LA CULPA LA TINGUT EL DANI

Desprès de mes de 2 mesos sense tocar la BTT, avui l'he agafat.

La meva intenció era anar a Olesa i pujar per el Suru, però hem sona un sms aquest mati del dani,

Sortim avui a les 3 per muntanya???

M'agafat de tot, ja haviam quedat la setmana pasada i hem vaig salvar per la pluja.

Li contesto que tenía les cames carregades per fer muntanya (cualsevol excusa es bona)

-Bueno dons no et preocupis fem muntanya suau jo tambè tinc les cames carregades de la duatlo de ahir.

-valeeeeeeeeeeeee (no tenia mes remei)

Netejo i preparo una mica la bici i a les 3 pujo la rampa del parking i ja m'he estav esperant el Dani.

Ha fet un dia espectacular, hem agafat la muntanya i sense donarme, parlant i parlant anava molt còmoda de cames i a un ritme molt tranquil hem fet 30 kms amb 2 hores, he arrivat a casa super contenta d'haver tornat a agafar la btt desprès de tant de temps, m'ho he pasat molt bè i com m'ha dit el Dani la sortida d'avui ha estat UNA SORTIDA REGENERADORA I MOTIVADORA, cuant arrivava m'he quedat amb les ganes de fer 2 hores mes.

Ara el diumenge la Cronoescalada del Bicimuntanya, l'any pasat la vaig fer varias vegades abans del dia de la crono, però aquest any com no tinc ganes de fer-la no penso fer-la fins el mateix dia de la Crono, si no encara m'arrepentirè.

Gracies Dani per l'empenta de sortir amb la btt.

UNA DE CAL Y UNA DE ARENA

EL Miracle

Ultimament les sortides les faig molt irregulars, igual faig 115 kms i arrivo super be (bueno tampoc per tirar cohets) però bè i ni han d'altres que "no me siento las piernas", i es el que m'ha pasat aquest disabte.

Ja vaig sortir de casa com una moto, per arrivar al punt de trobada haig de baixar, poca cosa no arriva ni a 500 mts, però arrivo em miro les pulsacions i anava a 134 ppm, no pot ser amb deia a mi mateixa però si acabo de sortir i això es baixada, avui no serà un bon dia per mi vaig pensar.

Sortim una colla de uns 10 que cadascu ens vem anant fent la nostra ruta i al final nomès van arrivar 4.

Ja per Palleja que es tot pla completament amb molts trams anava a 160 i 170 ppm, a mi avui , m'agafa algo segur, soc una bomba de rellotjeria, comencem a pujar Gelida que estic farta de pujar a bon ritme i nomès al principi de la pujada ja vaig veure que anava molt forzada en vaig deixar caure i vaig agafar un ritme que hem permetès anar mes tranquila, vaig pensar que la sortida acabava de comenzar i encara quedaban molts kms per fer, preferia afluixar per desprès poder aguantar millor.

Vaig anar mes o menys "con mas pena que gloria" però allà que anava, vem parar a Piera a esmorzar i no tenia ni gana, acabava de menjar.me una barreta per que no haviam de parar a esmorzar i a les hores no tenía gens de gana, amb vaig pendre una coca.cola que suposo va ser gloria de los Dioses, per que a partir d'aqui hem vaig comenzar a trovar millor.

Al Joan, Dani i l'Emilio van tirar i ja nomès quedavam les 3 noies el Pep i el Joan.

Tinc la mala costum de sortir de casa sense esmorzar o nomès amb un got de llet i fer 100 kms amb una barreta i una coca.cola suposo que el cos no dona per tant, la benzina es va gastant.

De fet cuan vem sortir d'esmorzar amb vaig sentir millor suposo que la coca.cola hem va donar una mica d'alegria "al cuerpo", es el que mes m'agrada i millor efecte noto cuan vaig algo tocada una coca.cola es "milagrosa".

Desde Piera pasem per Hostalets de no se que, Esparraguera, Olesa de Montserrat i el Pep, Joan, Iolanda i l'Angels van pujar per el Suru, jo vaig tirar recta per que tenia una mica de presa, amb va enganxar un noi de Palleja i vem anar tirant tots dos fins que amb una rampa, vaig pensar, vinga xato adeu, paso de treure mes el fetge, per avui ja he tingut prou, i hem vaig deixar anar.

En total amb van sortir 98 kms però un mal de cames com feia molt de temps que no tenia, potser es que el dijous vaig fer series de força i encara no havia recuperat prou bè, no se però aquets dies son d'aquells que en fan pensar i hem ratllo, si fen 100 kms arrivas aixi, serè capaç de fer una Quebranta de 200 kms i uns ports molt exigents???

MONTSERRAT

Desprès de tans dies de fer la sortida i no escriure la cronica , no m'hen recordo de res, ja de per si soc dolenta per quedarme amb els noms del pobles per on anem pasem, imagineu-vos si a sobre deixo pasar els dies.

