DISABTE REMENCES

No, no m'equivocat, aquest any farè una Remences personalitzada, l'idea es anar desde El Papiol fins a Sant Pau de Seguries en bici uns 175/180 kms i l'endemà fer de mare amb la Júlia i de reportera grafica del Bicimuntanya.
El pitjor que veig es el temps que no sè si ens acompanyarà amb solet o ens mullarem, està per veure per que ultimament els del temps no l'endivinan gaire.

fins diumenge en Remences i sort a tot@s!!!

RACONS DE LA CONCA 2011

Avui a les 6:15 venìa el Pep a buscar.me per anar cap a Roquefort de Queralt a fer "La Racons de la Conca", de 147 kms.

Sense dormir cuasi res, (em poso molt nerviosa abans de fer una marxa) i em paso la nit pujant ports, cuan m'aixeco ja estic derrotada, esmorzo, per mi un altre suplici de bon matì em costa molt menjar, i a sobre de la bici tampoc m'entra el menjar i menys les barretes, jo no se de que estan fetes però em costa molt de empasarme.les sembla que m'hagi d'ufegar, bueno que m'enrrollo molt la cuestiò es que em anat el pep, koike i jo cap a Roquefort, aquest Diumenge la cosa estava molt repartida, cada 1 de Maig desde fa uns cuants anys a Papiol organitzan una cursa (correr) i han participat alguns dels nois del Bicimuntanya, entre ells el Joaquin que està en tots els "fregaos", per cert els hi anat molt bè, Felicitats Sergi quina bona cursa que has fet, els Banestos han fet una sortida de 124 kms a molt bon ritme, uns altres dom el Dani de comuniò(tan fotut la cursa eh)en fì que nomès hem anat 3, a mi m'ho va comentar el Pep d'anar per que en vindria molt bè de cara la QH i el Koike per Remences de la setmana vinent.

Arrivem aparquem el cotxe i una globera com jo nomès de veure les cares dels nois, les pintes que feian, les bicis que porta.ven, pensava que faig jo aqui?? i tal i com ho penso ho dic i per això tinc al Pep que em va dient no tinguis por, t'ho has de pendre com un entreno, a vegades les apariencies enganyan, pero es en lo que si tinc part de rao es que aquest tipus de marxas de poca gent (259)normalment va gent amb molt nivell, no son marxas molt populars, però bueno que jo em ratllo deseguida, pobre Pep quina paciencia que tè amb mi, abans de posar.me a la bici ja estava cagada de por, no tinc remei.

Comencem a pedalar i una de les coses entre tantes que m'agradat molt es que la sortida al ser tan poca gent no he tingut la sensaciò com a remences de panic, que et pasan per tot arreu com a bojos, que es saltan les rotondes etc, aqui els primers 20 kms eran baixant i en cap moment a hagut ni enganxaddas ni aquesta sensaciò de por, ha estat molt bè.

En van espantar molt dien.me que havia unes rampes per filpar i en un dels ports unes rampes tambè molt fortes, que en cambiès el desarrollo i em poses un 29 en contes del 25 que porto habitualment, segons el Joaquin com sempre per ell tot son mariconades, però com el conec el vaig cambiar.

Anem tiran amb un grup i el Pep em comenta que serìa bò aguantar el "autobus" i aixì ens aniriam portan, però cuant començan els repexons i el primer port perdo el autobus, però em quedo amb un taxi privat per mi tota la marxa (el Pep) jeje i qui el coneix sap que es un molt bon taxista, (avui per cert quina feina ha tingut).

El primer port le fet al meu ritme molt comoda i reservan per que encara quedava molt per fer, la baixada l'he disfrutat molt em poso a roda del Pep i em baixat molt depresa a vegades amb fa por de mirar el crono per no veure la velocitat, en una curva casi que la faig per fora de la carretera m'ha anat de pels, uf quin sustu.

El altre port (com es tipic en mi, no sè el nom de cap dels ports) era mes curt pero mes dur tenia alguna rampa molt forta, jo esperava les ultimes rampes que em deian que eran tan fortes i amb gravilla però per sort meva aquest any han canviat el rrecorregut i no es pasava per allà, en comtes de això han possat un altre port curt però tambè deu nido.

Cuan baixem del segon port agafem a 3 nois que anavam mitgs morts i es posen a roda nostre, diu un, uf menys mal que heu arrivat (per mi no ho deia clar)ens a salvat la marxa, al cap d'una estona uns altres 3 que tambè s'han posat a roda i el meu taxista s'ha convertit en un tres i no res en conductor d'autobusus, cap dels 6 li han fet ni sol rrelleu en aprox 30 kms, no podien.

