PEDALS D'OCCITANIA 1ª ETAPA

Aquest es el tercer any consecutiu que fem una travessa amb bici de muntanya, Pedals de Foc, Trinxat i aquest any tocaba Pedals d'occitania.
Ens havian dit que potser era algo mes dura que la Pedals de Foc i mes tecnica, dons donc fe de que SI per mi bastant mes tecnica.
Sortim de Papiol les 6 cabretes i el pastor mes contents que unes pascues, per mi son unes mini vacances que desconecto de tot, només m'interesa el perfil de la ruta, kms, etc si maillot de maniga llarga, culotte curt , pirata....

Pep, Yolanda, Paqui, Núria, Angels, Iolanda i jo.
Arrivem a Vielha, recollim les bosses i cap a l'hotel Riu Nere, baixem a sopar i coincidim amb molts grups que igual que nosaltres aprofitem el pont de la Diada per fer la pedalada, uns la de Foc i d'altres Occitania.
Deixem tot preparat al vespre i al mati despres d'esmorzar fotito i al ruedo.

En principi la 1ª etapa no tenia masses complicacions, Vielha/Luchon 56 kms i 1.300 de denivell.

Comencem a pedalar per un carretera asfaltada la deixem per agafar "sendero tecnico" que per mi va ser una trialera del "COPON" i cuan portavem uns 5  kms aprox, baixant la trialera del copon em foto una nata de campeonato, XD, vaig clavar la roda del davant i cataplam quina ostia, vaig parar amb les mans i els canyes van ser els que es van portar la pitjor part, ufff quin mal, les rascadas als genolls mans etc aixo res pero els canyes...........

Pero habia de continuar, no podia ni volia deixar la meva aventura a l'hora de haverla començat i despres de tot un any preparan-la.

Es va comenzar a inflamar i a sortir el blau pero NO HAY DOLOR.

Parem a Bossot a fer un bocata i una coca-cola i aprofito per posarme glassons.

Amb la meva compi Yolanda

El Portilhlon es deixava fer encara que la calor començava apretar, jo nomes volia pujar i si era asfaltat encara millor, cada cop que haviam de baixar era una tortura pels meus canyells.

Fen amics

La maajoria de gent que ha fet Occitania ens deia que pluja un dia o altre pillariam o sigui que nosaltres previsores cada dia el xubasquero al camel.

Acabem amb una baixada molt tecnica (per mi un altre trialera del copon) fins arrivar a Luchon que super contentes anem a una tenda de bicis que ens havian de segellàr la cartilla de ruta i d'aqui fins al hotel, un hotel de 4 estrelles que estava genial, ens indica un noi molt agradable on deixar les bicis i deixem les bicis preparades per l'endemà, la piscina del hotel uauuuu com s'agraeix, zona de Spa, aigua calenta.....dutxa i a sopar a un marroqui que el Pep i l'Angels coneixien.

Vem sopar tant que despres no ens podiam ni bellugar.

I ara a dormir que l'etapa de demà serà mes dura i les meves mans no se com reaccionaran.

Ahhh primera etapa sense treure el xubasquero.