Sortim de Papiol, Pep, Angels, Emilio, Joan, Dani, Eduard, Joan, al seu amic, Pep i jo, direcció Montserrat, feia un dia gris, però no feia gens de fred, bueno no feia fred aqui.

A Olesa de Montserrat l'Eduard i el Dani van girar (el Dani tenia una duatló diumenge, q per cert li va anar molt bè)

La carretera que va fins arrivar a Monistrol es horrible sempre fa molt de vent i mlts cotxes, vem agafar una carretera molt maca que puja una mica però val la pena per que t'estalvias un tram de carretera molt dolent.

Comencem a pujar a Montserrat els nois van tirar i ens vem quedar l'Angels i jo bueno i com no el nostre manager Pep (quina paciencia que tens) encara que ultimament t'en valentonas molt amb l'Emilio, jeje "todo se pega", i no vegis com s'enganxa la pujadeta de Montserrat, ara mateix no se cuants kms son de pujada, peró es durilla o al menys per mi.

Adalt la boira que feia no es veia a 100 mts.

On mireu??

Baixant com sempre que he anat a Montserrat he pasat fred, paradeta a Monistrol per esmorzar i la tornada per vacarises. Mentres anavam pujant l'Emilio i el Pep hem van donar classes teoricas de quines rodes portava, (ara ja ho se 23x700 no estic foten la pota?) la diferencia entre portar compact a no portar, pinyons,a cuants kgs s'han d'inflar les rodes .......un master ,vaig aprendre molt i mira de tant que m'heu arrivat a maxacar d el tema punxades que estic desitjan punxar per demostrar-vos que l'arreglo amb no res.

Diumenge vem sortir a Castelldefels a estirar cames encara que no va ser aixi per que al anar cap allà va tanta gent que encara que voliam anar al nostre ritme ens picabam, bueno hem pico jo, l'Angels hem va frenant i al final vem arrivar mes cansades de lo normal, era la primera sortida de la Iolanda desde que va caure.

La Iolanda, Angels i jo

El mes de febrer he fet un total de 823 kms.

Al Març mes!!!

EMBOSCADA??

Bueno en veritat no ha estat una emboscada per que ens ha avisat abans, però es que cada vegada que el Pep organitza sortida mai no es igual, sempre les signa amb el seu particular estil.

Avui per variar ja m'ha costat sortir de casa sense haver de patir escoltar els crits de la Júlia, m'ha aixeco del llit gairebe sense ni respirar per que no es desperti, dons "ni por esas" en cuan poso peu a terra ja la tinc al darrere, que si fes-me la llet, donem la play, encen la tv, las grans s'he emprenyen per que no las deixa dormir i ja la tenim montada, i tot això a les 7 del matì, i jo ja m'en vaig de mala llet, segur que els homes aquests problemas no els teniu, uff que dur es ser dona.

A casa meva semblem els Simpsons en versió catalana, es montan uns marrons "en menos que canta un gallo"que no us imagineu, bueno anem a la sortida d'avui.

Hem sortit a les 8 de Papiol el Pep, Angels, Joan, Emilio, Pep, Ignacio, Edu i jo, hem tirat direcció Gelida,(a gelida el Edu a girat) Sant Sadurni,(aqui a marxat l'Emilio) no se que, no se que, no hi ha manera d'enrrecordarme dels noms dels pobles per on anem pasan, fins arrivar a l'amboscada (versiò Pep, unes rampetes, versiò meva uns rampots dde collo.....) menys mal que no eren molt llargues, segons el Ignacio algunas eran del 18%, hem pujat per una urbanització de fet hi havia 4 cases pero bueno i al lluny es veia un castell amb sembla que era el castell de Sant Joan, aixó si, les vistes un cop adalt eran espectaculars, hem parat per fer unes fotos i la baixada feia por mirar

.

Després venia el millor de la sortida, parada a esmorzar a Sant Joan de Quintí, hay no,no, Sant Joan de Mediona jeje veus com m'he enrrecordat del nom Pepitu ,un lloc que coneixia el Pep que estva tot bonissim.

Un cop hem esmorzat aixó de tornar a agafar la bici es fa durissim i encara quedava gairabe la meitat dels kms però han estat mes lights.Hem anat per una carretera molt maca que hi havian trams que semblava que anesim amb la btt.

Tornada per Sant Quinti de Mediona, hem pujat el Portell, Sant Llorens D'Hortons, Gelida i cap a Papiol amb un total de 110 kms.

Demà mes.

SI NO QUIERES SOPA TOMA 3 TAZAS

Divendres quedo amb el Dani a fer una sortida tranquila a Olesa, per que el diumenge tenen la mitja de Gava.
Sortim el Sergi,Dani, Eduard i jo, direcció Olesa, el que per ells es una sortida tranquila sense pasar de pulsacions, jo vaig sempre gastant i en cualsevol repechón per aguantar-lis la roda puc posar-me tranquilament a 175 ppm o mès, peró bueno ja estic acostumada.
A la volta "pinchazo", joer que put... el dijous tambè vaig punxar, obro el pot de les eines, bueno aixó de eines es per dir algo, jeje i si el dijous en faltavan coses per canviar la roda el disabte va ser apoteosic, nomès portava la càmara,(si Pep, si ja se que soc una globera) peró ja he averiguat el que en va passar, en vaig equivocar de pot, vaig agafar el del Joaquin que no el fa servir i no portava res, tan sols la camara, si ja sabia jo que la culpa no era meva, jiji.
Jo no mes m'imaginava la cara del Joaquin foten-me la bronca de que no es pot anar aixi per la vida, bla, bla, bla....
Li diem al Eduard que marxi que tenia presa i ens quedem nosaltres.

