxim al menys en molt temps.

Era una sensació de anar pujant i cada vegada el poble es feia mes petit i llunya i jo mes gran i mes forta, els canvis de colors en el paisatge, al principi amb molts arbres, tapat, fosc, humit i cada cop que anava pujant era mes clar, menys arbres, fins arrivar un punt que no hi han arbres, el poble ja no el veus, el silenci fins i tot amb fa por. Un cop que ets adalt encara pots gaudir d'uns 20 kms aprox pedalant a 2200 mts que aixó pocs ports ho tenen, en fi vaig gaudir molt i molt i per rematar-ho els cavalls, les vaques, els voltors (son enormes eh), espectacular.

L'Angels i la Iolanda al principi del port

Aqui encara es veia el poble

Amb el Jordi vaig acabar de fer la pujada fins dalt.

Un cop dalt ens ven tenir que posar el xubasquero per que feia molt de fred i ja prou fred havia pasat el 2 dia (i més vaig pasar)

Amb els nois de Lleida

El Pep acompanyant a la Yolanda

Molt be campiona!!

El Pep

Las Iolandas i l'Angels

Un cop tots dalt la foto de rigor.

Ens ven fer les fotos, ens ven abrigar i a continuar la ruta que encara quedava bastant i començava a caure folcs de neu, no et podies parar i m'esperava un altre dia de fred.

Aquets kms sen van fer una mica pesats, potser es que en feia malt l'esquena i no anava comoda
en vaig pendre un Ibuprofeno i amb va anar molt be.

Impressionants vistes



Teniam molta gana pero allà dalt no ens podiam quedar teniam d'espavilar per fotre el camp d'allà l'abans posible, els nois de Lleida van trucar al sogre d'un d'ells que estavan a un camping d'Espot i els hi esperava una barbacoa recien feta, hummm quina enveja en van fer., van marxar pitant, jo vaig tirar amb ells fins arrivar el refugi que en vaig despedir i vaig esperar que arrivesin les meves compis, la veritat ès que no ès que estiguès molta estona esperant pero amb el fred que tenia en vaig "ratllar" fins que van arrivar. Cuan quedan uns 500 mts per arrivar el punt mes alt de la Pedals "El Coll de Portella) hi han un parell de "rampotes" per flipar, que penses hi aixo que pinta aqui, menys mal que desprès ja ve la baixada a Espot.

La baixada a Espot la vaig fer seguint la traçada del pep,encara que de tant en tant em despenjava (es que el chico baja como los angeles, tot ho fa facil).

Una vegada e Espot teniam que anar a sellegar la cartilla i de pas ens prenem un cafe amb llet i repartim els bocatas, oh que be amb va sentar el cafe amb llet estava congelada.

Quines cares de fred

Aquest troç de cronica la va escriure l'Angels i li vaig dir que la posaria tal i com ella la va escriure, encara que tens rao Pep la lletre de metge que te hi han paurels que no les pillo eh.

Rapido ddescenso por pista ancha y en buen estado hasta Espot, de Espot vamos a (el nom d'un poble que no entenc el que possa Estais pot ser??) acceso al pueblo por sendero con fuerte rampa, foto bañera.

Original font

De Estais a Jou parte por carretera y parte por un sendero muy bonito que transcurre por medio de un bosque frondoso(era un GR) Núria (jo) casi compra una "parcelita" en este sendero. Tras cojer de nuevo la carretera por fin llegamos a Son.


Deixem las bicis, les preparem per l'ultim dia d'etapa i anem a dutxarnos dons el señor del refugi ens a dit que han d'arrivar uns 20 nois.

Dutxa rapida i a pendre la cerveza i jugar una partideta al remigio, despres ven fer un passeig per el poble, un poble molt maco, a les 8 a sopar, una escudella bonissima que de tant que ven sopar no ens podiam ni bellugar.

Entrem a les fosques per no molestar a ningú i un cop al llit ens agafa un atac de riure que no podiem parar i ven contagia a mes d'un.

A dormir que l'ultim dia es el que te menys desnivel pero mes kms i les forces ja no estan per molts trotes.