El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

martes, 5 de julio de 2011

TRINXAT 2º ETAPA

LLES/LA FARGA DE MOLES
56 kms i 1400 de desnivell

Comencem saben que el dia sería molt caluròs i nomès sortir ens esperava un port asfaltat de fortes pujades, encara que anavan "frescas" i el bem fer molt bè.

Deixem asfalt i arrivem al refugi Cap del Rec, on parem a segellar i pendre una coca-cola que ha estat el mes dificil de totes les etapas, per tot arreu que passàvem era gaire bè imposible fer una coca-cola, o estava tancat o no hi havia bars o no passàvem per pobles, no hi havia ningù per en lloc, en fì molt dificil, aixì que cuan trovavem el puesto no ens ho pensàvem i fos l`hora que fos ens la preniam.
Arrivada a Cap del Rec

The Boss




Molta calorrrrr i molt de sooooooooooooool


Aquesta 2 etapa ha tingut mes desnivell positiu que negatiu o el que es el mateix em baixat mes del que em pujat i mai no havia desitjant tan que s'acabès una baixada com aquesta, quina manera de patir, llarguissima baixada de pedres sueltas i amb molt de desnivell, vaig fer tanta força que s'han van obrir les "muñecas", quin mal i a la palma de la mà em van sortir llagas, com podeu comprovar a part de globera soc de ciutat per que ja em direu que mès em podrìa pasar tan sols per baixar, jaja, la veritat es que aquest any he fet molts kms de carretera de cara a la quebranta i de btt practicament no he fet res alguna sortida de 2 horas pels voltans de casa i poca cosa mès i la falta de practica amb la btt, dons tot junt = a "destroyer" el 2 dia, i que dir del cul, bueno ja no tenia cul, quin dolor, amb van sortir 2 bonys a cada costat que semblava que tinguès coll..... oh quin mal.
Arrivem al camping la Frontera (la propera vegada anirem amb pistoles)cutrillo, cutrillo,li demanem glassons i sentadetas amb el cul ben fresquet, allò havia de baixar l'inflamciò fos com fos, encara quedavan 3 dies mes i NO HAY DOLOR!!!!(es el nostre lema)
Despres de fer una cervessa i col.locarnos al bungalow anem a fer un banyet a la piscina, amb vaig sentir observada i es que les pintes quee portavem no era per menys, bueno la veritat es que jo era la mès..... no se quina paraula utilitzar però la marca que porto a les cames del sol es impresionant clar tan entrenar al mig dia dons desprès pasa el que pasa i glamur,glamur com que poquet, poquet, jajaja, va ser molt bò, com ens miraven.
Un cop dutxades anem a sopar i quin sopar......, no tenien ideia de que estavem fer la Trinxat i que teniam un sopar pagat, truquem al Jaume (Cadibike)i ens afirma de que el sopar està pagat, dons cap problema ara us portem "EL MENU",uah estava tot bonissim, vi blanc amb cubitera, millor imposible un sopar d'aquests de disseny que menjem cuan ens posem guapos un disabte al vespre dons igual, amb un segon i uns postres de luxe i amb la gana que portavem.



Amb aquest sopar es va afegir l'Albert un amic de la Yolanda que va fer amb nosaltres la 3 etapa i una part de la 4, ens va donar unes classes de "Bodybalance", no sap res aquest es va apuntar amb el millor sopar i amb l'etapa mes suau i divertida.

1 comentario:

  1. Me encantan tus crónicas. Leerlas es volver a revivir la ruta. Han sido 5 días MUY DIVERTIDOS, pero en la Cerdanya todo "sube, sube, sube o baja,baja, baja", desde luego no deben conocer la palabra "llano". Durante la mayor parte del día más solos que la una, incluso los pueblos por los que pasábamos estaban desiertos y como bien dices, la coca-cola brillaba por su ausencia. Petons Àngels

    ResponderEliminar