Mentres estem parats arreglant la roda, pasan 2 ciclistes i un d'ells em diu- otra vez?? El dijous tambè en va veure, quin desastre.
El Dani no portava manxa, el Sergi tampoc i jo puès us podeu imaginar, nomès teniam la opció de les bombones d'aire, com fallin l'hem cagat, peró no, no, el Sergi es va posar i en un moment la vem tenir canviada.Per cert Sergi gracies per el video que m'has pasat de com canviar una roda, prometo que hem posaré a casa a fer practicas per que al final amb la ratxa que porto ningú voldrà sortir amb mi, jeje.
Acabem amb 47 kms i un esmorzar al Manolo.
Diumenge he quedat amb el Banestos per fer Papiol, Sitges, Sant Pere de Rives, Sitges, Papiol, 115 kms.
Els mes grans dels Banestos han estrenat bici, una Orbea Onix, super macas, ara a disfrutarlas.
Surtu de casa amb el Joaquin i cuan pujo la rampa del parking hem dono conte de que vaig punxada,"no me lo creo", li dic fluixet al Joaquin:
-Voy pinchada
S'hem queda mirant amb una mala llet ,(l'estavan esperant tots a la benzinera).
-Pués vamos para abajo

-jajajaja

-A mi no me hace ninguna gracia

Que rabioso, quina culpa tinc jo i menys mal que va ser la roda del derrera per que si arriva a ser la roda del davant "pillas" tu també Sergi, jajaja.

Dons res que he acabat la setmana amb 3 punxades i com no aprengui rapid a cambiar una roda al final ni Deu voldrà sortir amb mi.

L'Andreu i el Pedro

EL LUNES ME PONGO

No he tardado mucho en pinchar por primera vez con la bici nueva, pero lo que os voy a decir me da mucha verguenza contarlo, NO SE CAMBIAR UN PINCHAZO, que verguenza, menos mal que iba con el Nane (gracias Nane) y él me la ha cambiado, (te ha costado lo tuyo eh, jeje), estoy obligada a hacer un cursillo acelerado de como cambiar una rueda, una vez pinché con la btt y con la calma en el garaje de casa fuí capaz de cambiarla tardé mogollón pero la cambié.

Además hoy no llevaba las palanquitas esas para ayudarte a sacar la cubierta, tampoco llevaba el adaptador que se le pone a las bombonas de aire, para que os hagais una idea solo llevaba la cámara, bueno algo es algo, no se puede ir así y más yo que entre semana salgo bastantes veces sola.

Como dice la gente que quiere empezar a hacer dieta- EL LUNES ME PONGO (y el lunes nunca llega).

100+100

Aquesta cap de setmana he fet dos sortides molt macas peró ara mateix "NO ME SIENTO LAS PIERNAS".

Ahir vem pujar Collbató fins al mirador, joer amb les ultimes rampes, com pican peró val la pena per les vistes tan xulas que desde adalt es veuen i la carretera es preciosa, per baixar feia un fred horroros menys mal que es una baixada curta peró fins i tot hi havian clapas de gel.

L'Angels, Pep, Pepitu, Joaquin, Joan, Xavi

Tirem direcció Monistrol un cop girem, pregunta el Pep per on voleu anar? per Rellinars o per no se on, i salto jo tota decidida, si, si per Rellinars i hem va estranyar que no digues res, jeje clar que no va di res li vaig di el cami mes dificil, em vaig equivocar jo pensava que era Vaquerisses (si Angels copiarè 100 cops Vaquerises, Vaquerises, Vaquerises.......) es una carretera molt maca peró puja i sembla que mai s'acaba.

Vaig arrivar a casa amb 100 kms i mol bones sensacions, per primer cop desde que tinc la bici nova em vaig trovar molt comoda.

Avui ja sabia que la sortida era llarga i Nonstop, res de parar a esmorzar, o sigui que no he anat enganyada, pero com molts cops ja he dit soc una inconscient i cap allà que m'he anat amb els Banestos.

Hem anat direcció Martorell, Piera, Capellades (no habia anat mai i m'agradat molt aquesta carretera) Sant Quinti de Mediona, Sant Sadurni d'noia, Gelida, Martorell i cap a Papiol.

Haig de dir que m'he trovat molt comoda en tota la sortida, peró es que no he apretat gens en cap moment peró els ultims 10 kms s'han fet pesadets, he arrivat ven justa.

Han sortit 100 kms mes.

Estic contenta!!!