SANT ESTEVE 2010

Com ve sent una tradició el sortit el dia de Sant Esteve, avui no ha estat la excepció i hem sortit, haviam si baixabam els torrons, rostits, canelons, cava.................quin horror tan menjar.

Poc haig d'explicar avui, hem fet una sortida tranquila fins a Port Ginesta amb molt, molt de fred, hem sortit de Papiol a les 8 del mati a 0º i a les 11 del mati encara estavam a 3º.

Amb les xaquetes noves fem goig eh!!

Bon Nadal

Us desitjem Bones Festes !!!

NO ESTEM TANT MALAMENT

Avui no era el dia ideal per sortir en bici per varias raons, la primera es que ahir vem tenir sopar d'empresa i vem anar a dormir a les 4 i a les 7 ja sonava el despertador, i per un altre banda el dia no acompanyaba gaire.
Estavam a el garage ja preparats i truca l'Angels dien que estavan caient 4 gotes que que feiam, dons res "valor y al toro", agafem els xubasqueros per el que pugui pasar i cap al carrer.
Baixem cap a la benzinera i eram una bona colla (13) ens saludem i tirem cap a Sitges (per variar) però realment ara es per on millors temperatures hi han per que per l'interior fà molt de fred.
Ja per Sant Vicenç comença a ploure, poca cosa però lo suficient per emprenyar, alguns han parat a col.locarse el xubasquero, jo soc de las que m'ha agobia anar molt tapada.
Un cap de setmana "normal" cuan arrivem a l'autovia de Castelldefels es començan a veure grups i grups de ciclistes per tot arreu, preparant-se per donar pals a les costes, però avui no hi havia gent per en lloc, la veritat que el dia no acompanyava gaire, hem pasat per davant d'un bar que hi havian uns ciclistes parats (suposo que per la pluja) i s'hans han quedat mirant volen dir, vaja FREAKIS que esteu fets.
Hem començat a pujar les costes (Iolanda, Angels i jo) i ens han enganxat el Emilio i Pep que han sortit una mica mes tard de papiol i ens han fet companyia fins arrivar a Sitges, que ens hem reagrupat.
Hem tirat direcció Olivella i d'allà cap l'Ordal, quins tobogans mes llargs no recordava que fosin tan llargs, que pastifòs s'ha m'han fet, alló no s'ha acavaba mai, si no recordo malament amb sembla que no l'havia fet mai per aquest cantò sempre l'havia fet al revès.
Abans de començar els tobogans el Joaquin a punxat (els super mega elite-plus)tambè punxen no nomès els Banestos. El Joan i la Iolanda
Mentrés uns cuants s'han quedat reparant la punxada les noies hem anat tirant per reagrupant-se un cop tots adalt.
La baixada s'havia de fer amb molt de cuidado per que la carretera estava mullada i es baixa molt rapid.
Haig de felicitar a l'Angels que fa 4 dies que surt per carretera (Octubre) i avui ha sigut la seva sortida mes llarga 100 kms i no plans i ha aguantat super bè, de fet anat igual que nosaltres (miedo me das Angels) Molt bè!!!
Com he dit al principi avui no era el dia ideal per sortir en bici, però al final m'ho he pasat molt bè, he disfrutat i ha estat una molt bona sortida amb molt bona companyia!!!
Fins la propera.

SALIDA LIGHT

Hoy habia quedado con los Banestos de carretera, bueno solo con Iolanda,Pep y Jose pués los otros salían de montaña, para hacer una salida corta.
Salimos de Papiol junto con los Super-mega elite plus y en el pueblo de al lado ya nos habían dejado, resulta que los Banestos se paran en todos los semaforos y los elite no se paran en ninguno, pués nada en cuanto nos damos cuenta Iolanda y yo se habían quedado atrás, nos despedimos de los super maridos y damos marcha atrás a buscar a Pep y Jose, hemos continuado con ellos en dirección Castelldefels y en un cruze nos volvemos a ver con los super elite, joer (no serán tan buenos, jaja)bueno es que han dado más vuelta, continuamos con ellos hasta pie de costas, miro hacia atras antes de dar la vuelta y llevabamos enganchados un mogollón de ciclistas, unos 20 tios, que pasada, la de gente que hay cada domingo por Garraf, nosotros nos hemos dado la vuelta y ellos han continuado por las costas.

Es impresionante la cantidad de gente que hay por esta zona los fines de semana haciendo deporte, corriendo, patinando, en bici.
Al llegar a Papiol almuerzo con el Jose y allí nos hemos encontrado con los Cervela team y Banestos.
72 kms
Buena salida y buena compañia.

SORTIDA TRANQUILA??

El que havía de ser una sortida tranquila i curta (per treuem els mals rotllos que tenia)ha estat canyera, canyera, pero clar en un principi anavam les noies i a última hora s'han apuntat el Joaquin, Joan i Pep, no fa falta dir res mes, tothom que coneix al Pep sap que res de camins facils, al reves buscar pujar, pujar i mes pujar i si es dificil encara millor.