No he fet ni una triste foto en tota la marxa per que prou feina tenia per seguir al Pep i a mes m la he deixat a la furgo.

M'agradat molt , m'ho he pasat molt bè, he agafat mes confiança en mi i sobretot GRACIES AL MEU TAXISTA PARTICULAR!!!!

The taxibike

Ah que m'oblidava, no he hagut de posar el 29, uii com s'enteri el Joaquin, jiji.

AMB UNA MICA DE RETRAS

S'ha m'acumula la feina, desde el dilluns que estic intentant de explicar-vos la sortida de dilluns pero vaig molt enfeinada (que dur es ser dona uff).

Com el dia no pintava molt bè, vem decidir de fer la sortida per els voltans per si de cas plovia que no ens enganxès molt lluny de casa.

Vem fer Papiol-Olesa, de tornada pujada per el Suru, baixada fins a Terrassa, Sant Cugat, pujada per la Rabassada, Tibidabo, Santa Creu i Papiol.

Acabem la sortida sense mullar.nos desprès de 83 kms i bastant desnivell.

El proper diumenge 1 de maig m'han liat (la culpa la tingut el Pep) en fer "La Racons de la Conca"

ja us explicarè!!!

SETMANA SANTA FINISHER

Ahir disabte a les 7:30 del matì va haver saturacions de sms igual que pasa per Cap d'any que colapsem les lineas, va ploure tota la nit i al mati estava tot molt mullat i el cel negre com "Antonio Machin", el primer pim, pim (sms) que fem? al minut al mobil del Joaquin, pim, pim, salimos o que? al minut i mitg al meu mobil pim, pim jo no surtu, aixi fins a 10 sms d'uns i uns altres fins que al final vem quedar a esperar fins a les 9 aviam com estava el tema, tots a dormir.

A les 9 el dia estava igual o pitjor que feia una hora, i nomès 4 inconscients vem sortir amb la de muntanya (s'han tornat uns monyas) Pep, Angels, Joan i jo (la mes inconscient).

Ens marca el Joan una ruta xulisima i casi bè que no vem sortir de Papiol, el bosc estava impresionant.

Quin luxe tenir aquestes vistes a peu de casa.



El Joan ens va portar per uns parell de caminets que no coneixia i en van agradar molt, encara que en un d'ells en vaig fotre una nata d'aquelles tontes, que torpe que arrivo a ser amb la btt.

Desprès cervesa amb braves al Manolo, uhhh que bones!!!

OPERACION COLLFORMI CANCELADA

Amb tot preparat i amb una predicciò del temps molt dolenta ens vem arriscar a anar a Collformì desde el Papiol, uns 195 kms aprox.

Sortim de Papiol a les 7 del matì el Dani, Ignacio i jo i encara que estava tot nublat eram optimistes de que aguantaria aixì.

Travessem Sabadell a primera hora del mati i al ser un dia laboral (dijous) i just cuan la gent comença a treballar estava a petar de cotxes i camions per tot arreu.

Tirem per Castellar del Valles..................mes pobles que no m'en recordo, em trovaba bè, anava comoda, per que com havian de ser tans kms els nois tenian clar que havian de marcar un ritme que jo portès bè o sigui el meu ritme, ells s'ha adaptarian a el meu ritme.

Arrivem a Sant Feliu de Codines aqui porta-vem 47 kms, vem parar un moment a un forn que hi ha surtin del poble, es una coneguda meva, la Su, ens va preparar una coca de xocolate que estava bonissima, em pregunta que on anava, li dic que a Collformi i es va possar les mans al cap dien.ma que estava boja que no era el dia mes adecuat que miresim al cel com estava ,que lo mes provable era que allà adalt estiguès ploven i a mes feia fred, li dic que ja sap que soc bastant inconscient i cap allà que anem.

Tirem amunt i cuan anavam per el km 57 comencen les primeres gotes, deseguida parem a posar-nos el xubasquero, al veure que no parava ens parem a el seguent poble Castellderçol a sota d'una parada de Bus a menjar-nos la coca de xocolate i esperar aviam si afluixava, però que và cada cop plovìa mes i ens estavam quedan morts de fred, decidim de ficar-nos a un bar aviam si afluixava una mica.

Mes de mitg hora al bar i cuan va afluixar una mica vem tirar un altre cop avall que es veian mes clarianes per que cap al altre banda estava molt negre.

Un cop a Sant Feliu de Codines ni una gota, va sortir fins i tot al sol tota la resta de camì fins arrivar al Papiol, van sortir un total de 111 kms.

No va poder ser, un altre cop serà, però que no es pensi el Collformi que no hi tornarè!!!!

COLLFORMI PODRÀ SER???

