El Blog de la Nuri

El Blog de la Nuri
NÚRIA

domingo, 6 de marzo de 2011

UNA DE CAL Y UNA DE ARENA


EL Miracle

Ultimament les sortides les faig molt irregulars, igual faig 115 kms i arrivo super be (bueno tampoc per tirar cohets) però bè i ni han d'altres que "no me siento las piernas", i es el que m'ha pasat aquest disabte.
Ja vaig sortir de casa com una moto, per arrivar al punt de trobada haig de baixar, poca cosa no arriva ni a 500 mts, però arrivo em miro les pulsacions i anava a 134 ppm, no pot ser amb deia a mi mateixa però si acabo de sortir i això es baixada, avui no serà un bon dia per mi vaig pensar.
Sortim una colla de uns 10 que cadascu ens vem anant fent la nostra ruta i al final nomès van arrivar 4.
Ja per Palleja que es tot pla completament amb molts trams anava a 160 i 170 ppm, a mi avui , m'agafa algo segur, soc una bomba de rellotjeria, comencem a pujar Gelida que estic farta de pujar a bon ritme i nomès al principi de la pujada ja vaig veure que anava molt forzada en vaig deixar caure i vaig agafar un ritme que hem permetès anar mes tranquila, vaig pensar que la sortida acabava de comenzar i encara quedaban molts kms per fer, preferia afluixar per desprès poder aguantar millor.
Vaig anar mes o menys "con mas pena que gloria" però allà que anava, vem parar a Piera a esmorzar i no tenia ni gana, acabava de menjar.me una barreta per que no haviam de parar a esmorzar i a les hores no tenía gens de gana, amb vaig pendre una coca.cola que suposo va ser gloria de los Dioses, per que a partir d'aqui hem vaig comenzar a trovar millor.
Al Joan, Dani i l'Emilio van tirar i ja nomès quedavam les 3 noies el Pep i el Joan.
Tinc la mala costum de sortir de casa sense esmorzar o nomès amb un got de llet i fer 100 kms amb una barreta i una coca.cola suposo que el cos no dona per tant, la benzina es va gastant.
De fet cuan vem sortir d'esmorzar amb vaig sentir millor suposo que la coca.cola hem va donar una mica d'alegria "al cuerpo", es el que mes m'agrada i millor efecte noto cuan vaig algo tocada una coca.cola es "milagrosa".
Desde Piera pasem per Hostalets de no se que, Esparraguera, Olesa de Montserrat i el Pep, Joan, Iolanda i l'Angels van pujar per el Suru, jo vaig tirar recta per que tenia una mica de presa, amb va enganxar un noi de Palleja i vem anar tirant tots dos fins que amb una rampa, vaig pensar, vinga xato adeu, paso de treure mes el fetge, per avui ja he tingut prou, i hem vaig deixar anar.
En total amb van sortir 98 kms però un mal de cames com feia molt de temps que no tenia, potser es que el dijous vaig fer series de força i encara no havia recuperat prou bè, no se però aquets dies son d'aquells que en fan pensar i hem ratllo, si fen 100 kms arrivas aixi, serè capaç de fer una Quebranta de 200 kms i uns ports molt exigents???

6 comentarios:

  1. No és normal... quan no tens energia no puges de pulsacions...

    ResponderEliminar
  2. Si et val de consol yo ahir anaba igual no hem vaig trobar gents ve a sobre de la cabra pero bueno pel dies que ens sentim be anims Nuri aquest segun els experts es el cami no baixis la espasa

    ResponderEliminar
  3. li vas muntar les dues rodes?? :))
    per cert, Hostalets de Pierola

    ResponderEliminar
  4. No pensis tant en la QH i gaudeix-pateix de cada sortida. El dia de la marxa treuràs forces que ni tu mateixa sabies que tenies. Tranquilitat!!!

    ResponderEliminar
  5. No es que sigui un gran expert, peró puc parlar per la meva curta experiència de que a vegades ens capfiquem en que quants dies i més hores sortim i a ritme més fort millor,i ens oblidem de fer sortides regeneratives i sobretot de descansar, el descans és una part molt important de tot entreno.
    Pel que fa a la QH no t'hi capfiquis, queda molt de temps i segur que arribas bé a la data i amb calma i seny jo aposto perque faràs un gran paper. L'únic que et puc recomanar és lo del esmorzar, perque jo peco del mateix, entre que aquestes hores no m'entra res, altres dies per aixecar-me tant just, i cosa que a vegades fem i molt errónea per guardar la línea totalment equívoc.jo m'esforço en sortir ben alimentat i la veritat que quan les sortides comencen a ser més exigents i ara que començarà la calor, s'agraeix i es nota la millora amb una bona alimentació e hidratació.
    No et desanimis que la temporada es fa molt llarga i es pasen diversos altibaixos.
    Ànims i pedals

    ResponderEliminar
  6. Jordi, es veritat que cuan vaig mitg pajarada no pujo de pulsacions, però hi han dies que vaig disparada tota la sortida.
    Si Dani això es que el disabte ens van enganyar de que no parabam a esmorzar i al final vem parar i per això anavam aixi.
    Quel, ja veig que estas posat amb la geografia catalana, m'hauras de fer un intensiu, i les rodetes??
    Nika, es veritat que hem capfico massa en les coses i hem ratllo molt li dono massa importancia i no disfruto com ho hauria de fer.
    Sergi, tens tota la rao que de vegades forcem massa pensan que contra mes kms fem millor i no sempre es aixi, per un altre banda el tema del menjar m'ho haig de plantejar d'un altre manera per que no puc sortir de casa sense esmorzar. Segons el Joaquin estic carregada de punyetas (ja saps com es) hem diu que no m'escolti tant, ojala fos com ell que s'ho prent tot sempre veient la part positiva.

    ResponderEliminar