He començat agarrotada i tensa i mica en mica sense adonarme m'he deixat anar, encara que al principi he tingut un petit ensurt, baixavem desde Santa Creu i anava derrera de la Núria se li ha anat la bici hi a caigut, jo que anava derrera d'ella basatnt a prop casi me la menjo, per un moment m'ha pasat de tot per el cap, com es pot ser tan gafe? un altre pinyo, aixó nomès en passa a mi, pero res la he pogut esquivar i no a pasat res, a mès la Núria es de goma, no s'ha fet res..
Hem continuat per uns camins molt macos que tinc a un pas de casa i no els conexia i encara que en faci ravia que els de Barcelona (Pep i Núria) ens hagin de ensenyar camins a la gent que som del poble de tota la vida, reconec que saben un tou de camins preciosos, que jo no tenía n'idea de que existian, pero el Joan si eh!!, juas, juas.

En una trialera he comprat 2 parceletes, pero de les normals, de aquelles que tornarè a caure moltes vegades i no pasa res, estava el terra molt mullat i era de pedres negres de pizarra i relliscan molt.

Estic contenta per que ha estat una sortida molt maca, m'he tret tots els mals rotllos que portava a sobre i amb ganas de fer-ne mes, pero de tranquila res, 43 kms i 1046 de desnivell.

JA S'HA ACABAT LA TONTERIA

Ahir vaig quedar amb la Iolanda per sortir una estona, pero com esta fent tant de fred, vem quedar a les 9, a les 8:30 em truca i em diu que estem a 0º que si esperem a que surti una mica el sol, per que fa un fred que pela, jo pensaba amb lo que me està costant decidirme a sortir i a sobre les temperatures no ajuden gaire, encara em rajarè i no sortirè, pero no, a les 9:30 hem sortit fins a Castelldefels i la tornada em pujat per Sant Climent, no han arrivat ni a 60 kms, hi tot practicament pla, menys Sant Climent, hi a hagut un moment que he apretat una mica i m'he posat a 185 ppm, no m'ho podia creure, el que costa posar-te una mica en forma i lo rapid que es perd, quina pasada, o sigui que ja se el que em toca, entrenar, entrenar i mes entrenar.





La platja estava impresionat

GRACIES

Avui fa una setmana que vaig escriure la última cronica i vaig dir que potser sería l'ultima, dons res d'això, encara us haig de ratllar molt amb les meves croniques.
Al cap de 2 dies ja veia les coses d'un altre manera, suposo que m'havia d'haver esperat una mica a l'hora d'escriure l'ultima cronica, pero els que em coneixeu ja sabeu que soc molt temperamental i molt impulsiva i tal i com veig les coses en aquell moment ho deixo anar.
Estic desitjant de tornar agafar la bici,el problema es que encara no puc, tinc moltes molesties i encara tinc visites de metge.
De fet si no tornés agafar la bici no sería jo, per que encara que m'agradin altres esports ara mateix el ciclisme es el que mes m'agrada i millor m'ho passo.
Cuanta rao tens Quel en dirme que les coses se li ha de donar l'importacnia que tenen, ni mes ni menys, ara en fred veig que tampoc va ser per tant.
Angels i Pep, gracies per visitarme, trucarme i agauntarme les meves paranolles i com molt be dieu haig de seguir tenin il.lusions i reptes que aconseguir, o sigui que no em perdreu de vista!!!.
Sergi,tens tota la rao en dir-me que ja prou estres portem al dia a dia, per que a sobre algo que realment ens agrada ho tingem que deixar per por de fer-nos mal.
Dani, t'haig de dir que els primers dies que estava ratllada vaig trovar a faltar una trucada teva o una visita, pero estava convençuda de que no t'havias enterat de res, ja ting ganes de sortir amb un Triatleta com tu, ara que en feu patir eh, vaig sempre amb el ganxo.
Noe, me has tocado mi parte más devil diciendome que "si de verdad te planteas dejarlo, es que en el fondo, nunca lo has amado de verdad", toda mi vida he hecho deporte,de pequeña empezé con la natación, handball,jugué a basket muchos años, tuve un parón cuando tuve a mis dos hijas mayores y después empezé con la btt y te puedo asegurar que me apasiona este deporte y ningún otro deporte me ha enganchado tanto como este, además lo puedo compartir con Joaquin (mi marido),muchas veces les digo a mis hijas mayores que me lo ponen muy dicifil, que si no fuera por lo mucho que me gusta quizás ya lo hubiera dejado, pero es que me acojoné tanto que lo veía todo negativo y hoy cuando te he leido tu comentario me he sentido "esbroncada" y me has hecho reflexionar una vez mas, gracias por tus criticas positivas, me gusta que me digan las cosas tal y como cada uno las ve.
Gracies a tots un cop mes i ja estic deixitjant de tornar a pedalar amb vosaltres.