Porto una setmana una mica mogodeta de kms, Dimenge vem anar a La Llacuna, l'any pasat ja vaig anar però com es tipic amb mi no m'en recordava de si el port era curt, dur o com era.

Sortim de Papiol un bon grup de gent, peró que al final a la LLacuna vem arrivar la meitat cadascu va fer la seva ruta a la seva mida, uns per poc entreno, uns altres per falta de temps i uns altres per que els hi va donar la gana.

Comencem a Gelida i enganxem un grupet i com soc una picada un em diu eh Nuri que hay una tia, bona cosa en va dir, allà que vaig anar a atacar, però joer amb la tia com tirava, ho vaig deixar tot a Gelida en vaig posar per uns moments a 185 rpp uf començo ver el dia i encara hem quedava per davant 120 kms.

Acabem el dia amb 142 kms cansada però amb bones sensacions.

El dilluns no em sentia les cames, me les notava molt carregades i per la tarde em diu la Laura si sortiam una estona, (quin remei, cualsevol li diu que no ara que està posada) puès res btt 25 kms

Dilluns al vespre van arrivar el Joaquin, Pep, Nane,Joan .............de la Amstel Gold race super contens 265 kms amb uns paisatges preciosos, però per part del Joaquin ni una triste foto, hayyyyque poc ens asemblem.

Avui dimecres Sant tornemi amb la Btt i la Laura d'aqui a 4 dies ja ni la veure, se està posant forta, 25 kms mes.

Pujant la Siberia

I demà si el temps ho permet hem quedat el Ignacio, Dani i jo per anar a Collformi son uns 185 kms aprox, mai he fet tans kms tot sigui que hagi de utilitzar el comodin "llamada" espero que no, però tampoc se a quina hora arrivarè, i si s'han fa fosc????

Ja us explicarè

POCS PERÒ BEN AVINGUTS

Aquest diumenge ens hem quedat 4 gats bueno 5, uns cuants han marxat cap a la BTT Portals a Collbatò, d'altres a la Brevet de Manresa, Pantà de Foix, Cursa dels Bombers.

Hem quedat els 5 gats Pep, Pedro, Ovidi, l'Angels i jo, hem anat direcció, Rubi, Terrassa, hem pujat per els Caos, hem baixat Rellinars (quina diferencia de la setmana pasada de pujar Rellinars a baixar) Parada a esmorzar a Castellvell i Villar, la nostra intenció era pujar a Collbatò aviam si veiam entrar a meta a algú del Bicimuntanya.

Ara toca baixar.

Amb una temperatura bonissima mes aviat calor tirem cap a Castellvell i el Villar (com controlo els noms dels pobles eh) per esmorzar que ja feia molts diumenges que no parem a esmorzar, ja semblem pros, jijiji.

I amb la truita i la cocacola a la panxa anem cap a Collbatò aviam si veiem a els del Bicimuntanya.
Hem tingut sort i hem vist a els 2 primers del Bicimuntanya, el Super Tri-Dani i el Mega Paco, 2 "maquinorros", vaja cursa us heu marcat, felicitats!!!.
Els "maquinorros"

Decidim tirar avall que encara ens quedan uns cuants kms i ja es una mica tard, i a sobre mentre estem veiem com van entran els de la marxa la meva filla mitjana m'ha trucat 4 cops, ohh, com per relaxarme, quina paciencia, ufff.

Baixem Collbatò, agafem la carreta direcció Olesa i m'agafat un "rampell" i he començat a tirar (això no es res habitual en mi sempre vaig xupan roda, jeje) portavem aire a favor i al lluny veig un policia que hem feia gestos, peró no sabia bem be el que hem volia dir, per que mes avall i havia un altre que donava pas a els de la marxa, no sabia si m'estava dient que tirès cap a la dreta, esquerra que parès i cuant estic a prop, en fa parar.

-A ver ciclistas (amb un tó una mica borde) es dirigeix al Ovidi que venia darrere meu.

-sabe usted que le podian haver atropellado??

- A mi? por que?

-por que usted iva circulando por la carretera

-Ahhh i por donde tengo que circular?

-por dentro del arcen

- Y si hay piedras?

bla, bla, bla, el bon home estava aburrit aguantant que passesin tots el beteteros i va pensar mira amb aquests amb vaig a distreure una mica, per que es que no tinc un altre explicació, quina xorrada, els he deixat amb la paraula a la boca i he tirat 10 mts avall haviam si veia algú de Papiol, jo pensava que ens parava per superar el limit autoritzat de velocitat, jejeej que flipada!! peró no, no.

hem arrivat a Papiol a bon ritme i desitjan de menjar, oh quina gana que dona aquest esport i molt contenta que la Marina i el Victor han fet la cursa de 10 kms dels Bombers, molt bè carinyo!!